Vam marxar del continent, sense canviar de país, per anar cap a l'Illa de Zanzíbar.
Pels que no ho sàpiguen, Tanzània és la unió de Tanganica i Zanzíbar, que van formar el país als anys 60 (Tan-Zan-ia).
10 minuts després d'agafar l'avió, i desde la finestra, contemplàvem el Kilimanjaro des del cel. Ara no ens el tapàven els núvols i la vista era espectacular. Vaig veure una coseta, que em va fer pensar que el Jesús Calleja estava per allí a dalt esquivant "piedras como catedrales"... però no, era el vidre de la finestreta, que estava més brut que un mitjó al Serengueti.
El canvi en arribar a l'illa és brutal. Això és Tanzania??? o és Jamaica? m'estas estressaaandoooo... Ambient de república bananera, però amb gent que parlava swajili i molts d'ells amb túnica i el gorro musulmà. Vam arribar a l'hotel després d'una hora de travesia. Era paradisíac. Teniem la platjeta al costat, recent sortida dels catàlegs d'agències de viatges: arena blanca, aigua turquesa, palmeres... AIXÒ ÉS ... LOST!!!!
Activitats, en vam fer unes quantes, com snorkel a l'illeta de Mmenba, tot veient un munt de peixos de colors, algun que altre corall, morenes, estrelles de mar, etc. ... ,massatges o la típica "nedar entre dofins". Bastant fluixeta, perquè a la que veiem un dofí, ens tiravem a l'aigua i quan arribàvem, els dofins ja havien fotut el camp! (almenys en vaig veure sota l'aigua 1 i mig).
Total, que molt bonic però acostumats al ritme "canyero" del safari... els dies de relax són de massa relax!
Per trencar la monotonía, vam rebre una trucadeta del Versió Càmping de RAC1, on vam donar el do de pit tot cantant la mítica JAMBO BWANA per tot Catalunya!. (17h Dimecres 29-07-09) VERSIO RAC1.mp3).
El viatge s'acabava a Stone Town, la capital de Zanzíbar. Una ciutat peculiar, més àrab que no pas africana. Portes de fusta treballada, mezquites, mercadets, burkas... i la espectacular posta de Sol que ens serviria per despedir-nos de 15 dies d'aventures.
Un cop esmorzats, vam marxar de l'hotel de les "mil i una nits" per iniciar el períple que ens tornaria a casa. Això sí, abans s'havia de subornar al policía de l'aeroport, després d'un peculiar: "PROPINA... HAKUNA MATATA"...
...i així vam arribar a caseta, amb 15 kg de roba bruta i 20 GB de fotos i vídeos, però amb la sensació d'haver fet un dels millors viatges de la nostra vida
... continuarà? ...
aquí a zanzibar t'has deixat dir q es on va creixer freddie mercury... jejeje!!! Impresionant el viatje... quina enveja més sana, però tranquils, q tot i no ser una millonetis com altres..l'estiu q vé si puc hi vaig jo...!!!
ResponElimina