dijous, 30 de setembre del 2010

La previa

 









S'acosta la hora H del dia D. Estem a punt de fer el viatge mes llarg de les nostres vides. Ja no se ni el que tardarem, ni quan arribarem, ni quan tornarem... el que si tenim clar, es que ho volem fer. Per que Nova Zelanda? es la pregunta mes repetida dels ultims dies. Resposta: I perque no? :D

17 calçotets? 17 mitjons? 17 jerseis? mmm em sembla que tocara rentar mes d'un dia, pero bueno, diuen que amb les aigues termals no fa falta suavitzant ;) .No res, que si es pot s'informara, i si no, no passa res. Com li dic a ma mare... si no truco, es que estic be!

ADEU AMICS!!!!P.D. ja se que no he posat accents, coses del blogspot...

dimarts, 28 de setembre del 2010

Objectiu: MORDOR













Després d’una setmana de festa sense precedents a la Comarca (del Tarragonès), on el menjar, el beure i la música es disfrutaven “sense aturador”, el jove matrimoni Hobbit format per la Merry i en Peppin es disposaven a cumplir la missió de les seves vides.
Aquells anells que posseïen, representaven massa responsabilitat per a 2 éssers tant petits, i l’ull del malvat Sauron els estava observant. Per les nits, Peppin agafava l’anell i encorvant l’esquena “resava” en veu baixa: Mi tesooooooro! Es míiiiiiiiiioooooo!!

No podien esperar més, i abans que els Anells els corrompessin, s’havien de destruir… i per això, havien d’anar a Mordor, pujar el Monte del destino, i allí, a la gola del llop, destruir els anells!!!

L’aventura comença divendres que ve, i esperem que la missió sigui un èxit i els simpàtics hobbits pugin tornar a Tarracon sans i estalvis! :D

dilluns, 13 de setembre del 2010

PARANORMAL ACTIVITY


Certes activitats paranormals em van despertar ara ja fà més de 15 dies... com passa el temps!
I els esperits, són molt putes i van borrar qualsevol imatge audiovisual de la càmara del "videonovato". Amb l'electromagnetisme, ja se sap...
Esperem que els seguidors d'aquest terrorífic blog quedin satisfets amb una imatge de l'ensurt! ;)

divendres, 10 de setembre del 2010

Fusta de campions



Tinc fusta de campió!!! ... bueno, tenia fusta de campió, perquè ara la raqueta no serveix ni per espantar les mosques.
L'objectiu era clar: aguantar 1 hora. I per aconseguir-ho, esparadrap a punta pala. La meva experiència amb l'art d'embenar, va ser clau per fixar les fustes d'una raqueta que tenia més anys que la Rambla Vella.
Els cops es van anar repetint, i quan passava 1 hora i quart de la "restauració" ... plaf!!! la raqueta va petar. El primer partit es va perdre... per les raquetes, clar ;).
Ara bé, el joc definitiu, el joc que donava la victoria, el "qui guanya aquest joc, ho guanya tot" va caure del nostre costat...
P.D. ja tinc raquetes noves, a veure si aquestes també duren 25 anys!

dijous, 2 de setembre del 2010

ESCAPE FROM COLDITZ


Entre l'any 1939 i 1945, el Castell de Colditz va ser una de les presons de seguretat més importants de l'exèrcit alemany. Estava considerada una presó a prova de fugues... fins que van cometre l'error d'empresonar-hi a 7 dels oficials més astuts de diversos països aliats. A partir d'aquell moment, els 7 presoners de guerra només tenien al cap una cosa... bueno, dues, però la primera era... Fugar-se de Colditz , i els nazis, impedir-ho.


Els anomenats 7 magnífics de Colditz el dia del seu empresonament.

La estreta vigilància dels guardies, va fer que els presos se les enginyessin per intentar escapar-se de les formes més inverosímils. El primer en escapar va ser l'Oficial Albert C. Clop, que va saltar els murs amb cordes fetes amb llençols per la nit. Els seus companys van utilitzar un maniquí per evitar que el trobessin a faltar durant el recompte matinal. Va aconseguir escapar durant mig dia, però la pluja va fer que es refugiés en una cafeteria i va ser delatat per un portuguès.


Oficial P.Plane amb el maniquí de l'oficial Albert C.Clop

L'Oficial holandès Lan deer Gorrochen es va posar dins del sac de patates, però es va quedar adormit i el van descobrir ràpidament. Els trossos de patata li sortien pel nas. A partir d'aquell moment, se'l coneix com a Mr. Patató.

El Major Alf Ortune, es va disfressar igual que l'electricista alemany, però el van descobrir quan li van fer arreglar uns focus del teatre i es va electrocutar. Quan se l'emportaven a l'hospital del poble el guarda de la garita va notar que aquelles ulleres de pasta no eren alemanes.

L'Oficial P. Sos va demostrar grans dots pel transformisme. Es va cosir un vestidet preciós amb una màquina de cosir Singer que havia arreglat amb paper de plata i una mica de loctite.
El Comandant Nazi se la va emportar a l'Opera, però el va descobrir quan li va fer un petó als llavis: no s'havia afeitat la perilla.

El Coronel gal.lès P.K.G. i l'Almirant rus Gustav, van contactar amb una espía de la resistance. El seu nom en clau era Loreen, i el seu paper va ser vital per la fuga exitosa dels 7 oficials. A base de bitllets falsos i de rublos, la espía va aconseguir material i plànols per construir un túnel...

Coronel P.K.G. , espía Loreen i Gustav

... Uns mesos després, el túnel de la capella va ser acabat.


Durant la matinada d'un 27 d'Agost, els 7 magnífics de Colditz per fí es van poder escapar. Tenien l'equip de fuga necessari (roba, documentació, menjar i una bruixola). Després de travessar boscos i pobles que feien molta grima... van trobar refugi en un bar regentat per un francès anomenat Renée. A les poques hores, aconseguirien sortir del país per tornar a casa sans i estalvis.

Els 7 magnífics de Colditz en un bosc proper a Leipzig
La fuga de Colditz els va marcar tant, que a dia d'avui encara es mantenen en contacte per explicar-se alguna que altra batalleta... i si vosté té algun problema i se'ls troba... potser pugui contractar-los ;)