dimecres, 27 d’octubre del 2010

CRÒNIQUES DE LA TERRA MITJA: The Movie

Ha arribat l'hora de la veritat. Ha arribat el dia de l'estrena. Avalada per crítica i públic, tinc l'honor de presentar aquesta gran superproducció ambientada a la Terra Mitja. La preestrena va ser tot un èxit i el públic va aplaudir durant un quart d'hora sense parar. I va camí de convertir-se en la pelicula més taquillera de tota la història.
Ladys and gentlemen...    dentro video!

P.D. Totes les persones, noms i situacions que apareixen en aquest film són ficticies. Qualsevol semblança amb la realitat és mera coincidencia.  No?

diumenge, 24 d’octubre del 2010

The movie


El Hobbit diuen que té problemes de producció i tardarà en arribar als cines. Però "Cròniques de la Terra Mitja: The Movie" no tardarà tant. Paciència, skrotmianiatics, que lo bo es fà esperar...

dimecres, 20 d’octubre del 2010

CRÒNIQUES DE LA TERRA MITJA (VII): EL RETORN DEL REI


Tota història té un final, i aquesta aventura èpica ja s'ha acabat. La caminada cap a l'Aoraki/Mt.Cook va servir per anar despedint aquelles terres meravelloses plenes de contrastos, de prats verds, muntanyes nevades, de llacs turqueses, de boscos misteriosos, de platges paradisíaques, de gent hospitalària, i d'ovelles, moltes ovelles!

Després de 5000 km. de carretera, 18 dies de travessia, 30 hores d'avions i aeroports, 40 GB de fotos i videos, tornem a caseta. A la Comarca... del Tarragonès.

A tots els que heu seguit les peripècies d'aquests 2 petits Hobbits, GRÀCIES per la vostra companyia. Esperem que us hagi agradat tant com ens ha agradat a nosaltres.
FINS AVIAT!


P.D. properament... CRÒNIQUES DE LA TERRA MITJA: THE MOVIE ;)

divendres, 15 d’octubre del 2010

CRÒNIQUES DE LA TERRA MITJA (VI)

El camí de retorn a casa dels Hobbits, cada cop era més a prop. La prova més evident, era que al Peppin ja no li quedaven calçotets nets. Començava l'anomenat "camino de vuelta... y vuelta". Però bueno, tornem a tot lo que vindria a ser la història...
... per seguir avançant, l'expedició havia de travessar el riu Dart, i que millor que un Jetboat a 90 km/h per fugir de tot perill, i ja de pas, remullar-se una mica envoltats d'uns paisatges de pel.licula.

... però alguns Orcos van seguir als hobbits per les planes d'Isengard i Pelennor. Per sort, van trobar refugi al bosc de Chetwood. Els arbres gegants els van oferir protecció fins que les malvades criatures van passar de llarg...

Un cop superades les dificultats, el camí va seguir per la regió dels fiords. Muntanyes gegants, cascades màgiques, coves amb cuques de llums, boscos tenebrosos, i tota mena de perills.



I així, en arribar al final del dia, la Merry i en Peppin van poder contemplar com el Sol es ponia darrera les muntanyes nevades...
L'endemà, els esperava la última etapa d'aquest viatge èpic: l'Aoraki/Mt.Cook ... "el perforador de núvols"...
... continuarà ?

dimarts, 12 d’octubre del 2010

CRÒNIQUES DE LA TERRA MITJA (V)

El camí dels Hobbits, seguia avançant en direcció Sud. Després de superar les coves dels Trolls a Punakaiki, el camí els portava cap a una glacera anomenada Franz Josef. I com els toros s'agafen per les banyes.... la Merry i en Peppin van anar pel dret, avançant pel gel sense por.
El que no comptaven és que les coves de gel estiguessin plagades de trampes, i el Peppin sués de valent per aconseguir sortir d'una cova. Si passa el cap, passa el cos... diuen! però serà que se m'ha fet el cul gros?? :D









Un cop superats aquests petits problemes tècnics... vía lliure. I sense pensar-s'ho es van dirigir cap a les muntanyes nevades.
Després d'aconseguir travessar el pas de Haast, els hobbits van poder descansar durant un dia en un llitet tou a la petita vil.la de Wanaka. Inclús van poder rentar la roba a les "piscines blaves".

Com que els diners començaven a escassejar, van haver de currar en una granja per treure's un petit sou que els permetés alimentar-se d'alguna cosa més sana i nutritiva que no pas el Mcdonald's o el Kentucky FC.
I jugant, jugant es va fer de nit...
...i amb tanta llana d'ovella i tanta ruralitat, al Peppin li va agafar l'alèrgia. Achús, Achús! Per sort portava un botiqui a rebossar de medicaments. I no se li va acudir res més, que pendre's la primera pastilla que va trobar, pensant-se que era la de l'al.lèrgia. ...  doncs no! era una espècie de fortasec!!!

P.D.  ...esperem que un tap al cul no sigui el protagonista de les properes aventures de'n Merry i Peppin :D


diumenge, 10 d’octubre del 2010

CRÒNIQUES DE LA TERRA MITJA (IV)

El Sol tornava a brillar i la Comunitat de l'Anell va continuar el seu viatge de tornada cap a la Comarca. La missió a Mordor s'havia completat amb un èxit inesperat, tot i que les cames, notarien els efectes secuntaris durant uns quants dies. La ruta els portava cap al sud. Els nostres amics van haver de passar el perillós estret de Cook i navegar amb kayaks pel Mar de Tasmània...
Les agulletes a les cames, van deixar pas a les agulletes als braços. A mig camí, degut a les pluges van haver de refugiar-se en unes extranyes i perilloses coves. Eren les coves dels Trolls. Per sort, els petits Hobbits van passar inadvertits mentre els Trolls dormien.
Un cop passada la tempesta, la calma va tornar a la Terra Mitja... de moment!
El viatge de retorn, no havia fet més que començar, i el llarg camí els havia de portar per les muntanyes nevades, on segur que els esperarien moltes més aventures...

dijous, 7 d’octubre del 2010

CRÒNIQUES DE LA TERRA MITJA (III): MORDOR

Sonava el despertador a les 5'45 del matí i ens disposavem a sortir de Rotorua cap a Tongariro. Era el dia D, on la comunitat de l'anell , o sigui Merry i Peppin, havia d'anar al "Monte del Destino" de Mordor i desfer-se de l'anell únic d'una vegada per totes.
Tot a punt... però una lleuger neguit sobrevolava l'ambient. Les forces del mal, segurament s'aliarien per impedir la missió. Haviem d'estar a les 7'40 al camp base, on ens agafaria un bus i al GPS no hi apareixia, però posava Tongariro Crossing... o sigui que deu ser el mateix, vaig pensar...  prop de les 7, seguint la carretera ens trobem en un cul de sac, i una barrera que talla el pas. Ens acostem poc a poc i veiem un cartell: Tongariro prison. El neguit es fà més gran i sento una veu interior que no para de repetir: de moment tot va malament...! . Sospitosament la barrera s'obre, amb lo que no queda altre que tirar endavant. 5 km. més endavant, trobem un altra barrera. Estem atrapats a Fox River! Un cotxe em segueix i s'atura darrera. Surt una walker texas ranger i em diu: IS STRICTLY FORBIDEN STAY HERE. IT IS A PRISON!
Sorry, sorry... som dels bons! som hobbits sense malícia i tenim una missió molt important, per favor deixins passar... i màgia, la barrera es va obrir.
A les 7'30 ... ha llegado a su destino. Però aquí no hi ha ningú! miro be i el Gps ens ha portat al final del recorregut. El cor m'explotarà. Hem de trobar el camp base com sigui! i buscant buscant... plin! s'encèn la llum de la reserva. Hostia! si hi havia gasolina de sobres! la Meri treu foc pels queixals i alguna cosa més. Marxem ja!.. però una força m'empeny a seguir endavant. No sento les rajades. El poder de l'anell em té encegat. Finalment arribem a l'entrada del parc, on el sr. de l'autobus havia arribat desde el camp base. Please! help me. El tio ens acompanya a la carretera, per tornar-nos a pujar en bus. L'agulla de la gasolina baixa sospitosament ràpid i estem gairebé secs. Que fem? -MARXEM!!! ... -no no, tenim una missió molt important! quan arribem ja buscarem una gasolinera...  -com ens quedem tirats demano el divorci!!















Les forces del mal s'havien aliat, però haviem de continuar! som-hi, que només són 19 km. de res, pujar 2 cràters en un pim pam, arribar fins als 1884 mt., i baixar. És com anar al faro 2 cops, però en pujada ;)
I així començava la nostra petita aventura. 7 hores per endavant, començava a ploure, baixava la temperatura i la Meri no em parlava. Pinten bastos.
Una hora més tard, la Meri ja em parla. Vols tirar una foto¿?  -No!  ... bueno, per algo es comença. :D














Primeres rampes per pujar al South Crater. La cosa es posa peluda, per algo li diuen la "escala de l'infern". 1 hora més, i ja hauriem pujat. Primeres neus a la base del cràter. Sort que la sra. de la informació havia dit que faria sol! Segona ascensió al Red crater, i les estem passant putes. Això més que el Señor dels Anells sembla "al filo de lo imposible"!.















El vent ens deixa "tiesus" però no defallirem. A més, crec que ens segueix el Gollum, que em vol robar l'anell. Finalment, amb moltes penúries arribem dalt de tot! ho hem aconseguit Meri! :D















Ara ens hem de desfer dels anells, dins del volcà. (En sé d'una, que de ganes de desfer-se de mi, no n'hi faltaven).














Iniciem la baixada, tant o més perillosa com la pujada. Patapam! n'hi ha una que ha caigut de cul (no m'atreveixo a riure ;) .Baixem per trams d'arena, pedres sueltes i neu, fins als llacs esmeraldes.














 Llàstima de núvols. Aquí montaré el trípode i sortirem a la foto en parella! 5, 4,3,2,1... ràfaga de vent i càmara al terra! Cony de Sauron!. La Meri es torna a emprenyar amb mi... ara que ja casi no se'n recordava del cotxe...  :D
... i 4 horetes més de sacrifici, de pujades i baixades, llacs i neu pel camí... vam arribar al final del recorregut. Ho hem aconseguit!!!!! :D















Epíleg:    Propera estació de servei 12 km. Meri, em perdones? ... -Si arribem a la gasolinera, sí.
... i vam arribar!  El mal va ser derrotat i el Sol va tornar a sortir a la Terra Mitja.


FI

CRÒNIQUES DE LA TERRA MITJA (II)

El segon dia a NZ tocava recuperar el temps perdut a Auckland, i això volia dir creuer de balenes i dofins. Aquell dia les balenes devien estar dormint, i ens vam haver de conformar amb un munt de dofins competint amb la nostra barca. I 4 hores després... carretera i manta cap a Rotorua. No cam tenir temps d'anar als decorats de Hobbiton, a Matamata, però vamos... que qualsevol muntanyeta o prat que ens trobavem per allí haguessin pogut rodar el senyor dels anells, els teletubbies o el windows xp.















En arribar a Rotorua, un enorme gos pelut i blanc ens donava la benvinguda al B&B.
L'endemà tocava visitar les zones geotermals i volcàniques... ens aproximavem a les terres de Mordor i l'anell em començava a cremar el dit. El fum cremava la terra i feia bullir les aigues sulfuroses, ferroses i... fecals?, i com diria Chaves... huele a azufre!!!!!


























Després de veure una zona de ràpids anomenada Huka falls i Taupo, vam preguntar a la senyora del punt d'informació: Can we do the Tongariro Crossing, tomorrow? i en efecte. Però ens haviem de presentar al camp base del parc nacional a les 7'40 i això volia dir aixecar-se abans de les 5... per intentar completar un recorregut de 19 km per la zona volcànica del Tongariro, alias Mordor.
El que passaria hores més tard...és una altra història!!!!!

diumenge, 3 d’octubre del 2010

CRÒNIQUES DE LA TERRA MITJA (I)















Bon dia Catalunya, són les 10 de la nit... a Auckland!. Per fi hem arribat a bon port, mai més ben dit, i som a la ciutat dels velers. Després d'unes quantes horetes de no res, l'aventura comença. O més ben dit, va començar a BCN quan a l'avió li va fallar la bateria, i en comptes de sortir a les 10'30, sortiem a les dues: que si una "viela", que si media hora más para solucionar el problema, que si els coixinets, que si els tapacubos... total, que evidentment, vam arribar tard a Milà... i evidentment, vam arribar tard a Singapur. Resumint... avió de conexió perdut a Singapur i a esperar en un hotel posat per la companyia. De son, no en faltava, encara que a Singapur fotés un sol de justícia i el rellotje local digues que eren les 12 del migdia.
Un dia més tard... o mig, ja no ho sé... hem arribat a Nova Zelanda. Ningú va dir que ser un Hobbit fos fàcil.

I com a bons mariners, hem de capejar els temporals i adaptar-nos a totes les corrents. Canvi de plans, no es pot fer l'excursió per avistar balenes i dofins. I que farem avui? el que podrem!!!  primer de tot hem agafat el cotxe, un Toyota Auris bastant coquetó, amb un petit defecte: el volant està a l'altre costat... Em sembla que avui el dedicarem a fer pràctiques de conduir. Meri: tira cap al miiiiiiiiiig!!! que et menges la cuneta!!! merda, vaig en contra direcció? poc a poc... que no entren les put*s marxes, joder! que difícil que es canviar de marxa amb l'esquerra en un cotxe que en té 6 i no és teu!! girem cap a l'esquerra! palanca d'intermitent avall... merda! salta el putu parabrises! joder si està tot al revés. Bueno, per sort el GPS amb veu de Catalana/Valenciana/maorí tot barrejat, ens porta cap al B&B. Casi que per avui deixem això de les pràctiques...
Anem cap al centre de la ciutat amb bus, com tot bon jubilat, i pugem a la Sky Tower, de 300 i pico metres amb unes vistes impressionants i veiem com una panda de grillats fà puenting des de dalt de la torre. Llavors que és, Torring? ,... passeig pel port per localitzar d'on surten les barques per demà fer l'avistament de balenes i cap a l'hotel que ja hem complert! El cap m'explota... serà de no dormir més de 2 hores seguides?.. res que no pugui arreglar un espidifen i un llit amb  el matalàs elèctric... com són aquests Hobbits! ens porten anys d'avantatge!.
No res, que anirem chapant ( i el matalàs també, pq se m'estan sucarrant els ous de tanta escalfor), que demà ens espera un dia maratonià: visitarem el Monte Edén (que deu estar ple de ties en boles), surcarem els mars en busca de Moby Dick, i seguirem fent pràctiques de conducció. 230 km fins a Rotorua, on espero passar de la 2a marxa :D.