dijous, 28 de juliol del 2011

Per què¿?¿?¿











No sé si serà la lluna, les estrelles alineades, l'efecte del canvi climàtic o què... però quan la tecnologia se't posa en contra, no hi ha solució possible: aguantar-te o gastar pasta. La Play va petar ja fà més d'un mes, i encara seguim esperant... realment devia estar molt cremada per dins...perquè si no, no ho entenc!
El mòbil, ha començat a fer el tonto....  va tocar instalar un altre cop el sistema operatiu i salvar els mobles... que els Iphones encara estan massa cars!!!
L'ordinador portàtil, quan es cansa, s'apaga i té menys bateria que el meu Renault 19! i resulta que ara l'ordinador gran  fà el tonto. Formateig i torna a començar, i a tocar fusta per que aguanti. Serà el Windows piratilla?...
La cafetera, s'aguanta amb pinces i sembla que li coooooosta treure el café. Serà la cal? però si l'aigua de Tarragona és meravellosa per fer anuncis de calgon!
Bueno, ja deixo de plorar, que semblo Mourinho. Resarem per que l'aire acondicionat no peti quan apreti la calor.!!!
Au, diós!

dimecres, 20 de juliol del 2011

Cançó de Gel i Foc: the movie

Ha arribat l'hora de l'estrena mundial ... es pot dir més alt, però no més clar...
WINTER IS COMING!!!!!
P.D.  Escenes rodades per especialistes en circuit tancat. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

dimarts, 19 de juliol del 2011

The movie.... is coming

falta poc... molt poc per l'estrena mundial de "cançó de gel i foc: the movie" .....

THE MOVIE IS COMING!!!!

dimarts, 12 de juliol del 2011

Canción de hielo y fuego (VI)

Ultims "coletassos" del periple islandès... i només ens quedava una cosa per fer: banyar-nos en aigues termals... i què millor que l'aigua del llac blau. Aigua calenteta (40º) que ens va deixar la pell com uns xavalins de 10 anys, això sí,  arrugada com una pansa...
S'agraeixen aquestes horetes de relax, per deixar enrera els més de 2000 km.que portàvem a les nostres esquenes... el gel, el foc, les balenes, els glaciars, la lava, els frarets, i altres sopars de duro ens quedaràn a la retina..

























FINS AVIAT ISLÀNDIA!!!!  HOLA TARRAGONA!!!

dilluns, 11 de juliol del 2011

Canción de hielo y fuego (V)

El dia acabava (és un dir) amb Sol... i com no podia ser d'un altra manera, començava radiant....














Què millor en un dia així que anar a buscar balenes! A Húsavik, vam agafar el barco de pesca, i ens vam posar en marxa a buscar al gegant cetàci.















...amb el vent a favor... de cop es van disparar totes les alarmes. Un temporal s'acostava ràpidament i posava en perill a tota la tripulació. El temporal en questió es deia "Irma" i amenaçava amb un..."se va a haver un follón que no sabe ni dónde se ha metído"  ...total,  que haviem vingut a veure balenes, no taurons!!! . Per sort, el temporal es va despejar, i l'espectacle va ser de primera.






Fins i tot els dofins ens van venir a rebre, en aquesta jornada tant esplendida com el temps.

Canción de hielo y fuego (IV)

La ruta per Invernàlia pràcticament s'havia acabat però encara quedave chicha. Ens esperava la cascada més potent d'Europa: Dettifoss. Dífícil no mullar-se davant de tal panorama... i encara més difícil: treure alguna foto sense gotes d'aigua a l'objectiu. Prova superada, no sense penúries... llàstima de temps, que si fes un dia assolejat, es veuria un preciós arc de San Martí...  Hosti! una escletxa al cel! ... i es va obrar el miracle:















Després del subidón, tocava endinsar-se en les terres de lava i foc... la terra dels dracs. I la veritat és que es va notar... el Sol va començar a sortir i dels 4º vam passar a uns abrasadors 9º :)
La terra a Islàndia fà xup-xup, i quan un té fred... què millor que acostar-se a una fumera per escalfar-se... només faltaven les costelletes i la llangonissa...












































De la caloreta, a un li agafaven ganes de banyar-se dins dels cràters.... llàstima que el banyador me l'havia deixat al cotxe!














...i així acabava aquesta volcànica jornada.... amb un regust a sofre i una oloreta a pet de coca amb ceba :D

diumenge, 10 de juliol del 2011

Canción de hielo y fuego (III)

Ens vam aixecar amb ganes de tocar més gel... i què millor que anar directament al Mur del Nord que protegeix Invernàlia dels "otros". `Llàstima que per la calor sen's va desfer una miqueta i no el vam poder travessar...














Després ens vam dirigir cap a Invernàlia pels fiords de la costa est. Carretera tant maca com llaaaaaaaaarga. Mar, muntanyes, valls, roques, neu, aigua....















...i una evidència clara: si les dones van al lavabo de 2 en 2... a Islàndia, les ovelles van de 3 en 3!!!














Un cop vam arribar a destí... llegint, llegint vam descobrir que en un fiord del nord,  hi havia una colònia de frarets, que fins el 15 d'agost no marxaven.  SÍ! s'hi havia d'anar... si la guia no ens enganyava... aquesta vegada no es podien escapar!!!! i eeeeefectivament! ens vam topar amb un grapat d'aquestos simpàtics ocellets convertint-se en un dels meus preferits!!! prova superada!!!!

















dissabte, 9 de juliol del 2011

Canción de hielo y fuego (II)

Més descansats que el dia anterior, i sense pressa, però sense pausa, ens disposàvem a atacar la 2a etapa del nostre particular tour d'Islàndia. El bacallà i el salmó de la nit anterior, ens van donar l'energia necessària.
Com que la maratoniana jornada d'ahir no va donar més de sí, vam haver tornar enrera per "rematar" un altra cascadeta... l'Skogarfoss.















Parada a la japonesa, i cap als acantilats penyas-segats de Dyrhoaley. Ens havien promès que hi trobariem els simpàtics "frailecillos" (frarets?). Un cop a les roques, ni rastre d'aquestos mixons. Així i tot, la vista val la pena. El passeig per la platja de sorra volcànica, impagable.... estàvem per plantar la tumbona a pendre el Sol.















Bueno, anem, que no estem sobrats de temps! menys mal que els dies són de 21 hores de llum! Directes cap al parc nacional d'Skaftafell on una caminadeta ens mostraria una cascada .... que dic una cascada... l'òrgue de la Catedral de Tarragona!!!














Ja per la tarda... o ves a saber quina hora era... ens fotriem de plè a l'EDAT DE GEL. Un llac ple de cubitos de gel, ens deixava sense paraules. Nomès ens faltava el wisky :) ... i un altra tarjeta de memòria!!!




















































I no res, que xino-xano, anàvem a dormir... encara amb la llum del dia reflexada en els icebergs. 400 km. de carretera llunar vorejant glaciars són el millor somnífer.

Camarerooooo!!! un wisky amb gel!!!!! :D

divendres, 8 de juliol del 2011

Canción de hielo y fuego (I)

Eren les 3'30 de la nit que arribàvem a Keflavik... i la claror indicava que el sol ja havia sortit. Però el nostre cos, deia que eren les 5 de la nit, i que el vol i els pets d'algun passatger, ens havien deixat tullits.
Després d'una bacaineta... a les 9 ens esperava un cotxe a la porta de l'hotel. Costa una mica d'entendre's, però al final ho he pillat: l'ultim dia, em diuen que deixi el cotxe al parking de l'aeroport, obert amb les claus a la guantera: però que el robaràn!!! ... no problem, there is no problem.... bueno, no hi deuen haver lladres a Islàndia... doncs vamos allá!
Iniciem la ruta que ens farà recòrrer prop de 400 km. Per començar no està gens malament! sort que aquestos condueixen per la dreta. Ara bé.... de senyalitzacions, més ben escasses, i el GPS en aquesta ocasió, serà un trist mapa d'hotel.
Arribant a Reykjavik, com que no l'haviem vist prou bé, donem unes quantes voltes de reconeixement, buscant una carretera que ens porti a la 1a parada. Però com ja he dit... les senyalitzacions, semblen noms del catàleg de l'Ikea, sense la tauleta Lack o l'estanteria Expedit, clar.

Total, que amb 1 hora de retard, i per una carretera que no era la que havia de ser, acabem arribant a Thingvellir, lloc històric islandès, al bell mig de la falla que separa la placa europea i la nord-americana. Tot seguit, cap a Geysir, a veure sortir el xorro d'aigua a tota potencia.... es la bomba! (com tirar-se un pet en un jakuzzi). Unes quantes cascades més de propina, unes quantes carreteres més en obres, pistes de grava, i alguna que altra ovella.... i arribem al nostre 2on destí:  Vik i el seu famós vicari.... (continuarà!)

dilluns, 4 de juliol del 2011

fent maletes














Toca preparar-se i fer maletes. Calçotets nets a tope... no sigui cas que m'hagin d'ingressar!!... mitjons, càmara, autan, paraigües, impermeable, banyador, sabatilles, bambes, forros polars, tovallola, guants, gorro, càmara, anorak.... anorak? merda, si no en tinc! si me'l vaig deixar a Nova Zelanda!...
anirem de rebaixes i llestos.... sí, sí, ben llestos que anirem! si d'anoraks de rebaixes a l'estiu no hi ha una mé!!!!
Per sort, la meva germaneta rondava per Andorra.... i ja que no ens porta tabac, ni licor, ni sucre, ni formatge de bola, ni rellotges casio... li farem l'encàrrec...

i voilà! dit i fet.... ja tenim anorak, i crec que serà vital. 12 graus... 8 graus... 6 graus... joder, cada cop que miro les previsions, crec que passarem més fred. Amb lo bé que s'està a 30 graus!!! :)