Nadal

 

Qué bonic el Nadal... tants dies de festa i xirinol.la...  a la tele fan un munt de coses, a la taula hi ha un munt de jalar... la gent adorna casa seva amb tot d'arbres, pessebres, boles xines (d'adorno)... bueno, doncs jo ja en tinc prou. Encara queden uns quants dies, però ja estic saturat de tant de dolç, de turrons, bombons, jalar sense gana, i brindar sense sed. Ja sé que semblo Mr. Scrouge... però per favor, demano temps mort! pausa! paradinha!. Em sembla que m'està pujant la febre, i tinc ganes de cagar. Tinc fred... i per la tele diuen que aquesta calor no és normal. Bueno! a tots els que tingueu nens petits, enhorabona, esteu exultants de felicitat i ara deveu estar jugant amb la meitat dels regals del tió o del Pare Noel....  però jo avui, ni ganes de jugar, ni ganes de sopar!
BON NADAL A TOTHOM!

El substitut

La setmana passada vam dir adéu al mític R19. Va ser un comiat a l'altura, com es mereixia...

... però com diria algú, "gallinas que entran por gallinas que salen". I com que la vida segueix, el substitut ja és aquí. El Tito Vilanova dels cotxes. L'encarregat de fer "oblidar" a la vella glòria. No sé si ho aconseguirà, però de moment, es pot dir que hi ha feeling, i que ens portarem molt bé durant mooooolt de temps...  al menys, això esperem!

Adéu amic!

Has aguantat 16 anys... podries haver resistit 16 anys més.
Has hagut de passar fred, has passat calor, has fet 60.000 kilòmetres, has rebut cagades de colom, has perdut pintura, has rebut rallades, has rebut burles, has rebut ofertes de compra...
El tanque, el panzer, la tanqueta, el troncomòbil, el batmòbil, el tràiler, el tractor... tenies les esquenes molt amples... Ja podien dir missa!!! tu anaves xino-xano, sempre has anat amb les rodes ben posades.
... Però tot arriba al final, i ja ha arribat la teva hora! ... o sigui que només puc dir una cosa....

ADÉU.... I GRÀCIES!

El dia després

Per fí han passat les eleccions, per fí descansarem les neurones.

Que si ara votaré a aquests... però no m'agrada això... o sigui que em passo cap als altres que són més autèntics, però potser hauria de votar a aquestos pobrets que són minoria, però no vull llençar el vot o sigui que potser voto als primers....  DESCANS! quin descans de neurones.

Qui va guanar? el parlament ha quedat com els quesitos del trivial... i cadascú es fot la medalla a l'estil màgic Andreu... però el que de veritat va guanyar va ser el poble, que va votar en massa, el que li va sortir de les pilotes.

Aquí va l' 1x1:

     CIU, ha guanyat... i ha perdut. Governarà. La mateixa nit, van dir "no ho podrem fer sols"... per fí se'n n'adonen? bany d'humiltat. El paper de Moisés li va venir gran. Potser millor deixar-nos de capítols bíblics i ens posem a treballar, què si no, encara ens vindràn les 7 plagues... (i potser que vagin pensant en enviar a Duran i Lleida al Sinaí, i que s'hi quedi.

     ERC, ha duplicat. Ningú donava un duro per un professor d'història, amb físic de "cego de la ONCE", però que quan parla, tothom se l'escolta. I això ja és molt.

     PSC. Els autèntics guanyadors de la nit. O això va dir el Sabaté. Si segueixen així de victoriosos, hauràn de passar 40 anys al desert fins que algú se'ls escolti.

     PP. Pel que sembla, han arrassat. Han guanyat un escó, i han trencat amb CIU. Estàn més contents que el Jan Laporta a la sala Luz de gas. Quan se'ls hi passi la ressaca, veuràn que són els 4rts, que han perdut el poder d'influir al govern català, han linxat al president i segueixen tenint el mateix problema de ceguera de sempre. Com que "junts sumem", sabràn que la majoria del parlament és unionista i està en contra del referèndum.

     ICV. Aguanten. La gent que està farta de retallades i menja enciam, segueix escoltant a un paio que va en bicicleta.

     C'S. triplicats. Han pescat a "rio revuelto". No tenien lastres, ni han retallat, ni han tingut casos de corrupció, ningú els hi pot dir "i vosaltres també ho heu fet",  ni han tingut pels a la llengua.

     CUP. els outsiders. Els antisistema (capitalista). Almenys hi haurà algú al parlament, que parli del que passa al carrer, sense oblidar la independència.

 

 



i de moment, això és tot. Veurem com acaba tot això, si es que acaba. Jo de moment, tanco el tema polític i a parlar de frikades. Ah! i si voleu estar informats, sempre ens quedarà internet, twitter, o la prensa estrangera. I quan dic estrangera.... no feu cas dels mundos, abc's, razons, antena3, interfatxeria, etc, etc, etc.  ;)

Comença la Dansa

Ja fà dies... per no dir mesos que arrossegava "Festín de Cuervos". El quart llibre de la saga de Cançó de Gel i Foc. S'ha de dir que l'havia deixat una mica de banda...total, entre la sèrie i el proper llibre, sembla que tindré un marge d' 1 o 2 anyets... però per fí l'he acabat.
Segurament el més fluix dels 4, que no dolent! Simplement que hi ha personatges i històries que m'interessen més que altres... i aquestes, se les han reservat per Dansa de Dracs.
El cos em diu que deixi un temps, i canvii de temàtica, però el cor em diu que he de seguir.
O sigui que seguirem!!!

Coloms

M'agraden els animals... no tinc cap mena de problema amb ells... mentre no em toquin la pera. No em fà por "los pájaros" de Hitchcock... és més, fins i tot em pot arribar a agradar.

Segurament, el kit anticoloms que vaig posar al balcó, va tenir el seu efecte. Els coloms no venien a la barana del balcó... fins que el vent va fer acte de presència, i el vaig haver de treure.

Pel que sembla, aquell CD espantacoloms no va agradar a la parròquia aviària del barri, i s'han proposat atacar.

...i han atacat amb força. Diria que els cabrons s'han despatxat a gust! És la guerra!!!

 

 

 

La pilota està a la meva teulada. Ui com enganxi al colomet que li agrada el meu cotxe!....

P.D. m'esteu dient que tinc un cotxe de merda? :D

Eleccions

Avui a la nit comença la campanya electoral. El millor? doncs que no m'ha tocat fer de taula electoral. I aquest bloc apolític i neutral (mode ironia -off), com tots ja sabeu, no farà cap comentari propagandístic, ni es parlarà de la independència, ni de balaces fiscals, ni corredors del mediterrani, ni de res que pugui ferir sensibilitats. Si més no, ho intentaré. Això sí, si se m'inflamen les pilotes fins al punt de reventar, com comprendreu, m'hauré de desfogar. Perdoneu-me

Taronja

Tinc els ous de color taronja.
Els senyors d'Orange s'estan cobrint de glòria. Ja fà més d'una setmana que estic sense telèfon. Truco al telèfon d'atenció al client... un 900, oh! que bé! com mana la llei.... i em diu que el número només serveix si truco desde fixes i mòbils Orange. Fixes? però subnormals, si no em funciona el fixe. Llavors truqui al 902 i gastis els diners escoltant una música lamentable, i anar passant de nivell a nivell, com si del tetris es tractés.
I després de trucar des de casa de ma mare, des de casa dels amics.... la resposta és: estamos trabajando en su incidencia.
Hosti nois! com treballeu, perquè una setmana i mitja, i deveu estar herniats! preneu-vos un descans, que tampoc corre pressa... a més, segur que cobreu per hores!
Resumint: vaia pandilla d'inútils!

Núvols

Quin millor moment per fer una fotografia que quan està ennuvolat? doncs aquest diumenge, va ser un dia ideal. Aigua, núvols, onades, arcs de Sant Martí, ... només em va faltar uns quants llamps, però clar... no és plan de mullar la càmara per una foto!!!

EL DOL

Des de l'11 de setembre, res no ha tornat a ser igual. Agradi o no, la independència, l'estat propi, el federalisme, el regionalisme, i l'unionisme estan a l'ordre del dia.

Des de Madrid ho tenen clar... NO. A què?... a tot .

No al passat:  No heu sigut mai una nació. Sou espanyols perquè Fernando i Isabel es van casar. No teniu dret a emancipar-vos, perquè Espanya té 3000 o 4000 anys. No, perquè vau signar una constitució al 1978 que és sagrada i no es pot tocar (si no ens convé)...

No al present: No podeu fer referèndums. No podeu preguntar. No teniu dret a decidir, No perquè és la llei. No teniu dret a autogovernar-vos. No sou una nació. Teniu la qualificació de "bo porqueria". No, perquè sou uns incompetents que només demaneu diners. No perquè amb aquesta crisi, tenim altres problemes més importants. No perquè Catalunya ÉS Espanya...

No al futur: No, perquè ho impedirem. No, perquè entrarem amb l'exèrcit i la guardia civil. No, perquè us farem boicot. No perquè no us deixarem entrar a la Unió Europea. No perquè posarem al vostre president a la presó. No perquè sereu més pobres. No perquè els jubilats no tindràn pensions. No, perquè els títols de les universitats no us valdràn per res, No, perquè haurieu de pagar part del deute d'Espanya, No perquè el Barça, no jugarà contra el Madrid...

El que sembla que vol la majoria, és decidir què vol ser. I per molta por que ens vulguin posar al cos o a la butxaca, no es pot renunciar a les idees. Ens van preguntar si voliem la constitució. Ens van preguntar si voliem entrar a la UE. Ens van preguntar si acceptavem l'Estatut que va aprovar el parlament català... i volem que ens preguntin si volem ser independents.

De què serveix ser un regne de més de 500 anys, quan no escoltes als pobles i actúes com un marit maltractador? (si em deixes, et mato)... Quina democràcia és aquesta, que t'impedeix votar? Haurien d'apendre una mica de democràcies reals com Anglaterra. O democràcia és només votar cada 4 anys un xec en blanc per que facin el que vulguin?

P.D. les fases del dol, són 5: Negació, ira, negociació, depressió i acceptació... ànims, que ja queda menys per superar-ho!

Time's (lapse) Square

Aquesta és la microhistòria d'un time-lapse per Nova York. Era l'últim dia a la ciutat que mai dorm, i tenia al cap fer un video fotogràfic que captés el moviment d'una de les artèries de la city. I l'empresa no era fàcil. S'havia de plantar un trípode al mig de les escales de Times Square, i intentar que no em tapessin massa. I això, a Nova York és impossible. Parelles, families, xinos, mexicans, turistes, caparruts, ... i per postre, uns japonesos recent casats disposats a fer-se un book al davant de la meva càmera.

Finalment, i després d'una horeta intentant disparar sense que se'm mogués el trípode... el que faltava pel duro! Un policia de 2 metres acabat de sortir de l'acadèmia, però amb menys gràcia que McHoney ve directe cap a mi, i amb una frase, em talla el rotllo: No tripod!!!! ... ni que fòs un francotirador!

...i com que no volia acabar a Guantànamo o a en una comisaria del Bronx.... decideixo plegar veles.

Espero que sigui del vostre agrat!

 



 

 

Panorama NY

Lo promès és deute. 10+1  panoràmiques per matar el tema yanki. Acxión, porfavor!:



 

P.D. Si em queden ganes, intentarem fer un video "time lapse" de Times Square, sense que surti cap xino, ni cap policia fent-me treure el trípode :)

 

*bonus track (en blanc i negre)

 



La Gran Poma

que malament que sona això de la poma... the big Apple (serà perque tothom va amb iphones?) Ja fà 3 dies que hem arribat de NY i el Jet lag sembla que ja va passant.
Les valoracions són molt positives. Controls a l'aeroport de lo més normalets (no més que per la Riviera Maya). Gent
 per tot arreu? ... depèn. Ves a Barcelona, i també n'hi trobaràs! ...potser això de venir de les festes de Santa Tecla ens havia inmunitzat.

El mal de coll de tant de mirar cap dalt i el mal de peus de tant caminar... no te'ls treu ningú. Vistes de pel.lícula, llums "bladerunnianes" a les zones comercials, llocs per jalar per tot arreu, museus enormes, carrers enormes, tendes enormes, cheescakes enormes... i bigmacs sorprenentment normals.

Senzillament esgotador. Ara entenc com el Sr. Guardiola se n'hi ha anat a viure un any.... per no reventar-se els peus en una setmana!

...i aquest esgotament és el que va fer que no escribís més en aquest blog. No per falta d'anècdotes, no per falta de mitjans (kindle fire ), no per falta de fotos... més de 1000...

Ara ja només queda revisar les fotos... configurar la tablet... fer rentadores.... anar-se'n fent a la idea de que les vacances ja s'han acabat... intentar ajuntar les 200 panoràmiques... intentar fer un video "time-lapse" a Times Square, sabent que serà un trunyo... total! que encara queda feineta! a passar-ho bé!

...proper post... panoràmiques de NY!

NYC

A punt de marxar de Nova York i tornar a caseta... crec q 7 dies no podrien donar per més. Empire State, Rockefeller center, estatua de la llibertat, moma, central parc, world trade center, metropolitan, Times Square, high line, pont de brooklyn, Harlem, Soho, wall street, village, chinatown, broadway... amb els peus endurits com un gorila i la motxilla plena d'experiències! Fins aviat amb mooooltes més fotos... i millors ;)

TECLA

Ja s'acaben les festes de Tarragona. Són les millors? no. Són les més "guais" ? no. Són les més grans? no. Però són les meves. Són les nostres. Un clàssic. S'acaba l'estiu i comença la fresca.

Sortir per la baixada de l'Àliga, barallar-se per veure on ens fotem, que si hi ha massa gent, que si aquí darrera hi ha la cervesa a 1 euro, que si la mamadeta és massa cara, que si avui em fotré un cafè, una copa i un puro (i tinc existències pels futurs 30 anys), que si espero que els Dames i Vells diguin "pel detràs", que si em fot pal pujar caminant i al final agafes el cotxe per acabar caminant el doble, que si avui toquen castells, que si els pilars... tradició, tradició i tradició.

Resumint, que és hora de fer maletes i anar una setmaneta a Nova York, i no hi ha massa ganes (de fer la maleta, clar). I qualsevol excusa és bona per posar 4 fotos Tarragona!!!

 

 

Tarraco experiences: BOADA

-Tenim festa... -quedem per esmorzar?... -si!... -un Boada? ...-fet! ...-a les 9? ... buf! que aviat! ...-10? -massa tard, no trobarem lloc! ... 9'30! ...-vinga doncs!

Així comença aquesta microhistòria d'un dimarts al matí qualsevol, un esmorzar qualsevol, entre amics, en un lloc no tant qualsevol. Parlar del Sr. Boada és parlar d'una eminència de Tarragona. És parlar del Ferràn Adrià mesclat amb Dalí, amb un toc de Jaume Creixell.
Diu la llegenda urbana tarragonina, que ell va inventar la truita de patates xips. A saber si és veritat...
















El bar no invita a entrar, segurament el que invita és a sortir. Oli, pols, copes rovellades, mugre,... i història, molta història. Retalls de diaris per tot arreu, alguna que altra fotografia de l'any de la pera, un autògraf del sr.Alcalde Ballesteros dient que és el millor bocata del món, noticies de combinats fets amb rentadores, cubates amb "hormigoneres", i més frikades. Ah, i una nota a la paret: SLOW FOOD. O sigui que paciència!.
Una llista ens invita a apuntar-nos el que volem. Llangonissa amb bolets, formatge i ceba... hamburgueses amb fesols, patates xips i tomaquet, ... hosti, què vull??!!! llangonissa.... no no, vinga va. sobrassada, ous i formatge, ja està bé.














Arriba el torn... després d'una bona dosi de paciència arriba el torn. Teniu gana, no?... gran?  -Sí, bastanta gana (total, posats a fer, si no dinem, no dinem! ).
Que beurem? el pobre home ja en té prou amb fer els bocates a la  planxa multiusos... i una senyora entra per la porta i ens ensenya el camí: arriba, es fà uns cafés, i se'ls emporta. Benvingut al Boada's World. L'Albert Ciclop pren la iniciativa, i es posa a la barra. Cola, cervesa... tria de la parada. La sensació és la de "como Pedro por su casa".

I ens fotem els nostres bocates, ben bé 2 pams, tot observant com el bar, es va omplint... "-Només em queden 4 barres, o sigui que quan acabi el pà, plego" diu el mestre. I dit i fet... una hora després, observem desde l'altre banda de carrer, com la porta es tanca...  Demà serà un altre dia!

P.D. El Miró de la paret, serà autèntic??? serà una pintura al oli... refregit? :D