dijous, 26 de juliol del 2012

TARRAGOTHAM

A principis d'any vaig tenir un somni. Una pel.lícula de Batman rodada integrament per amateurs (o sigui jo).  Però aquell somni ja fà temps que està congelat a la nevera.
El batmòbil R19 donava senyals d'estar agonitzant... però miraculosament va reviscolar.  Llavors estrenen la última de Batman... un peliculón! i se'm tornen a passar pel cap les escenes del somni. I per postres, la sexta3 sortejava un viatge a Londres a grabar una minipeli de Batman. Una senyal?
Hosti, però si em toqués, ja no em quedarien vacances per anar a fer de caballer fosc a Londres.... i llavors... la película s'hauria de rodar a Tarragotham.
... Sortirà a la llum?


dimarts, 17 de juliol del 2012

Recordar

Les fotografies són la manera que tinc de recordar. De recordar els llocs on hem estat i de coses que hem viscut. Després, sempre quedaran petits detalls... quant em van clavar per aquella excursió, quant va costar aquell sopar, la rasca que fotia,...allí em va picar un mosquit,  d'aquells lavabos me'n recordaré tota la vida, aquella olor... aquell color... , aquelles "risas" ...
Resumint, i sense voler fer-me pesat ni fer ràbia, penjaré més fotilles mexicanes...


















dijous, 5 de juliol del 2012

Riviera Maya (V)

Bueno, tot viatge que es comença arriba al seu final... és una llàstima però la vida no és un bufet amb barra lliure, i no ens podem passar tota la vida en una tumbona, o mirant peixets.... o si?
Ahir, dia de relax, snorkel i vida contemplativa, vam tenir alguna que altra sorpreseta...
















s'acostava un nuvolet que tenia pinta d'estar carregat.. i jo havia demanat per pujar en catamaran a les 14h. ... i quina sorpresa, que quan em foto mar endins, del núvol surt una mànega que es fot a xupar l'aigua del mar... o el que també es coneix com a tornado!
Com que el "capità" era un catxondo... no se li va ocorrer res millor que acostar-s'hi bastant, bastant a propet, en una de les imatges més impressionants que se'm quedarà gravada a la retina.





























La  Meri com a bona fotògrafa, va ser ràpida i va captar aquell màgic moment,... segurament estava patint per la meva vida... o això és el que em va dir!!!


En fí, que després de l'experiència...a apurar les últimes hores de descans. I això és el que farem aquest matí!
Ens veiem a la tornada! deeeeeeeeu!
P.D. vaia tipazos!!! XD

Riviera Maya (IV)

S'acostava el final del viatge i teniem un altre dia intens. Les ruines arqueològiques de Tulum i el parc acuàtic natural de Xel-há.
Tulum, antiga ciutat maia arran de mar, és una ciutat enmurallada, que demostra que aquestos maies sabien triar els llocs on es posaven. Platjeta al costat, veien qui venia en barques, tenien observatoris per mirar Venus , la sortida del sol... no sé abans, però ara el lloc és una passada.































Tot seguit, cap a Xel-hà. Un antic riu subterrani, que va deixar de ser subterrani i s'ha convertit en un petit paradís per fer snorkel. Unes quantes horetes en remull, serviran per estovar "callos" i cremar esquenes. A veure si haurà sortit alguna foto amb la càmara aquàtica de plàstic!!!















dimecres, 4 de juliol del 2012

Riviera Maya (III)

... I al 7è dia, va descansar. O sigui diumenge. I nosaltres ens ho vam pendre al peu de la lletra. Dia de final de l'Eurocopa, dia d'eleccions a Mèxic o el que és el mateix.... LLEI SECA a tot el país! per sort els hotels són un oasi, que si no, els pobres italians no podrien ofegar les penes en alcohol.
Dilluns, san tornem-hi. Haviem de fer una mica d'exercici. Caminada per la selva, tirolines per sobre de cenotes (naixements d'aigua dolça), canoa, visita de torn a una aldea maia, amb cerimonia  amb el Xamàn inclosa, i baixada de 15 metres amb ràpel a un cenote subterrani. No està malament per passar un matí, no?  




Això és un cenote "obert"... el subterrani, és la batcova plena d'aigua...










Després de passar el matí multiaventura, més arqueologia. La ciutat maia de Cobá. Amb tanta ruita maia, ja em sento com si estigues a l'Uncharted de la play. Per si no estavem cansadets, 2 km de bicicleta, per arribar a la gran piramide de Nohoch Mul. Qui vol pujar? JOOOO!!! si té escales i bones vistes, a mi em tindreu el primer (no és el cas de la Meri, que va preferir esperar-me a la sombreta, en comptes de pujar les 120 escales, 45 mts. amb una pendent del 75% , i uns 35 ºC de calor humideta... diga-li tonta).
















Un cop a dalt... per seguir amb les tradicions maies... s'havia de fer un sacrifici. En aquest cas el d'un garronet...




Després de tant de sacrifici... sacrificar-nos a base de còctels, que l'endemà ens esperava un altre "tute"... ;)

dilluns, 2 de juliol del 2012

Riviera Maya (II)

Per seguir el costum, ens seguim despertant a les 5 del matí. Cony de jet-lag! però bueno, si no hi ha son, tampoc ens morirem. Pel segon dia, tocava una mica de cultureta. El món maia, i què millor que anar a l'antiga ciutat maya de Chichén Itzá, una de les 7 noves meravelles del món.
Calor, molta calor. I gent, molta gent... hi ha algo, que em recorda a la Xina.









Ruines, temples, estàtues, piràmides, històries, calendaris, sacrificis, astrologia...











 














.... i la gran piràmide de KUKULKÁN. Impressionant...



















Què! No heu sentit a parlar del calendari maia?  no sabieu lo que passarà al 2012? No veieu Cuarto Milenio? doncs de la fí del món res de res... els maies van predir... un FIN DE CICLO!!! NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO! Frederic Hermel era maia!?  Els maies jugaven a la pilota. Eren del barça i jugaven un 4-3-3?
...temps per fer compres, dinar, visitar un cenote i una ciutat colonial... i en arribar a l'hotel, a pimplar. Resacón en las Vegas III.

P.D. per frikis de Joc de Trons... em vaig comprar dues pedres d'Obsidiana, altrament coneguda com "Vidriagón"! ... si se m'acosta algun caminant blanc, li fotré cop de roc! :D