República bananera

Si us heu quedat amb ganes de més fotos "ticas" , aquí les teniu:        COSTA RICA - 2013   

I ara les reflexions finals:

Costa Rica és un país aparentment considerat una república bananera. I com no, pinyes i plàtans! i café i cacau!. La principal font econòmica és l'agrigultura. L'altra, el turisme. Lo bo és que el turisme que potencien és el turisme ecològic. La infrastructura de parcs naturals i nacionals, passa la mà per la cara a molts països desenvolupats.

El principal valor del país, és la natura. I per això segons ens van dir, el govern té com o objectiu plantar cada any 5 milions d'arbres. I creieu-me... n'hi ha molts! (L'any 2008 en van plantar 8 milions). Això és lluitar contra el canvi climàtic i no construir 8 milions de pisos a primera linea de costa!

A Costa Rica està prohibida la caça esportiva. Les tortugues estàn protegides. Accedir a la platja quan és temporada de cría de tortugues, té multa. La venta il.legal de granotes i altres està penada amb presó.

Costa Rica es va independitzar de l'imperi espanyol al 1821. Sense referèndum. Desconec si aquest fet va vulnerar algun article de la constitució. El fet és que un país petit, amb 4,5 milions d'habitants, se'n surt. I se'n surt bé.

I desde 1948, Costa Rica no té exercit. El president de la república, un tal Josep Figueres Ferrer... quin nom, no? doncs sí, un fill de catalans, va dir: "no vull un exèrcit de soldats, sinó un exèrcit d'educadors". I dit i fet. Els diners de l'exèrcit, van servir i serveixen per fomentar l'educació gratuïta, i la sanitat universal. A l'altra banda de l'oceà  hi ha països que es gasten 530 milions d'euros en un submarí que no flota, mentre es retalla en sanitat i educació. Qui és el bananero?

Resumint: Una república petita, s'independitza d'Espanya. El món segueix girant. Gràcies a un president d'arrels catalanes se suprimeix l'exèrcit. No els ataca ningú. Els diners que s'estalvien, els inverteixen en educació (98% d'alfabetisme, escola gratuïta fins als 18 i universitat subvencionada). El país se n'ensurt, sent un dels països més desenvolupats d'Amèrica.

Conclusió: Vull una república bananera!!!

Pura Rana!

(Nota: us fan fàstic les granotes? tanqueu la pàgina!!!)
Encara ens estem adaptant a tot lo que vindria a ser l'horari. Si no, no m'explico com és que m'he quedat adormit veient el barça! :D
Aquí unes quantes fotos de les granotes de Costa Rica! Granotes grill, granotes gladiador, granotots, gripaus, granotes de vidre, blue jeans...  Pura Rana!

I aquí l'autèntica estrella de Costa Rica: la granota verda dels ulls vermells!

No em direu que no són maques!!!

Corcovado

Vam sortir de Manuel Antonio aviadet en direcció de Dominical. La idea era fer alguna excursió cap al parc Marino Ballena, però les balenes encara estan arribant o sigui que decidim fer un tour al Parc nacional de Corcovado. Això seria el dia següent, havent descansat a base de bé a la piscina del tranquil Villas Rio Mar.

El dia va començar aviat, a les 6 del matí ens recollia la furgo, per portar-nos al riu Sierpe, on haviem d'agafar un bot. I baixant pels manglars, ens trobariem un cocodril i una boa.

Hora i mitja després de travessar el riu i sortir a mar obert, vam arribar a Corcovado. El parc nacional més gran i verge del país. Va costar, 3 hores d'expedició per la selva però al final vam veure llangardaixos, rossegadors, papagayos, monos aranya i cara blanca, i perezosos.

 I tornant de camí ens vam trobar la imatge del partit. Una serpota s'acabava de jalar una granota!!!

Després de jalar (naltros), caminadeta per trobar una catarata on refrescar-nos.La tornada en barca... tot un clàssic... el diluvi universal i mullats com a pollets... PURA VIDA!!!

Manuel Antonio

Vam arribar a la zona del Parc Manuel Antonio travessant el diluvi universal. Llams, trons, visibilitat reduida...  sort que no conduïem!!! vam reservar forces per l'endemà, ja que el canopy de Monteverde ens havia deixat planxats.

Pel matí, una interessantissima caminada guiada pel parc natural, avistant iguanes, aranyes, serps, perezosos, monos ''congo'' i monos ''cara blanca''. El telescopi del guía va servir per ''caçar'' als animals camuflats. Em va deixar flipat una planta que belluga quan l'acarícies!!!

A mitja caminada, una paradeta per tastar l'aigua del Pacífic en una una de les platges  paradisíaques del parc.  Això sí, no massa temps...no sigui que vingui un tauró. Fruiteta fresca de cortesia... i a seguir.

 Reprenent el camí, ens trobem un grup de monos ''cara blanca'' que sembla que no els molestin els paparazzis... tot al contrari.
 Per la tarda, piscineta per reposar...i a la nit, caminada nocturna on ens vam trobar envoltats per un concert de granotes, i on vam conèixer la famosa rana verda amb els ulls vermells. Increíble!

Monteverde

Després de recuperar forces a les aigües termals volcàniques de la Fortuna, vam aprofitar per fer una caminada pel parc natural de l'Arenal. Passant per un circuit de ponts i passarel.les penjants, vam poder veure granotes verinoses "blue jeans", monos aranya, serps i algun que altre ocell. Les agulletes als bessons del dia anterior es feien notar.

Després de jalar... Ruta d'Arenal a Monteverde. Furgoneta, barca travessant el llac (amb vistes a l'Arenal) ...

 i continuació en furgoneta per camins de cabra, i pujades que deixen l'Alpe d'huez en una rampeta. 4 horetes mes tard, per fí vam arribar a la muntanyosa  Monteverde.
Resumint , vindria a ser el Sort o el Llavorsí de Costa Rica.

Al final ens decidim a fer "canopy" l'endemà. Em deixo portar pel màrketing i contractem amb "Monteverde Extremo". 4km de tirolines, rappel, salts de Tarzán, i vol d'1km de superman!
Per sort, el màrketing no va enganyar-nos, i vam xalar com bojos.

Abans de marxar de Monteverde vam anar a veure un ranari amb un munt d'espècies de granotes i serps.

El Arenal

Ens trobem a la zona del volcà Arenal, volcà actiu pero que fà uns 3 anys que no treu lava. Ooooooooooh. Una llàstima. Les opcions per fer activitats eren infinites. Al final, decidim fer un trekking al Cerro Chato, un volcà apagat que hi ha al costat de l'Arenal.

 Ens van dir que la pujada era dura... però com que estem forts com a toros, cap problema. Als pocs metres, ja treiem el fetge per la boca. Em vé al cap la paraula Tongariro. La pujada seria una mescla de Mordor+Frank de la Jungla.

pluja, pujada, bosc, humitat, sol = pàjara :D

poc a poc, recuperant l'alè... vam travessar el que semblava el bosc de les fades, abduits per un núvol de boira,  fins arribar a la vora del cràter.

 Vam suar més que a un bany turc... i les vistes... nuvol ! jaja o això, o que ja hi veiem borrós. Al cràter hi havia un llac...però era freda o sigui que em vaig reservar.

 Després de l'esforç, vam tenir premi. Baixada avall, que la merda corre... i cap a la catarata de la  Fortuna. Un salt d'aigua d'uns 70 mt. que et demana a crits una remulladeta.

mireu-se'l! tarzan al paradís!!!

Tortuguero

A les 7 del matí sona el despertador. Vam sortir de la capital en direcció a Tortuguero. Caribe mix. La humitat ja es nota... i després de passar per camps i camps de bananers... fem parada a Guápiles. Un restaurant amb alguna que altra sorpresa.. Havent esmorzat anem a fer una volteta pel bosquet i patapam! un perezoso fent el vago enramat. I passant per un un arbre anomenat  ''ceibo'' de 50 mts.... la primera granota!  petita però matona. Li diuen ''blue jeans'' perque és vermella amb les potes blaves. Es mira...però no es toca!

 Proseguim la marxa, ara sí, cap a Tortuguero, un parc natural de canals i selva/bosc tropical. Per arribar al lodge, 1 horeta de canals, on veiem un cocodril, i ''pàjarus'' , i una vegetació que deixa bocabadat, però més que el que es veu.... és el que se sent. Aquí amagats hi ha mooooolts bitxos!

 Per la nit, teniem el plat fort de la jornada. El tour per veure les tortugues anidar a la platja. veurem algo, sense llum?
 Regla número 1 no soroll. No mòbils. No fotos. No llums. Ai s'espanten, no ponen... i no es plan! que estan en perill d'extinció.

 El ''rastreador'' dóna l'ordre. Podem anar anar a la zona assignada. Tindrem sort? Anem a la platja en fila india, més callats que a la processó de setmana santa. Premi! el guia ens indica on hi ha una tortuga verda ponent ous. Amb només una llum vermella ens acostem ''pel detràs''. Una tortuga de més d'un metre ha fet un forat impressionant amb les aletes, i comença a soltar ous de 2 en 2.. de 3 en 3....Im-pressionant. En posarà de 120 a 180!!! (dels que sobreviuran un 2%). I per acabar la feina, a enterrar-los toca. Mentre esperem a veure si torna al mar apareix un bulto negre de l'aigua. Tortuga a la vista! tots callats. I a mitja alçada de platja, fà mitja volta i torna al mar escoltada per tots nosaltres. 1 metre i mig de tortuga gegant. No l'hem espantat. Segurament demà tornarà a pondre.
El guia ens diu que ja podem marxar. Hem complert i hem de deixar-les tranquiles. Marxem satisfets. 1 hora i mitja ha passat volant. I volant de camí de tornada, en passa una altre que va decidida a posar els seus ous. Que hi hagi sort!
 Somiariem en tortugues, ... a falta de fotos, somnis.

 L'endemà, a les 5 de peu! quines vacances!!!!  Tour pels canals, on veuriem monos aranya, monos ''aulladores'', llargandaixos basilisco, tucans... i on descobririem el que és la pluja tropical!



 

 Salut!

Pura vida!?

Només entrar a Costa Rica, ja et trobes el lema per tot arreu... Pura vida!  Bé, fins ara encara no l'hem tastat. Més aviat diriem que el lema ha sigut ''pu#a vida" ! … després d'un tour per les terminals de mitja Amèrica, finalment hem arribat. Sempre podrem dir que hem anat a Atlanta i Miami...entesos de papers?

 San José ens ha rebut amb núvols i molta humitat. Ai, la càmera, que encara la liarem parda! … passeig per la capital, on hi ha quasi la meitat de la població de tot el país.... que podriem dir? mmmm me la ''imachinava'' pitjor. Teatre Nacional, catedral, carrer comercial i la sensació de que hi ha més sabateries en 2 carrers de San José que a Tarragona...i més venedors de cupons, que a tota Espanya.

Res, que demà comença l'aventura de debò. Primera parada, Tortuguero. Amb una mica de sort podrem veure tortugues ponent ous a la platja, i algun que altre bitxet.

 voleu  crispy xurros? :D

tanquem la paradeta

Com deia el Sr. Bachs, tanqueeeem la paradeta!... (durant uns dies).
No marxem de vacances... no marxem de Tarragona... no anirem a la platja... no desconectarem de la feina... no agafarem cap avió... no anirem a cap país tropical... no anirem a caçar cocodrils... i sobretot, ens ho
passarem molt, molt, molt malament.
Au! Pura vida!!!

R.I.P. ?

L'altre dia vaig sentir una entrevista a un informàtic que parlava sobre les xarxes socials, i les tendències. I la veritat és que la va clavar bastant.
Resumint, per no ser molt pesat, deia que els blogs.... com aquest.... van esclatar i posar-se de moda cap allà al 2008... i que al 2013 estaven pràcticament agonitzant. Deia... a la vista està: quants comentaris tenen els blogs? .... i mirant el meu historial vaig pensar: quanta raó!

La tendència, a l'inici va ser fer públiques les converses, els comentaris, les experiències i les paranoies. Als blogs, la gent hi posava comentaris, discutien, insultaven... (al meu no vaig passar de 5 comentaris, però segur que en algun de Lost, arribaven a 1000).

I així va arribar el sr. Facebook. Podiem fer comentaris, fotos, xafardejar, etc...  Les converses eren més públiques. Molava.
Després va arribar el Twitter... on podies rajar de tot, parlar de tot, i que si volies, les converses s'anaven privatitzant. Era cool.
...i finalment, Watsapp. El rei dels xats no només ha matat als messenger, blogs, i als sms. També s'està carregant a Facebook... sinó, només cal mirar el  nivell de facebook ultimament.  Sí, sí... no tindreu accions de Facebook, no?

Doncs sí, que els blogs estan més morts que vius. Són putos missatges en una botella, que ja ni tant sols arriben a obrir-se.  Doncs en aquest blog, intentarem aguantar el temporal. Els pantalons de campana sempre tornen, no? Així al menys, obligarem als senyors de la Cía a espiar pàgines en català!


P.D. vinga va! una mica de feedback, home!  :D

Picassa

Us presento la ultima adquisició de la col.lecció Plana-Magriñà. Es tracta d'un quadre "robat" del Moma de Nova York. Aquesta jove mirant-se al mirall ens va captivar... i per això hem decidit pagar un pastón...

Què, no cola? Bueeeno va, el quadre és un "homenatge", que queda millor... i l'autora, la picassa de la familia... la Meri. Esperem no rebre una denúncia de l'Sgae!