S'aixeca el Sol i naltros darrera, la Berta és el millor despertador. Teniem pensat anar a la grotta di Nettuno, unes coves arran de mar que per arribar-hi has de baixar l'escala del cabirol (655 escales) i pujar-les, clar. Prenem la decisió (un altra cop sàvia decisió) d'anar a les coves en barca des de l'Alguer i sense escales.
Esmorzem i agafem rumb cap a l'Alguer, la ciutat on diuen que encara es parla català.
El senyor dels tickets pel barco em diu: "a les dues!" Perfecte, esperarem. Al moll mateix veiem el "Trento Catalano", un trenet que dóna el tomb pel casc antic. Li pregunto al conductor i en un català especial em diu " la nena no paga, si voleu pujar, per l'altre costat"... Ai, carai, si serà veritat això del català! Explicacions en italià, anglès i català a dalt del tren... I anem passant per carrers com "carrer del Carme, Plaça del col·legi, carrer del Bisbe o Marina de les barques" .
Dinem aviadet, en un restaurant al passeig marítim anomenat "miques de mirall" (crec recordar), dues pizzes ben bones i ràpid cap al barco que ens espera. Els 45 minuts de barco fan adormir a la Berta, i arribem a peu de cova. És la típica cova amb estalactites, llacs interiors, passadissos... Cops de cap contra la pedra del sostre... Lo típic. En tornar, fosos per la calor de 36° o 38°, a saber! Ens demanem uns refrescos. El senyor venedor de granissats em diu: "si vols una altra canyeta amb el got, te la poso"
Conclusió: podem confirmar que com a mínim de cara al turista, es parla català a l'Alguer... La pela és la pela!
Com a traca final de festa, va ser obrir la boca per dir que la Berta s'havia portat bé... I llei de Murphy... Muntar un pollastre abans d'anar a dormir. Serà la calor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada