Som-hi Nàstic!!!

14.500 ànimes... Victòria soferta, victòria treballada... victòria merescuda! Nàstic 1- Osasuna 0 amb golàs de Naranjo.... Aquest Nàstic fà molt bona pinta i ens està brindant una temporada de somni. I somniar és gratis...o sigui que no volem despertar!

Lanzarote V: Clicos i Hervideros

Últim dia sencer a Lanzarote, i seguim amb la nostra rutina viatgera... despertar-se, esmorzar, cotxe i visiteta... dinar... mig-diadeta i relax.

Avui tornem cap a la zona sud de la illa, per visitar una reserva natural prop de l'àrea del Timanfaya, anomenada el charco de los Clicos, o el charco verde. Evidentment, el toll d'aigua és de color verd, i segons la llum del sol es converteix en un charco fosforito. Boniques, extranyes i gratuites vistes.

Seguidament, anem cap a los Hervideros, on gaudim d'unes vistes dels penya-segats i de la fúria de l'Atlàntic entre roques volcàniques.

... i lo dit... a dinar, a descansar... i apurar les ultimes hores amb el mini-golf, A partir d'ara em podeu dir Tiger Woods :D

Lanzarote IV: Timanfaya

Núvol i vent,  però ja sabem que això és Lanzarote.... O sigui que el vent seguirà bufant i els núvols marxaran.
Així doncs,  anem al parc nacional del volcans (Timanfaya).  Paisatge marcià,  lava de la erupcions per tot arreu, amb vistes espectaculars.  Ens venen al cap imatges d'aquell viatge a Islàndia de fà uns anys...
La visita consta d'un passeig en bus pel parc,  fent paradinyes per fer fotos.  Ideal per anar amb la Berta.

I després de tanta lava i carbonilla , Lo ideal era fotre'ns un arròs negre arran de mar per entrar en calor ;)

Lanzarote III: coves i lava

Avui volíem anar al parc nacional del Timanfaya,  però està núvol i fà vent,  o sigui que preferim estar aixuplogats.  Ja que vam comprar el bono de les visites, triem visitar la "Cueva de los verdes". Coves entre la lava que es van formar després de l'erupció del volcà.  Recorregut molt interessant i fotogènic.

I ja que està pagat,  anem a visitar els "jameos del agua".  Una visita  que ens sorprèn per lo bonic i tranquil que és el lloc.  Una cova oberta pels 2 extrems amb una zona d'aigua entre mig on viuen uns curiosos i minúsculs crancs blancs cecs en perill d'extinció. Màgic!
El recinte també modelat per Cèsar Manrique, té el seu encant.

Després de l'estocada "parrillera" del dia anterior,  avui fem pizza en un poblet costaner que es diu Arrieta. Dia complet.

Lanzarote II: el mirador del río

Dormits i esmorzats,  temperatura 22 graus,  vent...  Bastant.  Tocava descobrir la illa de Lanzarote en cotxe.  Vam decidir anar cap a l'extrem nord,  al mirador del río.  És un mirador des del que veus la illa veïna "graciosa" i el mar.
Agafem un bono de 4 atraccions,  preveient que en aquesta illa si vols visitar cireres,  t'has de rascar la butxaqueta.
Les vistes són espectaculars,  i el lloc,  fet per l'artista César Manrique  sembla inspirat en Hobiton i es "camufla" en les roques del penya-segat.

Després de les vistes,  tocava jalar.  Seguint el consell d'un bloc de viatges anem a parar a un poblet pescador que es diu Caleta De Favara.  Aprenem la diferència entre parrillada de pescado en comptes de  pescado a la parrilla.  De totes maneres,  no mengem malament amb unes  bones vistes del mar i els penya-segats de Famara.

... Després de jalar,  el cos demanava migdiada... Serà el Jet lag?
 Per la tarda,  poca cosa...  Vida a l'hotel,  i carregar bateries.

Lanzarote I : El vol

Aquest és el primer viatge en avió amb la Berta... Ens havíem de provar,  i què millor que un Ryanair per que es vagi acostumant a la dura vida del viatger low-cost.
Per sort o per desgràcia el vol era de 3 hores i en horari nocturn.  La part positiva,  la son va fer escurçar el viatge.
Un altre gran encert va ser agafar seients numerats.  Una gran inversió si vas amb una nena petita i no estàs per estressar-te buscant lloc per seure.
Al final crec que se'ns va fer més pesat a mi que a la Berta... Però la qüestió és que vam sobreviure. Aprovats...  amb nota!