Quasi acabat el primer trimestre, ja podem continuar amb les petites resenyes dels jocs que m'he "petat". Com veieu, últimament no miro massa tele, ni series... Això vol dir que aprofito l'hora dolça quan els nens estan dormint per viciar-me un rato... Això si no caic rodó adormit al sofà... !!!
Astro's Playroom (3 o 4 horetes)
Havent deixat els nens que juguessin fins a cansar-se i havant passat més d'un any amb la Ps5, vaig esborrar el joc i vaig rejugar-lo des de 0. Una delícia jugable, un joc de plataformes curt, àgil i facilet però que funciona com una demostració del potencial de la nova consola. I sobretot, del que pot donar el mando Dualsense de sí... senzillament brutal. Acabat, però pendent d'alguna xorrada per aconseguir el trofeu platí... temps al temps. Excel.lent.
A Plague Tale: Inocennce (28 hores)
L'havia començat, però l'havia aparcat... i ara en aquest impasse me'l vaig acabar. Joc d'aventures i acció amb moltes dosis de sigil. La història de la fugida d'una noia i el seu germà petit de la Inquisició a la França del segle XIV... un conte amb molta història, i una història que t'atrapa... Edat mitjana, pesta negra, religió, inquisició... i rates! moltes rates!... És un gran joc, i la contunació promet ser més gran i millor. Un notable alt.
Kena, bridge of Spirits (15 hores)
Des del primer tràiler, el joc em va cridar l'atenció i tal com va passar amb It takes two, vaig acabar sucumbint. Aprofitant el black friday me'l vaig comprar, però el vaig reservar per Reis. El millor indie de l'any.
El que aparentement és un joc amb infantil amb estètica de pel.lícula de Pixar, es converteix poc a poc en un Dark Souls. Joc curtet, però intens, on el combat amb segons quins jefes es torna realment complicat. Diria que el joc, que té moltes coses bones, potser amb el tema de la dificultat no està ben equilibrat, però bueno, sempre hi ha la possibilitat d'empassar-te l'orgull i baixar el nivell (una mica com li passava a Jedi Fallen Order). Així i tot, em vaig resistir com un matxote ;) . Li poso un notable.
Uncharted 4 (versió Ps5) (15h)
Un dels millors jocs de play 4 de la història, ara amb renovació i millora gràfica. Jugar-lo a 60 fps és brutal... i després de provar-lo, et fa pensar com collons podies jugar-hi abans. No tenia pensat agafar-me'l però com que tenia el joc de ps4, per 10 euros vaig pillar el pack Uncharted 4/ Lost Legacy i em van donar una entrada per veure la peli...què més vols!!!? Una narrativa increíble i molt pel.liculera. Acció trepidant, cinemàtiques brutals i un ritme increíble...
Queda pendent el Lost Legacy, que també caurà...
En fi, un joc exel.lent, ara i sempre... d'una de les sagues més icòniques de playstation.
Death Stranding, director's cut (50h)
Últim joc acabat del trimestre... el més personal i complexe. Un joc de ciència ficció distòpic. La història, que té tela, a vegades et fa pensar si Hideo Kojima es passa fumant porros. El que aparentment sembla com un joc de repartir paquets, et va ficant més i més en una història absorvent i extranya, però que en vols saber el final.
Repartir paquets i connectar les ciutats és un simple instrument per explicar-te una història profunda. Et fa equilibrar la càrrega a l'esquena, sortejar els elements, obstàcles, rius i muntanyes... un walking simulator a lo bèstia. Però això no és tot...
Els paisatges desoladors del món de Death Stranding, inspirats clarament en Islàndia, són espectaculars i ja només per això van fer que em decidís a comprar-me'l. La lluita contra els elements, contra els fantasmes, contra els contrabandistes, els terroristes i contra l'extinció del planeta es converteix en un autèntic repte. Li poso un Notable, perquè té els seus defectes. Li costa un pèl arrencar i sobretot patina en els combats... però aquest joc no va d'això... i l'ambientació és excel.lent. Islàndia, Primera guerra mundial, Vietnam, l'apocalipsis...
... un bon trimestre ;)
