La setmana, laboralment ha estat intensa. Cada dia que anavem a treballar hi havia noves instruccions de treball. La missió, que el bitxo no entri a diàlisi, si no, ens esperaria una escabetxina.
La definició gràfica de la situació és com si sentíssim els tam-tams de guerra de l'exèrcit enemic, contínuament... Cada cop més fort... Cada cop més aprop. El setge serà dur.
Mentrestant, a la República Independent de la parcel·la la vida passa a un altre ritme. S'agraeixen 2 dies de desconnexió de feina i de virus. La falta de wifi i cobertura bona ajuda.
Ja hem plantat 4 coses a l'hortet, i encara queden més llavors per plantar... Falta que l'esquena aguanti, però què coi! Si Matt Damon va aconseguir fer planter a Mart, naltros ho aconseguirem! 😀
Com a regal inesperat, la visita d'un pastor amb els bens, ens porta astralment cap a Suïssa per una estona. La Heidi i el Pedro, s'ho miren.
Qualsevol excusa és bona per distreure la canalla... Pales, sorra, regar, jugar a, pilota, col·leccionar cucs de terra, buscar marietes i papallones, jugar al dòmino, al bingo...
La nostra missió és fer com el Guido Orefice, perquè la vida és bella!
