Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Geek. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Geek. Mostrar tots els missatges

dijous, 30 de març del 2023

Almanac gamer 2023: primer trimestre

 God of War Ragnarok (140 hores)



Kratos va tornar! després d'un gran reboot, li tenia ganes de tancar la història amb aquesta continuació que prometia un "més i millor". El vaig trobar bé de preu i al sac!. El principi em vaig emocionar i per por a acabar-lo massa aviat vaig triar un nivell de dificultat massa elevat, però quan portava unes 10 hores, vaig decidir tornar a començar-lo perquè havia de repetir masses combats.

Dies després, una actualització ja deixava canviar de dificultat a mitja partida... llei de Murphy i cara de tonto.









El joc em va encantar,  fins al punt de treure'm el trofeu platí. El meu primer i únic trofeu platí. Em va costar lo seu derrotar als Berserkers i la reina Valkiria, però al final ho vaig fer.  Tot i així, després d'acabar-me'l, hauria triat Elden Ring com a GOTY 2022.  A veure si la propera entrega, si és que n'hi ha, deixa d'estar lastrada per la ps4, i es deixen d'utilitazar les pantalles de càrrega camuflades i animacions repetitives. I ja si poguessis saltar, seria la bomba. Tot i així, li dono un Excel.lent.












Little Nightmares  (6 hores)

Després de fotre-li tantes hores al God of War necessitava algo light i vaig agafar aquesta petita història per desestressar-me. Joc curt, de l'estil INSIDE, on passen coses extranyes. Ets una nena (¿?) atrapada en un vaixell, i has d'escapar de criatures bastant fastigoses que et persegueixen si et veuen. Puzzles i sigil, amb una ambientació magnífica.  Notable.














Horizon Forbidden West (45h)


Tècnica i gràficament és una meravella. El tenia en el punt de mira, però volia esperar perquè estic una mica saturat de mons oberts. Però me'l van deixar i això va trastocar els plans. L'havia de provar.








La fòrmula és semblant a la primera part, amb lleugeres modificacions en el sistema de combat, podent marcar les peces i punts febles dels dinosaures/robots per atacar amb l'efecte que vagi més bé. Tot i així, després d'unes hores, em va semblar un pèl repetitiu. El salva l'apartat tècnic, amb uns personatges ultrarealistes i paisatges espectaculars. Tot i així, el meu cervell està trinxat de mons oberts i vaig anar  directament a acabar la missió principal. Això va fer que em faltés nivell o recursos per afrontar l'últim tram. Tot i així, me'l vaig aconseguir acabar. Descansi en pau.  Un joc NOTABLE.


The Last of Us Part I (16h)

També em va caure a les mans, i vaig provar-lo. No era novetat, ja que el joc me l'he passat 5 o 6 cops a Ps3 i Ps4. Tot i així, jugar-lo és un plaer.  M'ho vaig fer vindre bé per anar avançant en la història a mida que la sèrie d'HBO anava penjant els episodis. Així vaig anar fent, sense presses fins que la sèrie va accelerar i la meva vida 1.0 no em va permetre seguir el ritme.  En 2 o 3 dies, vaig acabar-me'l. 







Així, vist a posteriori, te'n dones compte de lo fidel que ha estat la sèrie... amb uns diàlegs gairebé calcats 1:1.  Tot i això i essent una sèrie molt ben feta, em quedo amb el joc. Les hores de joc et donen una profunditat en les relacions entre els personatges que la sèrie no té temps d'adaptar. Per no dir la rebaixa d'escenes amb infectats. Si, ja ho sé, la història no va només d'infectats, però cony! n'hi ha i molts!!!









En fi, que el joc remasateritzat guanya visualment a l'original, tot i que és exactament el mateix joc. El meu joc preferit de PS3 i probablement de ps4. EXCEL.LENT.




divendres, 22 d’abril del 2022

Pixel 6 Deustche version

Previosly: Al Octubre de 2021 em vaig pillar un mòbil Pixel 6 en pre-venta a Alemanya perquè a Espanya no es venia. Me l'envien per missatgeria però el paquet es perd, apareix, desapareix entrant en un llimb... resultat: mòbil perdut, pasta perduda.

 Març 2022. Doncs després d'un gir inesperat... i després de que els de DHL Alemanya diguessin que el paquet estava destruït... es va fer el miracle. Al tercer dia va ressucitar Jesucrist... al cinquè mes, va ressucitar el "meu" mòbil. 

Suposo que les denuncies a atenció al consumidor van fer el seu efecte, i van fer aparèixer el paquet fantasma. El mòbil destruït resulta que no ho estava, i està en bones mans. Ara em toca anar a buscar-lo a Berlin... perquè està clar que jo no me'n refio de la missatgeria...

o sigui que el dia 10 de Maig... 

ROAD TO BERLIN! Visita flash, d'anar i tornar a la capital Alemanya.

 P.D. hi haurà post amb fotos des del mòbil nou!... seguim!!! ;)

dijous, 17 de març del 2022

Looser 6 pro

 Aquesta és la bonica història d'un mòbil que havia d'arribar... i ni està ni se l'espera.

El pixel 2xl ha servit brillantment, i en tema de fotografia va aportar un salt qualitatiu important. Però després de 3 anys, donava símptomes d'esgotament.   Que si la càmara petava, que la bateria no m'aguantava un dia... 

Al Novembre va sortir el model nou, el 6. I el preu, era car però assumible en els temps que corren. El petit problema era que no es venia a Espanya, però si a Alemanya. A més, promocionalment regalaven uns auriculars bose de 300 euros.   

Vam trobar un contacte a Alemanya, i vaig pillar-me'l. Li enviarien a ella el mòbil i els auriculars i ella me'ls enviaria a mi. Què podia sortir malment? 











Pels voltants de desembre, li vam arribar els paquets... Era posseïdor virtual d'un gran mòbil.  En principi me l'havia de portar en mà per reis, però amb el Coronavirus fent estralls, em vaig cagar i li vaig dir que m'ho enviés per correu. Greu error.  DHL funciona molt bé, em va dir... 😏

Passaven els dies i el paquet no arribava... Van arribar els auriculars... Si els va enviar un mes després!!!











Passat un o 2 mesos, reclamant a DHL, vam aconseguir el punyetero numero de seguiment.  Resulta que el paquet certificat, suposadament me'l van intentar entregar però jo no hi era, i sense deixar ni un trist avís el van retornar a Alemanya. A partir d'aquí, el paquet entra en un forat negre, apareixent per allí, intentant entregar-lo allí sense que fos veritat... Fins que després de no se quantes reclamacions, diuen que el paquet l'han destruït perquè portava elements perillosos (bateries)!!! (i els putos auriculars???) 

Està clar que DHL va mentir, ni es va intentar entregar i van marejar la perdiu intentant entregar un paquet que després diuen que no existeix! O l'han robat o se l'han quedat, però ja l'he vist prou... 🥺


I ara què!?   Què faig? disfruto del meu vell pixel 2xl? Espero a veure si recupero la pasta? Esperar a veure si surt el pixel 7?   O ves a saber....  El que està clar és que les meves ànsies em van jugar una mala passasa i que DHL va fer la resta.  Han perdut un client de per vida... Potser els la sua, a mi també... 


P. D.  Almenys tinc uns auriculars de 300 € per jugar a la play...  Que quan m'han costat? Un pelet més 😉

P. D. 2.  Sembla que el vell Pixel falla menys que abans... Serà una senyal? 



dissabte, 15 de maig del 2021

Retro-gaming : Els orígens (III). Pc i Arcades. Arcades i PC

Seguirem donant la brasa amb la meva història personal del gaming.

Ens haviem quedat als anys 90, i disfrutavem del nostre Spectrum 48k.  Ja iniciat l'institut, vam descobrir el Ping-Pong Park... una sala de màquines recreatives situada al carrer gasòmetre de Tarragona, que ens va donar moltes tardes de diversió.  Era un lloc bastant cutre i un pèl decrèpit, regentat per una senyora que estava tot el sant dia a la "peixera" donant canvi i mirant amb mala cara. Per un mòdic preu de 25 pessetes, ens feiem durar les partides fent torns, jugant a dobles, etc.  estirant al màxim 200 o 300 peles. 

Allí vam descobrir jocs que ens van donar moltes tardes de glòria...  Pang, Out Run, Roosters, Cadillacs vs Dinosaurs, Streets of Rage, Street Fighter, puzzle booble...  a estones miravem, a estones jugavem...










Paral.lelament, em van comprar el primer PC amb cara i ulls... el típic Pentium que servia per fer treballs de classe... però que donava el pego amb algun joc tipo Monkey Island,  Prince of Pèrsia, PC fútbol...

I així vam arribar a l'estiu del 96, i ens vam buscar curro al Port Aventura. Recordo que a l'entrevista la noia em va dir: queden vacants d'auxiliar de jocs al Far West,  auxiliar de carrer (fina manera de definir al que va recollint la brossa) i auxiliar d'arcades.

Auxiliar de què? Arcades?  Si... estaries en una sala de màquines recreatives, tancat sense veure la llum del dia. I jo li vaig dir: Videojocs? Cobrant? em quedo amb Arcades!!! Ves per on, ara el que donava canvi a la peixera, era jo 😀...

Aquell primer any de treballant als Arcades el recordo amb molt de carinyo. Pertanyiem a Newpark Namco i el nostre jefe, era el CEO de Namco Europa... un tal Marek Anthony. Un paio seriós, amb flema britànica, capaç d'anar fotent el dit per darrera les màquines per si hi havia pols... però que ens volia contents i ens deixava jugar fora d'hores. Erem l'enveja del parc, estavem tot el dia amb l'aire acondicionat ... i podiem jugar gratis! Evidentment, no quan treballavem, però sí quan s'acabava la jornada. De fet molts dies, segons el torn, ens quedavem a jugar vestits de carrer... cortesía del company que anava posant crèdits a la màquina. Barra lliure!

La prova del delicte












Però el que molava més, eren les quedades que feiem quan baixavem la persiana a les 12/12'30 de la nit. Qui no ha pensat mai... com molaria quedar-se tancat  tota la nit dins d'un centre comercial, o d'una botiga... o d'un parc...? doncs naltros ho feiem realitat, amb jornades antològiques. Després de 8 o 10 hores de currar, començava la bojeria. Claus en mà, i anavem com pollastres sense cap, de màquina en màquina... partides a dobles, carreres de 4....  Daytona USA, Virtua Formula 1, Virtua fighter, Tekken, Virtua Striker, Sega Rally, Ridge Racer, Virtua Cop, Alpine racer, The house of de Dead, Time Crisis... fins i tot l'Air hockey...  VICIADES A TOPE!!!













La febre per les recreatives arribava a tal punt que dia fins i tot vam anar a Barcelona, per veure el Newpark de les Rambles, que era enorme i ple de màquines.

Després de tantes hores d'estar treballant, se'm van quedat gravat al cervell els diàlegs del Time Crisis...   "Richard! There's been a kidnapping! It's Rachel, the daughter of the president of Sercia. The kidnapper is believed to be Sherudo. He is demanding military secrets in exchange of Rachel's life.... "

En fi, que la broma va durar 4 estius, que ens ho vam passar molt bé... que cobravem misèria i companyia però erem feliços...

Durant aquesta època, vam renovar l'ordinador... ara amb un AMD K7 ... que ens permetia jugar a jocs decents per la època...  Half Life, Age of Empires, Resident Evil 2... però si me n'he de quedar amb un, triaria al COMMANDOS. 








Com a fanàtic de tot el que envolta la 2a guerra mundial (imagino que la Fuga de Colditz en té gran part de culpa), vaig xalar amb aquesta saga d'estratègia militar... Anava a dormir pensant com passar-me les missions... calculant la estratègia... amb personatges mítics com l'Espìa, el Zapador, el Marine, el Franctirador o el Boina verda... va ser un joc que em va donar grans moments de diversió... Alarm! Alarm!!!  

 ...Mireu si em va marcar, que 20 anys després, encara se m'escapa algun "OKI DOKI !!!" que segurament, només entenc jo 😉

En fi.... coses de vells ...


diumenge, 9 de maig del 2021

Retro-gaming: Els origens (II). Spectrum

Tenim una edat. Hem vist nèixer els ordinadors, les cònsoles, internet, els mòbils...  Avui toca parlar del meu primer ordinador.

Cap a 1986, l'any que col.leccionava cromos Panini del mundial de Mèxic, em va tocar fer la comunió i amb les peles que vaig "recaptar", em van comprar una tele Elbe de 14 polzades i un ordinador de segona mà ZX Spectrum 48k.  25 mil peles la tele, i 25 mil l'ordinador. Tot un "luju"!










Recordo que un tal "Garrabé" li va vendre a mon pare, i va venir a explicar a casa com funcionava el tema. Un teclat... un radio-casset extrany amb un tornavís, i uns quants cassets gravats...




















Heu de posar " Load cometes cometes " i donar-li al Enter. Play al cassette i llavors, un soroll extrany, com un disc ratllat, i unes ratlles de pijama començaven a omplir la pantalla.  L'espectació era màxima. I la paciència, infinita. Segons el joc, podries estar "carregant" 2 minuts, 4 minuts , 5 minuts, 10 minuts...  mentre carregava el joc llegies,  pensaves les teves coses, o et quedaves embadalit veient com un dibuix de portada del joc anava prenent forma ratlla a ratlla...  ah! i resaves perque no sortís el fatídic "tape loading error". Si hi havia sort... que solia ser així en un 90% dels casos, podies començar a jugar. Pura màgia.









Vam apendre a jugar amb el teclat. I vam apendre que els jocs te'ls jugaves d'un tirón. No podiem gravar.... això vol dir que si haviem d'anar a sopar entre pantalla i pantalla, doncs es deixava obert i ja continuaríem. Total... la majoria de jocs que jugàvem eren divertiments sense massa argument... la gràcia estava en intentar arribar un passet més, una pantalla més, sabent que passar-se el joc era impossible...perquè els jocs de la època tenien tela. Potser per això tolerem tant bé la frustració 😏








I d'entre tots els jocs que hi havia en aquells cassets gravats, que vam anar provant ... vam descobrir el Manic Miner , el meu joc preferit. Un joc de plataformes amb 20 pantalles, que només me'n vaig passar 5 o 6... però cada pantalla nova, era una aventura. Frenètic i difícil. 1 vida cadascú, i anar intentant arribar més i més lluny.








Recordo altres jocs com el JetPac, el Pacman, Atic-Atac, Arkanoid, Sabre Wulf, Commando, Exploding fist... 

En aquells temps, no tothom tenia ordinadors, ni consoles, i aconseguir jocs nous tenia la seva dificultat. Sobretot si tons pares consideraven que era massa car comprar-te un joc de mil peles. La font principal de jocs "nous" era la revista MicroHobby, que ens assortia jocs i demos. Amb sort, et podien regalar algun joc comprat (After burner, el mític pack Erbe...) però no hi havia massa oportunitats de compartir jocs amb altres... de fet jo era l'únic que tenia un Spectrum a la classe.





Va passar el temps... corrien els anys 90, i el món els videojocs era molt random... un amic tenia un Amstrad i quan anava a berenar a casa seva ens viciavem al Double Dragon o al Tarjet Renegade.. un veí tenia un Comodore o un MSX , ... altres es compraven les primeres consoles Master System i Megadrive, i et convidaven a jugar al Sonic o al Rastan... però jo seguia amb el meu Spectrum. Un cosí em va passar uns jocs, que ràpidament vaig aprendre a gravar amb la minicadena "doble pletina" First-Line de ma germana. 

Gràcies a això vaig conèixer jocs tant mítics com el Fernando Martín basket master, l'Aspar de motos, el Kenny Dalglish de futbol... l'Out Run de cotxes...  Tortugues ninja...































En fi, que sóc de la generació que vam apendre que lo bo es feia esperar... que lo normal era morir en un joc... la gràcia era resistir!...   i que lo important era el camí i no el final...  no hem sortit tant malament, no? 😀


dilluns, 26 d’abril del 2021

Retro-gaming. Els orígens (I)

 Ja que el tema virus cansa una mica... seguirem parlant de videojocs. El debat inútil de si els videojocs eren perjudicials per la salut i totes aquestes merdes m'ha fet reafirmar en la meva posició. Els videojocs amb mesura, són bons. O com a mínim no són dolents per sí sols...  Igual de dolent és fer 15 hores de running... tot està en la mesura. Tampoc he sortit tant malalment, no?😎


Ara parlaré dels meus inicis, de les meves batalletes... segurament sesgades i manipulades. És el que té haver nascut en un temps on la tecnologia ha nascut i crescut amb tu. Diga-li videojocs, diga-li internet, díga-li telèfons mòbils... tenim material vintage per escriure un llibre ...

Quin va ser el primer videojoc? La primera experiència amb un pseudo-videojoc seria la típica "màquineta" comprada a Andorra... la típica nau espacial disparant marcianets... cotxe que va esquivant obstacles...  esquerra/dreta i vinga a passar-hi hores per fer el record de punts.











A part de la maquineta... per casa rondava una consola de nom estrany que mon pare enxufava de tant en tant... algo rudimentari. Algo que ara fa riure però que a principis dels  '80 devia ser la bomba... 














Potser tenia 5 o 6 anys, i jugava a tenis, a futbol, a hockey... tot ultra-realista 😀 aquell joystick i aquells dos pals rebotant una "pilota" quadrada, va ser el primer contacte amb un videojoc enxufat a la tele. Viciant!

Uns anys després, cap allà al 1986, aprofitant les "peles" de la comunió, em va arribar el MEU  primer ordinador. Les 50.000 peles van servir a parts iguals per comprar una tele Elbe de 14 polzades i un ZX SPECTRUM+ de 48k de segona mà. Però això, mereix un capítol especial... me'n vaig a jugar 😉



divendres, 8 de gener del 2021

Final de cicle

 Tot cicle comença i s'acaba. I si no pregunta-li al Barça... 









Ja fa gairebé 4 anys, la Meri em va regalar la Play4... jo era feliç amb la Play3, però ja feia temps que rondava pel mercat, i mira... se'm va posar a tiro.  Han sigut 4 anys profitosos, amb estones de joc molt bones. Més de les que em pensava.

Segons els registres el top 10 dels meus jocs (en hores jugades) ha estat:

1. RED DEAD REDEMPTION 2

2.THE LAST OF US Remastered

3.HORIZON ZERO DOWN

4.THE WITCHER 3

5.THE LAST OF US 2

6. UNCHARTED 4

7.GOD OF WAR

8. SPIDERMAN

9.RAYMAN LEGENDS

10.BATMAN ARKHAM KNIGHT

Triar-ne un de sòl, em seria molt difícil...  però  The last of us em té el cor robat. Si no, no me l'hauria petat més de 5 o 6 cops...  

Uns jocs brutals que deixen el pavelló molt alt. Altres jocs també surten a la meva llista però no han estat tantes hores... evidentment perque són més curts o perquè s'han quedat inacabats. 

Però lo dit... ara comença el nou cicle amb la Ps5, i aquest cop m'he llençat a la finestra a la primera oportunitat.  I com que gallines que entren x gallines que surten... doncs m'he venut l'estimada ps4.

En fi... llarga vida al nou cicle! ens queden moltes hores per disfrutar... (si em deixen!!!) 😉 





dijous, 5 de març del 2020

Tumbler

Avui parlant amb la Meri, ha sortit el tema dels aniversaris i dels regals que "ens haviem" fet aquest any... i ha dit que aquest any, el meu regal era un trunyo. Doncs no podria estar més en desacord.




















 Aquest any, el regal ha molat, i molt.  En menys d'una setmana, i agafant-ho amb calma hem muntat (la Berta i jo) el cotxe del Batman, el Tumbler de la peli "The Dark Knight". I ja siguit dit de pas...el cotxe de la millor peli de Batman que s'ha fet, entesos de papers?






















Doncs bé, el que semblava una rèplica made in Xina de 4 xavos, s'ha convertit en tot carro de blindat.

Un com muntat, el cedeixo al Roc i la Berta ... a veure quan dura!!! 😅


















No deixeu de jugar!!!





dijous, 13 de desembre del 2018

Unboxing

Gairebé un mes després del Black Friday, i després de rastrejar tot els mòbils que m'interessaven...  per fi m'ha arribat l'hora de canviar el meu.
Seguint els meus paràmetres i preferències, volia un mòbil amb una càmara acceptablement bona i un haver de patir perque el mòbil no "tiri" o trigui 10 segons en respondre. Finalment el guanyador va ser el Pixel 2XL i se m'han anticipat els reis.

Per què el Pixel 2XL?   És un mòbil que ja té un any, i ha sortit el Pixel 3 a un mòdic preu de +-800 euros. Això em va fer descartar el 3 i anar a mirar el seu germanet. Oficialment els mòbils de Huawei (P20 pro i Mate 20 Pro) tenen millor càmara, amb 3 lents però el Pixel 2XL està a l'alçada i en molts casos per sobre. No té zoom òptic, però té millor foto nocturna. No té 3 lents, però té millor selfy. No té tanta varietat i control de càmara, però té millor mode "retrat". L'emmagatzematge gratuit de Google, ajudarà.


Resumint, que a partir d'ara a disparar fotos a gogó, que amb 2 desacatos de casa, és bastant difícil. Benvinguts a la era del "apunta i dispara"... Ale, a jugar!






































dijous, 22 de novembre del 2018

Black Friday

Bueno, arribem a la setmana fatídica... la setmana on ens cobren els seguros del pis, cotxe, diversos extres i el BLACK FRIDAY!















Aquest any tinc el meu ull posat en un mòbil. El meu nexus 5x encara aguanta com pot... arriba miraculosament als quasi 3 anys però dóna símptemes d'esgotament. A més , les últimes vacances estiuenques van ser la prova d'estrés definitiva. La temperatura que agafava mentre buscava coses a google, navegava amb el maps i feia fotos a tot el que es bellugava... van fer que augmentés un grau la temperatura del planeta i gairebé provoca el naixement d'un pollet del meu ou dret :D

Per això, si (i només si) hi ha una bona oferta per un mòbil top , bo bonic i barat.... i que tingui bona càmara.
Jo tinc una rèflex normaleta i en ocasions la trec a passejar, però he de reconèixer que un mòbil és imprescindible amb els 2 críos i la falta de mans. Si vull bones fotos i vídeos en el moment menys esperat i espontani, és el que toca...tirar de mòbil.

Després de 1000 vídeos i comparatives, i havent sortit tots els mòbils d'aquest any, la cosa està entre el Google Pixel, el Huawei P20 pro, el Samsung Galaxy S9+ i algun que altre. No existeix el mòbil perfecte i el que no té un all té una ceba. En el meu cas, punt núm. 1: la càmara.

El problema d'aquests mòbils? el preu.  Descarto per principis ideològics i religiosos als Iphones...
El Pixel 3 acabat de sortir del forn, diuen que té la millor càmara però el seu preu em tira cap enrera. 750 euros per black friday...  per això el millor és descartar el 3 i anar a pel germà petit, el Pixel 2.

Doncs això, que tirarem la canya i ara falta que passi un bona oferta per pescar-la si es pot. I si no, sempre ens quedarà Baltasar ;)

dimarts, 10 de gener del 2017

Playstation Interruptus

Després de Reis semblava que ens queia un regal del cel. Diversers pàgines d'ofertitas i demés publicaven un anunci d'una PS4 amb 2 mandos i 1 TB per 159 euros. S'havia d'intentar... a vegades s'equivoquen marcant preus, a vegades és un ofertón... i a vegades és un timo.

Ens vam llençar a la pliscina, i durant 2 dies vaig ser propietari virtual de la Play 4. Però era massa bonic.... el venedor es deia Turbado...  i suposadament el seu local estava a Santa Pola, Alacant... on hi havia la xurreria "el Pilar". Hauria comprat un xurro per 159 euros? 

Lamentable i previsiblement, era un error, i el pedido es va cancelar. Ens hem quedat amb les ganes però esperarem alguna altra ofertita.... mai se sap! 

Això si.... em vaig fer un fart de riure seguint els comentaris del forocoches i dels 170 frikis que vam "comprar" la Play4 a meitat de preu. Que si Tomás Turbado ens havia pres el pèl. que si  haviem comprat xurros, i altres paranoies ...

Seguirem a l'espera!