dijous, 22 de novembre del 2018

Black Friday

Bueno, arribem a la setmana fatídica... la setmana on ens cobren els seguros del pis, cotxe, diversos extres i el BLACK FRIDAY!















Aquest any tinc el meu ull posat en un mòbil. El meu nexus 5x encara aguanta com pot... arriba miraculosament als quasi 3 anys però dóna símptemes d'esgotament. A més , les últimes vacances estiuenques van ser la prova d'estrés definitiva. La temperatura que agafava mentre buscava coses a google, navegava amb el maps i feia fotos a tot el que es bellugava... van fer que augmentés un grau la temperatura del planeta i gairebé provoca el naixement d'un pollet del meu ou dret :D

Per això, si (i només si) hi ha una bona oferta per un mòbil top , bo bonic i barat.... i que tingui bona càmara.
Jo tinc una rèflex normaleta i en ocasions la trec a passejar, però he de reconèixer que un mòbil és imprescindible amb els 2 críos i la falta de mans. Si vull bones fotos i vídeos en el moment menys esperat i espontani, és el que toca...tirar de mòbil.

Després de 1000 vídeos i comparatives, i havent sortit tots els mòbils d'aquest any, la cosa està entre el Google Pixel, el Huawei P20 pro, el Samsung Galaxy S9+ i algun que altre. No existeix el mòbil perfecte i el que no té un all té una ceba. En el meu cas, punt núm. 1: la càmara.

El problema d'aquests mòbils? el preu.  Descarto per principis ideològics i religiosos als Iphones...
El Pixel 3 acabat de sortir del forn, diuen que té la millor càmara però el seu preu em tira cap enrera. 750 euros per black friday...  per això el millor és descartar el 3 i anar a pel germà petit, el Pixel 2.

Doncs això, que tirarem la canya i ara falta que passi un bona oferta per pescar-la si es pot. I si no, sempre ens quedarà Baltasar ;)

dimecres, 7 de novembre del 2018

Slow Game













La recent adquisió del videojoc de l'any, el Red Dead Redemption 2, m'ha fet recordar els videojocs de temps inmemorials. D'entrada, l'estona que estas instalant-lo, amb els seus 2 discos. 2 discos! això no ho recordava des dels jocs de PC o 2 cassettes d'Spectrum.
Era una època en que estaves mitja hora carregant un joc per poder jugar un ratet... una època en que segurament ens posavem menys nerviosos per esperar.... a més espera... més hype i més diversió.
Una època en que no podies ni guardar partida... i havies d'anar a sopar amb l'ordinador obert, per poder jugar un ratet més abans d'anar a dormir...

De moment, la cosa va lenta... moooolt lenta. Serà questió d'agafar-li el puntet fotent-li hores. Com si es tractés d'un joc disenyat per Tarantino...  Tècnicament és increíble... està per veure si la paciència (i la son) aguantarà fins al final. Temps li donarem, com li vam donar a la primera part. I bé que s'ho va valer!

Paciència, cafè i a cavalcar!