dijous, 30 de juliol del 2020

Escapada a la Noguera (II)

L'endemà de la nit galàctica, teniem dia per la Noguera. Vam descartar el Congost del Mont Rebei perquè segur que hi trobariem gent i els nens són massa petits... I vam anar més a propet, al Congost de Mu.







De camí, unes bones vistes del pantà de Camarasa. Seguint la carretera, vam acostar-nos a la presa d'Alòs, on vam deixar el cotxe.
A partir d'allí, teniem uns 2 km de passeig tranquil  paral.lel al Segre fins arribar a la petita presa.











A partir d'allí comença la ruta del Congost de Mu fins Alòs de Balaguer. La previsió era fer un trosset, perquè després s'havia de tornar fins al cotxe.
Passarel·les de ferro ens fan agafar una mica de perspectiva i avancem fins al pont de fusta qye creua el Segre  per sobre.












En arribar el pont, vam girar cua pel mateix camí...  El congost haurà d'esperar un altre dia. De camí, vam anar fent gana tot passejant i jugant a fer d'escaladors...
























Com que ja era hora de dinar... I feia mandra fer el dinar, vam trucar al primer restaurant que ens va semblar que estava bé i vam jalar...
Vam dinar a Can Quel, a Fontllonga... I la veritat, vam menjar com reis 😋









L'endemà, carretera i manta...  Ens despedim d'aquesta breu visita a la comarca de la Noguera
















Fi? 😊

dimecres, 29 de juliol del 2020

Escapada a la Noguera (I)

Un dia després de marxar de Vielha cap a Tarragona, vam tornar a marxar. Objectiu: el Montsec.
Si, ja hi sé, fem coses molt extranyes... Però aquest any ja no ve d'aquí. Teniem reserva perla visita nocturna al Parc Astronòmic del Montsec, a Àger.









Vam anar a petar al "Eco" camping Montsec. (nota mental: quan diuen eco davant del que sigui... Mau)
Erem els únics hostes de les "cases". Altres estaven amb les seves rulots o tendes. Wifi... Que és això?
Com a minim tenia accés al pantà de Camarasa. Ens vam atrevir els nens i jo a banyar-nos...  Sort que no hi havia cocodrils! 😉





Per la nit, després de sopar vam anar cap al Parc Astronòmic. A les 22h teniem la visita i pel que semblava, algun nuvolet ens fafia la guitza.










Per fer temps, una exposició sobre el cel i la contaminació lumínica... I després l'audiovisual, molt explicatiu i entenedor de l'univers i la nostra vida.




Després, amb el telescopi vam visionar (en pantalla) estels i galàxies...  Molt maco. 

En sortir ja fora... Havien escampat tots els nuvols i el cel brillava per nosaltres d'una manera que costa molt veure a Tarragona. 
Fins i tot es veia la via làctea, i totes les constelacions d'aquella nit. BRUTAL. 

















En aquell moment de tranquil·litat, quan ja gairebé tothom havia marxat del pàrking...  mentre feia fotografies, em van venir records de les nits increíbles a la Lapònia sueca tot esperant la sortida de l'aurora boreal... O d'aquella nit al Serengueti dormint sota una manta d'estels.
Només per aquell moment, ja va valer haver-nos acostat fins aqui.








Escapada a la Vall d'Aran: dia 5. La bassa d'Oles

Aquesta mini escapada arribava al seu final. Haviem de marxar cap a Tgn un dia abans del previst per coses que ara no vénen al cas...
La qüestió és que ens ho haviem passat bé, i voliem exprimir l'últim dia.  I vam anar a la caça de les granotes... Vam anar a la bassa d'Oles.




















Anàvem preparats amb carmanyoles buides, i el festival amfibi va començar només arribar...  Desenes de granotetes caminaven o saltaven prop de l'aigua. Petites com una marieta... Els nens van xalar agafant aquestes inofensives criatures...




Vam donar la volta al llac, però vam optar per anar xap una altra bassa més amunt, per dinar més tranquils i sols. L'últim dia la fresqueta ens va fer posar la jaqueta... Quin gust a plè mes de juliol...








Abans de marxar, això si, vam tornar totes les granotetes a casa seva... La Berta les anava deixant amb petonets inclosos 😃
Esperem que les granotes no portessin coronavirus... 😉

















I fins aquí la nostra escapadeta a la Vall d'Aran 😊