Per on anàvem? Ah, si... Que les escoles són segures, i que s'havia de tornar a l'escola si o si després de Reis... Que no passava res...
Doncs ha passat. Confinament de la classe de la princeseta i a fer PCR. I mentrestant? Doncs mentrestant arriben els primers símptomes de la Meri. Tos i mal de cap terrible. La paranoia ja era màxima.
Amb la mosca a l'orella, trucada al CAP i pertinent test d'antígens... Positiu. Booom! La persona que potser millor fa les coses, va i li toca la grossa. Ni a la feina, ni al carrer... El nostre punt feble està clar quin és. Els nens.
Ara em tocava passar per "caixa" a mi i em van fer també el test... Negatiu. I el petitó de la casa? Negatiu. Només faltava la PCR del cole, per dir-nos el que ja ens oloràvem ... Nena positiva.
Amb la nostra particular guerra de sexes, de moment en els nois guanyàvem la partida. Separació de béns, i a intentar que el bitxo no s'escampi... Fins que s'escampa. El nen amb febre i vòmits, tot indica que em quedo en minoria. A dormir al sofà...
A falta de confirmació... Ara el confinat sóc jo.
Si voleu que us digui la veritat, estic més tranquil que mai. Hauria pogut marxar a la parcel.la però per què? I si ja ho tinc i no ho sé? I si ja ho he passat sense símptomes? Per deixar el "marrón" a la Meri sola? Els estimo massa... Si el Titanic s'enfonsa, ens enfonsem tots (a més, tinc certa retirada al Di Caprio 😉)
Hi haurà temps per respondre preguntes i d'altres no les sabrem mai... Com ha passat? Com es que a mi no?(de moment)... tinc una flor al cul? O potser haver estat jugant fins les tantes a la Play m'ha servit de protecció?
En fi! Que de moment estem tots "bé" ... Que no patiu per naltros! I que seguim donant guerra!
Ens veiem quan acabin les quarentenes 😉
