Bones festes!

 Esperem que tingueu unes molt bones festes, que la Covid19 no us espatlli el Nadal i que els Reis us portin molts tests d'antígens 😉

... I esperem que 2022 sigui molt millor! 

22 de novembre

Estic liat fent l'àlbum de les vacances... si, ja sé que ha passat temps, però el vull fer i aprofitaré algun descompte per la setmana del black Friday. Valtros, qué, també bé? 😉

Almanac gamer (part III)

Després d'un munt de dies de silenci, avui toca escriure algo al blog.

Amb les vacances i l'estiu la quantitat d'hores jugades va baixar en picat. Així i tot, m'ha donat temps d'acabar algun que altre joc.

Ratchet & Clank.  (20 hores). Vaig jugar al joc de Playstation Hits, veient que  havia sortit el nou Ratchet per ps5. Jugant jugant, vaig acabar-me'l. Distret i sense pretensions... haurem de veure que tal el joc nou quan baixi de preu, però de moment, vam fer boca amb el "vell".  Li poso un Bé perquè a estones es pot fer un pèl repetitiu. 

Resident Evil 2: Remake. (22 hores entre la part de Leon i la de Claire) Excel.lent. Feia temps que no em fotia aquests "sustos" en un joc. Sense arribar a ser un joc de por, la tensió, l'acció i els puzzles m'han encantat. Recordava coses del joc vell, però aquesta vegada me l'he acabat. La Meri és testimoni, vaig fotre uns quants crits de dia... de nit em contenía 😉 

Amb el Tyrant- Mr.X perseguint-te per tot arreu, m'ho he passat pipa. A veure si podem catar el Resident Evil Village més aviat que tard... Super recomanat, una gran compra que vaig trobar per un mòdic preu de 16 euros.

Lego Jurassic World. (32 hores) El vaig comprar pel Roc i l'hem anat jugant a estones. Joc típic de Lego, amb els seus tics, però que ens passeja pel món de les 4 pelis de Jurassic Park. El mode història està prou bé, rememorant les millors escenes de les pelis. Pels fans dels dinosaures i els legos. Li poso un bé. El Roc un excel·lent 😉

Hades.  (64 hores... de moment). Excel.lent. El joc "indie" de l'any passat. Guanyador d'infinitat de premis, nominat als GOTY juntament amb Ghost of Tsushima o Last of Us II, ... algo havia de tenir. . Havent sortit la versió per Ps5, me'l vaig comprar per uns 28 euros en físic. I la vaig encertar... 

Número 1 en solitari de millor joc de Ps5 segons metacrític

De bones a primeres, no sembla que hagi de ser un joc Top, però poc a poc et va atrapant amb la seva jugabilitat... i et "pica" per arribar més i més lluny. Si et "maten", tornes al principi. La fuga de l'inframón de Zagreus té moltes capes, molta història i molta acció. És com el dia de la marmota, versió mitològica.

Ahir després de més de 100 intents, vaig derrotar a Hades i vaig sortir a l'exterior... però Zagreus no està preparat per sobreviure i haurà de seguir persistint en la seva fuga. Podría parar aqui, però té pinta de que és i serà un disc que seguirà posat dins la consola. 

La fuga contínua.... la fuga continua!

Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (X): Besançon i final

Això ja s'acabava... abandonàvem la nostra última casa a Freiamt, també amb sol radiant...

Abans de marxar, vaig veure que la senyora que llogava la casa tenia un magatzem de cervesa... i li vaig preguntar si venía ampolles "sueltes". Em va deixar entrar dins al magatzem i jo anava triant i omplint els cartrons que em va donar.  

Ara sí, ben carregats... carretera i manta! haviem d'anar cap a Macon, uns 400km. La idea era parar a mig camí i visitar alguna cosa... dies abans, haviem decidit anar a un dino Zoo prop de Besançon però resulta que tancaven entre setmana. Vam buscar alternativa i al final vam decidir anar a Besançon igualment, que tenia un zoo en una ciutadella .

(imatge d'arxiu 👆)

Amb l'entrada, tenies accés a tot el recinte enmurallat i hi havia diversos espais aprofitant la infraestructura. Vam començar pels fòssils i animals dissecats...

...vam seguir amb la part d'aquari... on hi havia principalment peixos típics de riu a Europa... Els nens van xalar tocant les carpes... Fins i tot el Roc s'hi va atrevir... 

A continuació, insectes i granotes... una passada si no et fan grima aranyes, cucs, bitxos i paneroles 😀

Fins i tot hi havia una tele plena de grills que cantaven 

I per acabar el recorregut, hi havia els animals de zoo.. Com lèmurs, micos, cabres, Ibis, kangurs... Pel que es veu ja no tenien els lleons i animals grossos... Que seria bastant trist veure'ls allí tancats..

Els nostres desacatos amb 2 cabres i 4 bitxos ja tenen prou...

Anant fent el recorregut també es podia disfrutar de les espectaculars vistes de la ciutat des de la fortalesa...

Després de despedir-nos dels peixos, vam marxar cap a Macon però ja no vam tenir esma per visitar-la...  

L'endemà, a les 5 i mitja agafavem els bàrtuls i marxàvem cap a Tarragona! 

I fins aquí aquest viatge per França i Alemanya en època de COVID19.  Amb 3884 km a les esquenes podem dir que ens ho hem passat molt bé, i que ja teniem ganes de tornar a disfrutar de conèixer llocs nous viatjant!!!  Ens veiem!!! 😉

Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (IX): Cucuts

 Últim dia a la Selva negra abans d'iniciar la tornada cap a casa. Tocava anar cap a la zona de Triberg...  semblava que tindríem un bon dia...

Primera parada: Schonach. Allí apareixia al mapa el "el primer rellotge de cucut més gran del món". Parem i observem aquella caseta, convertida en rellotge de cucut gegant per un bon home fa 40 anys artesanalment. Per un mòdic preu de 2 euros t'ensenyaven el mecanisme interior. Per fora, a les mitjes i les hores en punt surt el cucut cantant les hores.

Amb 10 minuts en tenim suficient... i després d'unes columpiadetes prosseguim el nostre camí cap a Triberg, el poble del costat.

Un cop al poble, una espècie d'Andorra la Vella, on en comptes de formatges venen rellotges de cucut... i després de dinar, anem a visitar les cataractes de Triberg.

El camí, va pujant i anem trobant diversos salts d'aigua.  Segons diuen els prospectes, és el salt d'aigua més alt de la Selva Negra. No és que sigui una cataracta de 160 metres, sinó diversos salts, que acumulen un desnivell d'uns 160 metres. La veritat és que hi havia una bona pujada... 

L'entorn és maco i el temps acompanya (llàstima no haguéssim trobat un dia així de radiant al bosc de Bad Wildbad)... de totes maneres, no és que sigui tant espectacular com diuen alguns. Així i tot, aqui la gràcia era intentar trobar-nos esquirols durant el camí ascendent cap al bosc, i intentar donar-los algun dels cacauets que haviem comprat per un mòdic preu d'1 euro.

Cacauets en mà, la recerca dels esquirolen no es va fer esperar...  algun ocell també estava a la guait esperant que tiressim ranxo...  i algun que altra esquirol va aparèixer ràpidament. No sé si perquè anàven farts o perquè la gent els anava espantant, però va costar poder donar-los cacauets i que vinguéssin a la mà...

Després de l'excursió a la recerca dels esquirols, vam tirar cap avall a buscar el cotxe. I sortint del poble, vam aprofitar per fer una parada "japonesa" a Uhren-Park, al rellotge de cucut més gran del món!!  .... però no hi haviem anat? ... nooooo, aquell era el primer , i després van venir uns altres i en van fer un de més gran... en fi, que vaig parar a fer-li una foto i a esperar a que el "pajarracu" aquell cantés les 4 de la tarda. Vaig ser l'únic que va voler baixar del cotxe... 

 Cucuuuuuuut, Cucuuuuuut, Cucuuuuut, Cuuuuuucut!!!

Quan va acabar de cantar el pollastrot, vaig tornar cap al cotxe. No vaig entrar a la botiga, cosa que diuen és del tot recomanable per veure molts tipos de rellotges de cucut a preus desorbitats... 

Per acabar d'arrodonir el dia, volia passar a prop del poble de Gutach , per aturar-nos al Rodelbahn . Que què és aixo? doncs uns trineus /bobsleight que van per una pista baixant com un boig, i que agrada a petits i grans... ho vam provar a Suissa i ens va agradar molt, i ara, amb els nens una mica més grans, va fer que passéssim una molt bona estona. 

La pista, de 1150 metres de llarg, molava molt...  primer pujaves i després la gravetat feia la resta. Ens llençavem per la pista com kamikazes i els nens en volien més i més... corves, ponts, baixades de vertígen...  No volíen frenar!... I després tenen por de les muntanyes russes!!! si allò corria més que el tren de la mina!!!! 😀

Després del subidón, vam anar cap a retiro, que haviem de preparar maletes per l'endemà marxar. Els nens apuraven fins l'últim moment.  Un altre dia cansat però xulo per la col.lecció ...

P.D. queda pendent el pastís de la Selva Negra, que no el vam poder tastar. Un altre dia serà!😉