Cròniques de l'apocalipsi (XI)

Diari de bord. Data estelar 21.05.20 DP (després de la pandèmia). Seguim confitats.
Encara en fase 1, tenim noves normes. Obligatòria mascareta fins i tot la Moreneta 😷... A veure que fa Santa Tecla...

Després de la visita de ma germana i companyia...  Vam obrir les portes de la residència Ewing a ma mare. Feia 2 mesos  que la pobre ha conviscut com una monja de clausura i ja li tocava poder tornar a veure els seus néts...

Ja que teníem cuinera amb experiència vam aprofitar x dinar com uns senyors...

Altres visites durant la setmana, ens han amenitzat les tardes. Sembla que anem perdent la por (que no el respecte) a trobar-nos de nou.

Si això segueix així, i la calor segueix apretant, haurem de netejar la piscina i cobrar entrada. Per si de cas, ja m'he demanat un termòmetre d'infrarojos x controlar els "turistes" 😁

En fi, que la vida continua, i aqui, entre bitxos, papallones, plantes i tomaqueres anem sumant dies tot esperant que arribi la nova normalitat...

... Una normalitat que no arribarà fins que no tornem a treballar (i tenir festa) junts, petitona 😘

Cròniques de l'Apocalipsi (X)

Hola, fidels lectors, com va la fase 1?...

A la parcel·la hem passat de fase 0, a fase 1. 

Els carabassons sembla que tenen ganes de sortir, les tomaqueres aguanten el tipus, els pèsols han fet una estiradeta, els enciams han augmentat de tamany i les bajoques resisteixen els atacs dels cargols i llimacs.  

El problema és que la distància de seguretat entre tomaqueres és més petita que en algunes terrasses dels bars de Tarragona. Esperem que no hi hagi un repunt de casos de pugó, si no, haurem de tornar a la fase 0 i "ensufatar". 

Aquesta setmana ha estat variada en el nostre parc infantil. Sembla mentida com amb unes simples pintures de cara poden donar tant de joc... 

Però el padrí de guàrdia (de la Berta) ens tenia una sorpresa preparada...  I uns repartidors, també de guàrdia, ens van portar uns estels per fer volar. Missió complicada entre arbres, cables de llum i obstacles, però encara ho hem fet prou bé...

Mira com estem, que des de dilluns al Camp de Tarragona estem en fase 1... Ens podriem moure més lliurement i anar als bars, i tal i qual... I veient el percal,  ni ganes!!!!  Zero. 

Ens conformem amb visites con la que hem tingut avui... 2 mesos després, ens hem vist amb cara i ulls 😊. Poc a poc. 

P. D.  Em pregunto on collons deu anar aquest avió que passa volant alt a les 2 de la nit i el que trigarem en agafar-ne un...  Vinga, bona nit! 

Cròniques de l'Apocalipsi (IX)

Fi del periode 1. PIIIIIIP!  PIIIIIIIP!  PIIIIIIIIIIP!   que, se'n recordeu dels pips? si home, de la Cursa de Navette... vaia fill de puta, el senyor Navette :D

Seguim confinats, tot i que a la nostra manera. Seguim sense veure a la family com voldríem, seguim sense escoles... seguim tancats en la nostre petit reducte. Som el poblat Gal d'Astèrix i Obèlix.

 El futur és incert... fins que no hi hagi una vacuna res no tornarà a ser "normal". I ja fa dies, per no dir setmanes que una idea m'estava "ratant" el cap...  les vacances!

Tots els "inputs" feien pensar que anar de vacances aquest estiu seria complicat. Aquest any, la ruleta de la fortuna havia planificat un viatge a la Selva Negra d'Alemanya passant per Alsàcia (França). Tot reservat, ruta feta de fa mesos... esclata la crisis... és com una grip...  La cosa es posa xunga... Espanya tanca fronteres... La Merkel diu que no deixaran ni entrar ni sortir...  França allarga l'estat d'alarma fins al 24 de juliol... quasi que ho cancelem. Baixón. 

Encara ens quedaven 2 mesos fins al juliol, però havent superat la fase de negació, només queda acceptar-ho. Hi haurà temps. Soldat que fuig serveix per una altra batalla. Siguem positius... amb sort anirem a Port Aventura 😎

I parlant de fases... aquesta setmana tocava la fase on obrien les perruqueries. Aprofitant que teniem l'agenda disponible, vam demanar hora pel Roc. Els perruquers de guàrdia van fer la resta. A canvi d'un ou kinder, vam tenir-lo quietet una estona i encara ens va sortir prou bé. Si més no, baratet.

Astèrix i Obèlix també sortien del seu poblet de tant en tant.  Per sortir de la rutina, vam anar a fer una excursió al bosc. Sempre s'agraeix respirar aire pur i estirar les cames. Els nens van disfrutar de la sortida, que segur repetirem.  Potser d'aquest confinament en farem una pretemporada per quan es pugui sortir...

👆Si, aquell puntet vermell som naltros 😉

En fi, que vindran temps millors.  I com si d'una metàfora es tractés, la figuera que vam plantar fa més de 2 mesos (i que semblava més seca que un bacallà) ha brostat. O sigui que ja ho sabeu... no us desanimeu! no deixeu de regar!