Àlbums

Un cop arribem d'un bon viatget per recordar,  una de les coses que solc  fer és un àlbum de fotos. Després de fer 500 mil fotos, s'ha de fer una bona criba, però el resultat mereix l'esforç.

Ja sé que ocupa lloc, però mirar fotos en paper o en llibre de fotos no es pot comparar a la pantalla. A més, des que tenim canalla, els àlbums de fotos son el nous contes familiars... Els encanta mirar-se, revisitar llocs i reviure aventures i sentir-se protagonistes. 

A més, jo que sóc de la generació de les fotos analògiques i els carrets... He viscut en primera persona la falta de fotos. Ser el segon fill en època analògica és el més semblant a la invisibilitat. Potser per això sóc una metralleta amb el mòbil... 😉

Ruta per Suïssa - dia 9: Gruyères i Lió

Tota història té un final...i ens despediem de Suïssa cansats però satisfets d'haver vist cosetes, d'haver tingut bon temps i d'haver conegut un país nou.

Deixant enrera Boltigen, vam parar per fer les últimes fotos alpines i per saludar a uns cavalls que ens esperaven.

Com que ens anava de camí, vam fer paradeta a Gruyères... Cuna del formatge del mateix nom. És un poblet medieval molt petitó però amb el seu encant. La vista de les muralles i el castell des de lluny cridava l'atenció.

Després de dinar alli mateix, haviem d'anar fins a Lió a fer nit, amb lo que vam decidir no parar a Ginebra.
Per la tarda, vam arribar a Lió, on vam estirar les cames una miqueta pel seu casc antic.

El "vieux Lyon" ens va sorprendre gratament, però les energies (tot i els gelats) ja estaven justetes.
L'endemà, o sigui avui... tornem a casa! Preparats per noves aventures!!!
...Gràcies per llegir-nos 😉

Ruta per Suïssa - dia 8: Meiringen i Lucerna

Com que ahir haviem de preparar maletes, no vaig tenir ganes d'escriure. Però seguim, que això s'acaba...

Vam agafar el cotxe direcció a Lucerna però vam fer una aturada a mig camí, a Meiringen. Allí vam anar a les cataractes de Reichenbachfall. 10 minuts de pujada en funicular vintage de fusta i ja vam ser a dalt.

Les cataractes tenen un salt d'uns 250 metres i rugeixen amb força, però són conegudes perquè és on van caure ( i en principi, morir) Sherlock Holmes i Moriarty. Parlem de ficció, però el poble de Meiringen n'està orgullós i és el seu reclam... 

Un cop vistes, i havent-nos esquitxat una mica, vam dinar en horari suís i vam anar a Lucerna.

Alguna paradeta per fer alguna panoràmica... (tot i el dia ennuvolat tenia el seu encant)...                

I arribats a Lucerna vam anar al Museu suís del transport. Hi havia tanta cosa per fer que aclaparava. Vam començar per la xocolata experience, un tour multimedia del procés de fer la xocolata... Lo millor, el grapadet de bombobets Lindt que vam arreplegar 😋

Les instruccions eren clares... Nens! quan el senyor us ofereixi bombons, tots a agafar-ne! Que s'ha d'amortitzar la entrada!!! 😉

Després, lo que seria pròpiament el museu...  Cotxes antics, F1, els primers trens, funiculars, avions, capsules de l'espai... El Roc ja xala veient un tractor... Imagineu-vos tocant un avió o pujant a una excavadora... 

Però on més van xalar els 2 amb diferència, va ser fent de obrers de la construcció amb pales, cubells, movent pedres...  La sensació era de caos, amb 300 nans treballant a la obra. Podrien haver estat hores a pic i pala, encantats de la vida... 

Després, vam anar a un planetari per veure un documental sobre planetes i estrelles... En acabar, la Berta volia tornar "a la obra" però lamentablement s'acostava l'hora de tancar i va tenir poc temps més... 

De Lucerna poc més podem explicar, sabem que és preciós per fotos i per lo que vam veure passant amb cotxe, però vam preferir tenir als "enanitos" treballant... Un altre dia serà 😉

P. D. aquest estiu fotrem els nens a pic i pala, a netejar la parcel·la... A veure si cola 😁

Ruta per Suïssa - dia 7: Lauterbrunnen i Grindelwald

Recta final, això s'està acabant..  Pendents de la previsió del temps, decidim fer dia de muntanya. En principi, tindríem núvols però sense pluja. 

Primera parada: la vall de Lauterbrunnen. 

Arribats al poble, hem anat a veure la Staubbachfall... Un salt d'aigua de 300 mt. que cau pulveritzada pel vent. Hem pujat amb la Berta fins a tocar l'aigua des del darrera. 

Després, hem tirat cap a la Vall de Grindelwald. La idea era anar cap al funicular de Pfingstegg, llençar-nos per la pista de trineus, i fer feliç a la Berta. 

Pujada ràpida en un funicular, i ja hi som: columpis, parc, la pista de trineus... i un castell inflable... El Roc tb es mereixia xalar. 

Després de dinar, la parelleta s'ha dedicat a buscar papallones i bitxets... Semblaven la Heidi i el Pedro...

I després de certs dubtes, la Berta s'ha atrevit a baixar per la pista de trineus amb rodes... I li ha encantat fins al punt de voler repetir... Llàstima que el Roc no tenia la edat i s'ha hagut de conformar amb la tirolina i l'inflable. 

Després del geladet de rigor, s'ha començat a posar núvol i a xispejar... O sigui que hem anat tirant cap avall.

M'hagués agradat pujar al mirador de First, però el temps no acompanyava, s'estava tapant i segurament no hauríem vist massa cosa. Un altre dia serà. He fet cas als savis consells de la Meri i hem marxat.

En fi, que hem passat un dia alpí molt maco 😊

Ruta per Suïssa - dia 6 : llac Blausee

L'aparició estelar de la febre va fer que poséssim el fre de mà i avui ens ho prenguéssim amb mooooolta calma.  El dalsy faria la resta.

Avui doncs, havíem de buscar alguna alternativa, i l'hem trobat: el llac Blausee.

Es tracta d'un llac petitó, preparat per les families, amb zona de parc infantil, barbacoes, bar, barqueta de passeig, peixos i fotos, moltes fotos 😉. Tot per un mòdic preu de 10 francs x cap (nens gratis) ... Tota una ganga tractant-se de Suïssa. 

La excursió comença amb un curt caminet de bosc encantador i aparentment encantat...  Ens hem distret una estoneta pels camins, roques i gorgs

En arribar al llac, el que et crida l'atenció és aquest particular color de l'aigua.  Aigües cristalines que venen de sota terra i que li donen uns tons blaus i turqueses molt macos.  M'ha vingut el record de les Blue pools de Nova Zelanda, i dels llacs de Plitvice a Croàcia.

Després de cometre una il·legalitat donant de menjar a les truites de riu (perdón, lo siento, no volverá a ocurrir)... hem pogut dinar en una caseta de fusta, com diu el Roc... la dels 3 porquets 😊

Pel mateix preu, també ens hem muntat en una barqueta que anava fent voltes pel llac cada 15 min... 

Més parc, geladets, riu... 

Tot anava bé fins que el Roc s'ha fotut de peus dins d'un toll i ha quedat xop. I com que soldat que fuig serveix per una altra batalla... tocava retirada!!! 

Seguim! 

Ruta per Suïssa - dia 5: Thun i Berna

Avui la idea era anar a prop, al llac Thun i veure el poble, el castell d'Oberhofen, i tornar a dinar a l'apartament però el temps se'ns ha llençat a sobre i hem modificat una mica.
Hem començat amb una breu paradeta a Spiez per tenir una bonica panoràmica del poble i el llac Thun...

Després hem tirat cap a Thun, a uns 10 km.  El poblet medieval era molt boniquet,  amb ponts de fusta  engalanats de floretes amb les aigües color turquesa. . Després  de passejar per la vora del riu hem pujant cap a l'església i el castell,. En fer-se tard hem descartat dinar a l'apartament i ens hem quedat allí a dinar.

... I després de dinar, només pujar al cotxe els nens han caigut rodons. He aprofutat per fer una paradeta japonesa al castell d'Oberhofen abans de marxar cap a Berna...

De Berna, només hem passejat una estona pel casc antic, l'entorn de la catedral, la torre del rellotge i hem fet el geladet de rigor... Suficient per donar-nos compte que estavem en una petita gran capital. Quan els nens s'han cansat, retirada! Que hem de reservar energies!