Almanac gamer 2023: primer trimestre

 God of War Ragnarok (140 hores)

Kratos va tornar! després d'un gran reboot, li tenia ganes de tancar la història amb aquesta continuació que prometia un "més i millor". El vaig trobar bé de preu i al sac!. El principi em vaig emocionar i per por a acabar-lo massa aviat vaig triar un nivell de dificultat massa elevat, però quan portava unes 10 hores, vaig decidir tornar a començar-lo perquè havia de repetir masses combats.

Dies després, una actualització ja deixava canviar de dificultat a mitja partida... llei de Murphy i cara de tonto.

El joc em va encantar,  fins al punt de treure'm el trofeu platí. El meu primer i únic trofeu platí. Em va costar lo seu derrotar als Berserkers i la reina Valkiria, però al final ho vaig fer.  Tot i així, després d'acabar-me'l, hauria triat Elden Ring com a GOTY 2022.  A veure si la propera entrega, si és que n'hi ha, deixa d'estar lastrada per la ps4, i es deixen d'utilitazar les pantalles de càrrega camuflades i animacions repetitives. I ja si poguessis saltar, seria la bomba. Tot i així, li dono un Excel.lent.

Little Nightmares  (6 hores)

Després de fotre-li tantes hores al God of War necessitava algo light i vaig agafar aquesta petita història per desestressar-me. Joc curt, de l'estil INSIDE, on passen coses extranyes. Ets una nena (¿?) atrapada en un vaixell, i has d'escapar de criatures bastant fastigoses que et persegueixen si et veuen. Puzzles i sigil, amb una ambientació magnífica.  Notable.

Horizon Forbidden West (45h)

Tècnica i gràficament és una meravella. El tenia en el punt de mira, però volia esperar perquè estic una mica saturat de mons oberts. Però me'l van deixar i això va trastocar els plans. L'havia de provar.

La fòrmula és semblant a la primera part, amb lleugeres modificacions en el sistema de combat, podent marcar les peces i punts febles dels dinosaures/robots per atacar amb l'efecte que vagi més bé. Tot i així, després d'unes hores, em va semblar un pèl repetitiu. El salva l'apartat tècnic, amb uns personatges ultrarealistes i paisatges espectaculars. Tot i així, el meu cervell està trinxat de mons oberts i vaig anar  directament a acabar la missió principal. Això va fer que em faltés nivell o recursos per afrontar l'últim tram. Tot i així, me'l vaig aconseguir acabar. Descansi en pau.  Un joc NOTABLE.

The Last of Us Part I (16h)

També em va caure a les mans, i vaig provar-lo. No era novetat, ja que el joc me l'he passat 5 o 6 cops a Ps3 i Ps4. Tot i així, jugar-lo és un plaer.  M'ho vaig fer vindre bé per anar avançant en la història a mida que la sèrie d'HBO anava penjant els episodis. Així vaig anar fent, sense presses fins que la sèrie va accelerar i la meva vida 1.0 no em va permetre seguir el ritme.  En 2 o 3 dies, vaig acabar-me'l. 

Així, vist a posteriori, te'n dones compte de lo fidel que ha estat la sèrie... amb uns diàlegs gairebé calcats 1:1.  Tot i això i essent una sèrie molt ben feta, em quedo amb el joc. Les hores de joc et donen una profunditat en les relacions entre els personatges que la sèrie no té temps d'adaptar. Per no dir la rebaixa d'escenes amb infectats. Si, ja ho sé, la història no va només d'infectats, però cony! n'hi ha i molts!!!

En fi, que el joc remasateritzat guanya visualment a l'original, tot i que és exactament el mateix joc. El meu joc preferit de PS3 i probablement de ps4. EXCEL.LENT.

My GOTY 2022

 Aquest any 2022 diria que ha sigut un dels més prolífics en jocs acabats i hores jugades. Sembla que com més vell, més hores de joc i menys sortides de parranda 😅

Els jocs acabats de l'any són:

1. Astro's playroom

2. A plague tale

3. Kena

4. Ratchet and Clank (2016)

5. Uncharted 4 (versió ps5)

6. Death Stranding

7. Dark Souls 3

8. Ratchet and Clank, rift apart

9. Elden Ring

10. Stray

11. Resident Evil Village

12. Cyberpunk 2077

Com que queda poquet, no m'acabaré el God of War Ragnarok aquest 2022. 

El meu podi és Elden Ring, Cyberpunk 2077 i Death Stranding (empatat amb Resident Evil Village).

Elden ring em va flipar pel seu diseny artístic, i la seu colosal món obert. La llibertat que et donava, el tamany dels "decorats", i els combats típics dels Souls, van fer que m'hi passés literalment més de 200 hores.  Segurament no hi haurà joc que ho superi, o sigui que aquest seria el meu GOTY.   

Amb els seus fallos, sempre queda la sensació que si políssin els típics errors marca de la casa, seria el joc perfecte.  

Cyberpunk 2077 va ser la sorpresa. Un joc defenestrat per la crítica quan va sortir, ple de bugs i la sensació que ens havien enganyat a tots.

 Després de veure els antològics tràilers me'l vaig agafar de sortida, però no el vaig tocar esperant que l'arreglessin.  I 2 anys després, estava arreglat. I he de dir que ha sigut la millor sorpresa de l'any. Un joc que m'ha flipat per la història i la construcció de la ciutat futurista.  I amb Keanu Reaves en plan rockstar.

Un món cyberpunk amb moltes capes. He de dir que és el joc que més m'ha divertit. Si Elden Ring va se el joc que més em va enganxar, aquest m'ha flipat i m'ho ha fet passar superbé.

El tercer lloc del podi, compartit amb 2 jocs un de llarg i un de curt (i un que no me surt, hey!) 

Death Stranding va suposar un viatge místic amb una història flipant, alhora que anada de la olla. Però els paisatges em van recordar aquell increíble viatge a Islàndia. 

Resident Evil Village, és l'altre membre del podi. D'entrada em va costar acostumar-me  un altre cop a un joc en primera persona, però reconec que està molt ben equilibrat... a estones acció, a estones tensió , a estones terror...  Sense arribar al nivell de la primera part de RE7, també em va encantar. 

En fi, que aquest és el meu humil any consoler. Jugo al que puc i a les hores que puc. I esperem que l'any vinent millori el present!

Almanac gamer 2022: 4rt trimestre

L'últim trimestre de l'any ha acabat a tope. Després de Resident Evil, vaig provar Returnal, i em va agradar molt. Tot i això, el vaig deixar a les 20 hores perquè no hi havia manera de passar de nivell... té la seva dificultat i jo sóc bastant patós. De ben segur que hi tornaré, perquè jugablement era increíble. Un shooter en 3a persona visualment espectacular.

CYBERPUNK 2077

Després de barrinar molt si aquest era el moment, em vaig decidir amb el CYBERPUNK 2077. 

Me'l vaig comprar d'oferta fa 2 anys, per un mòdic preu de 35 euros amb tota la il.lusió del món però les crítiques negatives i els videos dels bugs em van fer posar-lo en quarentena. 2 anys després, amb la versió de Ps5 recent sortida del forn, i alguna que altra actualització, el joc ja feia patxoca. I amb la sèrie de Netflix en boca de tots (Edgerunners), provar-lo era inevitable.

I així va ser, al principi em va costar una mica fer-me amb els controls, l'aspecte visual, les mecàniques, etc. , però poc a poc , vaig anar-hi entrant, amb una història futurista i absorvent per treure's el barret. El joc a 60 fps, és una delícia, però el seu punt fort és el que explica. Sabent tot el que va passar amb el joc quan va sortir, no me'n penedeixo d'haver-lo comprat. És més, treient l'Elden Ring de l'equació (són paraules majors), és el joc de 2022 que més m'ha agradat. 

Per la història, i pel treball que han fet amb ell arreglant tots els errors, li poso un Excel.lent.  

M'hi vaig passar 83 hores , per veure 3 finals alternatius. 

Després del Cyberpunk, sortia a la venta el God of War Ragnarok.  No tenia pensat comprar-me'l, perquè passo de pagar 80 euros de sortida en un joc. Però una oferta, me'l deixava a 59 euros el dia de sortida, o sigui que no ho vaig poder evitar. Ara hi estic jugant, i ja faré valoracions quan acabi. El punt fort també és la història, i no porto ni la meitat. O sigui que temps al temps.

(continuarà) 

Almanac gamer 2022: Tercer trimestre

El tercer trimestre de l'any, ha estat el més fluix a nivell de jocs acabats. Diverses raons han fet que no tingués tant de temps per jugar. Les vacances per França, i l'estiu en general va fer que em desenganxés una mica de la "maquineta".

Un altre motiu que em va fer desenganxar va ser la ressaca d'Elden Ring.  El meu GOTY de l'any,  em va deixar tant exprimit mentalment que em va costar a tornar a trobar un moment i/o un joc per tornar-me a enganxar.

Aquí van els jocs acabats del trimestre:

MALENIA

Amb l'Elden Ring acabat i el meu cervell triturat, tenia 2 opcions:  deixar-ho estar, o intentar derrotar a la Malènia, un dels bosses més exigents i complicats de tot el joc. Com que anava sobrat de runes, vaig pujar tot el que vaig poder el nivell i gràcies a la Llàgrima mimètica i la katana "ríos de sangre" la vaig poder derrotar. Ja sé que no és un joc, però com que vaig invertir el meu temps, calia esmentar-ho.  I quin pes em vaig treure de sobre! amb la feina feta, vaig desinstalar el joc. Descansa en pau, cavaller errant.

STRAY

Amb tot això, va aparèixer STRAY, el joc del gat. Com que el regalaven amb el Psplus, teniem una oportunitat única per provar-lo. No és una obra mestra però si que era el joc que necessitava. Curt, sense massa pretensions, i sense que hagués de posar els 5 sentits ni 200 hores de la meva vida.

En un món post apocalíptic, un gat i un robot es van passejant amb l'excusa de trobar la sortida a aquell món tancat i controlat. Som la resistència robòtico-gatuna! 

Per això, evitant els atacs dels malvats Zurgs, una espècie de bitxos que em van recordar les rates de A plague tale, i resolent una sèrie de puzzles, intentarà tornar a la superficie. De passada, el joc ens convida a anar desentrallant la història i els records del coprotagonista i de com la humanitat se'n va anar a la merda. Com veieu, sense pretensions però més profund del que sembla!

No és una obra mestra, però venint d'un estudi independent i sense massa pressupost, sorprèn per la seva extraordinària ambientació postapocalíptica. A més, el control i moviments del gat, són molt bons.

Li posaré un notable. 

RESIDENT EVIL VILLAGE

Vaig comprar el joc d'oferta, per escassos 24 euros en versió PS5. Tocava triar nou joc de capçalera, i estava entre Guardians de la galàxia, Cyberpunk 2077 i Resident Evil village. El primer el vaig començar, i era resultón, però em va cansar. Massa lineal, i el vaig aparcar. I vaig instal.lar el Village.

Les comparacions amb el RE7 eren inevitables, de fet la història lliga amb aquest joc. El 7 em va encantar. I si en un començament em va costar una mica entrar-hi (l'inici a la vil.la, amb els licàntrops perseguint-me no em va agradar, i la càmara en 1a persona em marejava) poc a poc, vaig anar agafant-li el gustet.

És més variat que el 7. El castell de lady Dimitrescu, em va recordar l'escenari de la comisaria del Resident Evil 2, tot i que crec que aquella fase està una mica desaprofitada. Se'n podria treure més suc.

Per contra, les parts que més em van agradar, van ser les de terror psicològic, com la mansió Beneviento, o la fàbrica.  I com que en la varietat està el gust, trobo que les diverses parts, i els diversos bosses, juntes formen un gran conjunt. Es mereix un notable alt.

Segurament, el joc en tercera persona m'hagués molat més, però la inmersió de la primera persona també té coses bones. Ara que van presentar un nou DLC amb el joc en 3a persona no descarto rejugar-lo en un futur proper.

Almanac gamer 2022: segon trimestre

 El segon trimestre, que encara no s'ha acabat, no és que hagi tingut menys vici que altres mesos... si no que menys jocs m'han ocupat més temps :D

Ratchet & Clank: rift apart (15 hores)

Se'm va posar a tiro per un mòdic preu de 20 euros, en versió digital per Ps5 i no vaig poder resistir-m'hi. Aquesta aventura espacial amb tocs de dibuix animat és molt molt recomanable. Confirmo les sensacions al mando, de que el joc se sent de nova generació... textures, moviment, canvis d'escenari, càrregues de pantalla ridículament curtes... un joc simpàtic, distret i molt divertit.  La seva dificultat és baixa, (vaig haver de jugar-lo al mode més dificil) i segurament amb 8 o 10 hores el tens fet... però me'l vaig pendre amb calma i el vaig intercalar amb altres... 

Resumint: un joc excel.lent, curt, facilet i divertit.

Dark Souls III  (75 hores)

Per fi em vaig decidir a fotre'm  amb un Souls.... els intents anteriors havien resultat fallits.  Dark Souls I em va desesperar per l'apartat tècnic i gràfic. El vaig deixar.   Bloodborne, el vaig començar però encara no hi havia trobat el punt i el vaig aparcar (tot al seu temps)...

...i va arribar Dark Souls III, un desafiament per "provar-me" com una pre-temporada per atacar en un futur l'Elden Ring.

Primer de tot, vaig aprendre a morir, a patir com un condenat i a repetir i repetir fins aconseguir trobar el truc per matar a infinitat d'enemics finals ...

Em va agradar, sobretot el diseny de nivells... els castells amb passadissos secrets, zones que comuniquen sense saber-ho,  masmorres, exploració a tope i la sensació de perill i d'estar en un autèntic tren de la bruixa on la missió del joc és putejar-te.i matar-te.

Tot i així, el joc tenia un defecte.... per mi la dificultat d'algun boss final, era extrema... i et pot acabar cansant la frustració i repetició estèril . Per sort, en el joc vaig descobrir que podia invocar "esperits" que et podien ajudar en algun que altre moment per vèncer al jefe.

Li poso un excel.lent, perquè si no és perfecte, ni molt menys tècnicament.... les localitzacions són espectaculars i el combat i varietat d'armes és una meravella.

75 hores vaig trigar en acabar-me'l. 

Elden Ring  (200 hores)

Més aviat del que em pensava... em van deixar l'Elden Ring, i s'havia de provar. la fantasia medieval per excel.lència.

Sens dubte el joc de l'any i ves a saber si de la dècada. Una conjunció de jugabilitat Dark Souls amb el món obert estil Breath of the wild.  El que sorprèn és la seva magnitut. Les terres intermitjes tenen més capes que una lassanya!

Encara no me l'he acabat... només el falta l'enemic final suprem,  que serà qüestió d'hores o de dies, ves a saber.

El joc et dona la llibertat d'afrontar com vulguis la teva missió... pots triar la teva manera de jugar i anar evolucionant cap on vulguis... atacar a distància amb màgies, atacar amb força amb espases... no hi ha una manera de jugar als souls... hi ha mil maneres de morir...i  cadascú ho afronta com vol o com pot.

I jo, que no sóc especialment destre amb els combats, faig el que puc... utilitzant tàctiques rateres si fa falta, tirant 200 fletxes a distància, amagant-me, és igual... la qüestió és avançar. I mola!.

El món és enorme, una sola zona del mapa, ja podria ser considerada com un joc en sí mateix... i després, dins de cada zona trobem castells, masmorres, coves, mines, ruines, presons, fortaleses, enemics itinerants...  El que més m'ha agradat és la sensació que tens d'estar dins d'un món hostil, on et volen putejar cada mig minut. Tot i ser món obert, conserva l'escència dels Dark Souls.

Té defectes, igual que els Dark Souls... baixades de frames, enemics repetits... però la sensació de continu descobriment és brutal, i només per això ja ha valgut la pena provar-lo. 

La pretemporada amb el Dark Souls 3 va servir per apendre els "tics" del  joc i poder intuir per on et poden venir les bofetades...

En fi, que tan bon punt com me'l peti, descansaré dels jocs llargs i oberts... 200 hores no són "moco de pavo".

GOTY 2022

Almanac gamer 2022: primer trimestre

Quasi acabat el primer trimestre, ja podem continuar amb les petites resenyes dels jocs que m'he "petat".  Com veieu, últimament no miro massa tele, ni series... Això vol dir que aprofito l'hora dolça quan els nens estan dormint per viciar-me un rato... Això si no caic rodó adormit al sofà... !!!

Astro's Playroom (3 o 4 horetes)

Havent deixat els nens que juguessin fins a cansar-se i havant passat més d'un any amb la Ps5, vaig esborrar el joc i vaig rejugar-lo des de 0.  Una delícia jugable, un joc de plataformes curt, àgil i facilet però que funciona com una demostració del potencial de la nova consola. I sobretot, del que pot donar el mando Dualsense de sí... senzillament brutal. Acabat, però pendent d'alguna xorrada per aconseguir el trofeu platí... temps al temps. Excel.lent.

A Plague Tale: Inocennce (28 hores)

L'havia començat, però l'havia aparcat... i ara en aquest impasse me'l vaig acabar.  Joc d'aventures i acció amb moltes dosis de sigil. La història de la fugida d'una noia i el seu germà petit de la Inquisició a la França del segle XIV... un conte amb molta història, i una història que t'atrapa... Edat mitjana, pesta negra, religió, inquisició... i rates! moltes rates!... És un gran joc, i la contunació promet ser més gran i millor.  Un notable alt.

Kena, bridge of Spirits (15 hores)

Des del primer tràiler, el joc em va cridar l'atenció i tal com va passar amb It takes two, vaig acabar sucumbint. Aprofitant el black friday me'l vaig comprar, però el vaig reservar per Reis. El millor indie de l'any.

El que aparentement és un joc amb infantil amb estètica de pel.lícula de Pixar, es converteix poc a poc en un Dark Souls. Joc curtet, però intens, on el combat amb segons quins jefes es torna realment complicat. Diria que el joc, que té moltes coses bones, potser amb el tema de la dificultat no està ben equilibrat, però bueno, sempre hi ha la possibilitat d'empassar-te l'orgull i baixar el nivell (una mica com li passava a Jedi Fallen Order). Així i tot, em vaig resistir com un matxote ;)  .  Li poso un notable.

Uncharted 4 (versió Ps5)  (15h)

Un dels millors jocs de play 4 de la història, ara amb renovació i millora gràfica. Jugar-lo a 60 fps és brutal... i després de provar-lo, et fa pensar com collons podies jugar-hi abans.  No tenia pensat agafar-me'l però com que tenia el joc de ps4, per 10 euros vaig pillar el pack Uncharted 4/ Lost Legacy  i em van donar una entrada per veure la peli...què més vols!!!? Una narrativa increíble i molt pel.liculera. Acció trepidant, cinemàtiques brutals i un ritme increíble...

 Queda pendent el Lost Legacy, que també caurà...

En fi, un joc exel.lent, ara i sempre... d'una de les sagues més icòniques de playstation. 

Death Stranding, director's cut  (50h)

Últim joc acabat del trimestre... el més personal i complexe. Un joc de ciència ficció distòpic. La història, que té tela, a vegades et fa pensar si Hideo Kojima es passa fumant porros. El que aparentment sembla com un joc de repartir paquets, et va ficant més i més en una història absorvent i extranya, però que en vols saber el final.

 Repartir paquets i connectar les ciutats és un simple instrument per explicar-te una història profunda.  Et fa equilibrar la càrrega a l'esquena, sortejar els elements, obstàcles, rius i muntanyes... un walking simulator a lo bèstia. Però això no és tot...

 Els paisatges desoladors del món de Death Stranding, inspirats clarament en Islàndia, són espectaculars i ja només per això van fer que em decidís a comprar-me'l. La lluita contra els elements, contra els fantasmes, contra els contrabandistes, els terroristes i contra l'extinció del planeta es converteix en un autèntic repte. Li poso un Notable, perquè té els seus defectes. Li costa un pèl arrencar i sobretot patina en els combats... però aquest joc no va d'això...  i l'ambientació és excel.lent. Islàndia, Primera guerra mundial, Vietnam, l'apocalipsis...   

... un bon trimestre ;)