Bretanya i Mont Sant Michel: dia 10 (Burdeus)

Última parada... després de dormir al Hotel du Futuroscope, i aprofitar el buffet de l'esmorzar, ens disposavem a realitzar la nostra última parada: Burdeus.

 Després d'aproximadament 2h45 min arribavem a Burdeus i aparcavem a prop de l'hotel.

Com que el check-in no el podiem fer fins les 15h, vam buscar lloc a prop per dinar... un menú acceptable i abundant per un mòdic preu de 12 o 14 euros. Es notava que la calor apretava, i de valent... 38 graus.

Amb aquella calor no es podia anar pel món, i menys amb els críos, i vam descansar i intentar fer la migdiada... cosa impossible, ja que no hi havia aire acondicionat...  visquin els hotels "eco" amb onades de calor...

Un cop recuperades les forces, vam sortir del cau per anar al centre. Ens queia a uns 20 minuts caminant... que amb aquelles temperatures vindria a ser com la travessia de Moisés pel desert 😅

Vam creuar el llarg Pont de Pierre (collons, què llarg!), i fer uns quants carrerons del centre,  però la idea clara era buscar l'aigua del Miroir d'Eau... una plaça amb fonts que s'omplia d'aigua...  

I al final vam arribar-hi... no hi havia ombra per enlloc, o sigui que la única esperança era que l'aigua ens refresqués una mica...  Anàvem preparats, els nens amb banyador, o sigui que de cap a la "piscina". La veritat era que amb els peus mullats, la sensació ja és una altra... els 36 o 37 graus que deviem tenir, no es notaven tant...

El Miroir d'Eau, o mirall d'aigua, és va omplint i buidant d'aigua cíclicament, deixant una de les estampes més tipiques i fotogèniques de Burdeus. De fons, la plaça de la Borsa.

La Berta remugava perquè ella volia que surtissin "xorros" pels forats, però no n'hi havia... allò s'anava omplint com si s'inundés el rectangle de joc, i al cap de poc s'anava buidant i/o s'eixugava pel sol. 

El que va xalar més va ser el Roc, que es va fer un fart de córrer, mullar-se, esquitxar als altres, fer la croqueta...  

Com a mínim haviem calmat una mica la calor... eren les 19:30h i ja no vam anar a veure res més... amb la calor i las energies baixes, no vam tenir esma ni d'anar a veure la catedral... vam tornar xino-xano, una miqueta més fresquets, i de camí vam agafar unes pizzetes. 

L'endemà, toc de matinades... a les 6 del matí vam marxar de l'hotel, i vam tirar cap avall... C'EST FINI!!! 😭

BONUS TRACK

Un petit descuit va fer que em passés de llarg la sortida de l'autopista, i que en comptes d'anar pel camí que haviem fet el primer dia (per Jaca),  el féssim pel túnel de Bielsa. La gasolina no anava massa sobrada, però un excés de confiança va fer que anés passant les gasolineres franceses amb la promesa de trobar la primera gasolinera espanyola més barateta. Greu error! 

-"A la propera gasolinera pares, i ja pot costar 3 euros el litre!!!"

Tranquila! que encara en tenim per 60 kilòmetres!!! .... i per dins resava per que fos veritat. I va començar un port de muntanya, a la banda francesa... pujant i pujant... i la previsió passava a 40km....  a 20km... a 15.....  llumeta de reserva... i m'estava quedant sense saliva.

La situació m'estava recordant a la viscuda a Nova Zelanda..

Amb els collonets a la gola, i la Meri cabrejada... no vam poder ni disfrutar el paisatge bucòlic....  si arribo a parar per fer fotos, em demanen el divorci.  

La previsió de gasolina va passar a ser dues ratlletes, o sigui que el divorci s'acostava.... però es va obrar el miracle! vam arribar al túnel de Bielsa, i allò era tot baixada. jugant amb el punt mort i anant frenant vaig començar a respirar tranquil.  Uns quants kilòmetres més enllà i vam trobar una gasolinera... 😎

...i més barata que a França! jejeje...  el mal tràngol ens va fer venir la gana, i ens vam fotre uns senyors bocates per esmorzar.  I ja posats, amb la seguretat d'arribar a casa sense haver-me divorciat, vam fer vindre bé la ruta per parar al Xopluc de Boldú, i em vaig fotre uns cargols com Déu mana !!! i quan vam arribar, directes cap a la piscina de la parcel.la!!!

Tot va bé si acaba bé!!!! no?  (Meri, t'estimo.... 😘)

Bretanya i Mont Sant Michel : dia 9 (Futuroscope)

Esperat dia per la canalla... el viatge s'acostava al final, però el clàssic dia de parc d'atraccions ens esperava. Aquesta vegada el parc designat era Futuroscope... tota una incògnita. Els agradarà? el Roc podrà pujar amb naltros? es cagaran als calçotets i les calces?... 

Fa gairebé  20 anys, al 1994, vaig anar de viatge amb l'institut a París i Futuroscope. El record que tenia, tampoc era massa fresc i recordava alguna atracció, alguna sensació... però en 20 anys un parc canvia molt, i si és tecnològic, encara més. Resumint, que jo també en tenia ganes...

Per facilitar la visita, vam triar fer nit al Hotel du Futuroscope, que és l'hotel que està connectat al parc. En una horeta, vam arribar-hi. vam deixar el cotxe, ens van donar l'habitació i ja ho teniem tot a punt. 

L'hotel té alguns inconvenients... com ara que no és molt nou, que sovint hi ha grups escolars, que no té aire acondicionat... però el que va pesar més, al seu favor va ser que mitjançant una passarel.la ja erem dins del parc. Això volia dir que si calia anar a l'hotel, entrar i sortir, o qualsevol cosa ho teniem a mà.

La sensació només entrar, era que no hi hauria massa gent... bon presagi. Voliem pujar al màxim d'atraccions possibles i no perdre el temps fent cues. 

Primer vam anar cap a una de les atraccions "estrella" del parc... un simulador on se suposa que fas un viatge pel món, com si anéssis volant. Després de mitja horeta de cua, vam entrar. L'atracció tenia una gran pantalla panoràmica i els seients es movien, simulant la sensació d'estar volant. Molt semblant al "Voletarium" d'Europa Park, però em va agradar més aquella. El Roc es va cagar... la sensació de volar era massa forta per ell. Una treballadora el va veure somicant i li va donar una xapa de superviatjer que va calmar els ànims... Però bueno, una atracció al sac! 😉

Se'ns havia fet la hora de dinar (horari europeu) o sigui que vam aprofitar la ombra d'una zona de picnic amb gespa i vam jalar allí mateix... frankfurt, bocates... lo típic. Amb la panxa plena es veuen les coses diferent...

Amb la panxa plena, vam anar cap a l'atracció més esperada per la canalla...la dels Rabbids. Una atracció estil Sesamo street, amb ulleres 3d i però sense pistola. Molt xula l'ambientació pre-atracció i molt xula l'atracció... el Roc va flipar... ja ni se'n recordava del mal trago de la primera atracció.

Tant li va agradar, que en sortir de l'atracció va tocar passar per caixa i li vam comprar un peluix de Rabbids.

Com que queia molta calda i sol, vam intentar evitar la zona infantil de jocs... i vam anar a cobert. Vam provar la realitat virtual (una mica desfassada, pel meu gust) i una pel.lícula curteta però divertida d'Ice Age en 4D.

Una altra atracció que ens va agradar molt va ser l'aventura d'Arthur i els minimois... una altra atracció 4D que et portava al món en miniatura de la pel.lícula. 

Ja amb el pilot automàtic, vam acabar en un recinte que es deia "dance with robots" on et fotien cap paravall en un braç de robot, a l'estil fàbrica de cotxes, però amb ritme del DJ francès Martin Solveig.  Molt xulo l'ambient discotequero que hi havia, i estava molt bé... molt canyera! 

Vam passar per la zona infantil, on vam saltar una estoneta als llits inflables, però la solana que queia era massa forta... o sigui que vam anar a sopar...

A partir d'aqui, ens vam separar.... jo em vaig quedar amb els més atrevits, a acabar de pujar a tot el que es pugués, fins a poder veure l'espectacle nocturn. I així va ser.... vaig entrar en una atracció /pelicula que curiosament recordava de quan vaig venir fa 18 anys... i estava molt bé... potser tenies més sensació de volar que no pas en la primera que haviem muntat.  També vam pujar en una de realitat virtual del Sebastian Loebb de rallys... molt immersiva, tot i que pots acabar marejat amb els cascos de VR... i per fi vam pujar en una nova atracció que havien estrenat feia molt poquet que es deia "caçadors de tornados".  Era una atracció molt xula, amb tocs d'humor peliculeros , que et feia sentir com si estiguessis al mig d'un tornado.

Després de repetir a l'atracció de l'Arthur i no poder pujar a una muntanya russa per problemes tècnics, vaig tornar a l'hotel a buscar a la Berta, que volia venir a veure l'espectacle nocturn.

Llums, color, aigua, mappings... una gentada amb un ambient pre-covid ... i un espectacle xulo, tot i que no me'n vaig enterar ben bé de que anava...  coses de l'idioma 😅

Com era d'esperar la Berta es va adormir damunt meu... estava reventada.

Amb l'espectacle, acabava el nostre dia al parc. En fi! que la valoració del dia a Futuroscope, va ser molt positiva.... vam poder pujar a gairebé tot arreu i la canalla (i els grans) s'ho va passar d'allò més bé...  què més es pot demanar??? 

Bretanya i Mont Sant Michel: dia 8 (Le Mans, Castell de Chambord i Channonceau)

Vam iniciar la ruta de tornada cap a casa. Del Mont Sant Michel, ens dirigiriem a la zona de la vall del Loira... més o menys 4 horetes de cotxe... i per no destrossar als nens, vam triar una paradeta a mig camí per fer un descans: Le Mans.

No haviem sentit res de la ciutat, a part del circuit i de les 24 hores de Le mans... però queia a 2 hores i ja ens anava bé. Vam aparcar  en una zona prop del riu i vam anar caminant cap al centre... que vindria a ser la zona de la Catedral... i quin tros de Catedral!!!! La Catedral Romànico-gòtica era espectacularment gran... es veu que és una de les més importants i grans de França i naltros sense saber-ho 😏

Tampoc ens hi voliem estar massa temps, perquè si no, no tindriem temps d'arribar a Chambord, o sigui que vam fer una volteta per per dins i fora de la Catedral i vam buscar un lloc per dinar ràpid... i que té un nom que comença per M 😅

Després de dinar, vam anar a buscar el cotxe i vam prosseguir...  doncs ens quedaven  unes dues horetes més de cotxe. Així, vam arribar al castell de Chambord a les 16h. de la tarda. Tindriem dues horetes per visitar-lo, doncs tancava a les 18h.

La calor apretava a aquella hora. Vam fer un vistasso per allí fora, però ràpidament vam entrar cap dins, buscant ombreta.  

El castell, el més famós i visitat de tots els de la Vall del Loira, és d'estil renaixentista. A l'interior hi havia diverses sales amb tapissos, quadres,  habitacions reials, les estances de Lluis XIV...  Però el que més crida l'atenció és al centre del castell... on una escala helicoidal puja cap als pisos de dalt. És curiós que pots baixar i pujar sense trobar-te amb el de l'altra escala. Una escala doble, vamos... que segons la llegenda no confirmada, podría haver estat disenyada per Leonardo da Vinci.

Des de dalt de la terrassa, hi havia bones vistes dels jardins , tot i que segons la meva modesta opinió, no eren gran cosa.  Els jardins francesos que es veien darrera, potser a la primavera estan més poblats...

Una altra curiositat que em va cridar l'atenció va ser descobrir que el castell havia servit per amagar-hi les principals obres d'art del Louvre, Mona Lisa inclosa,  per evitar que els nazis les trobéssin...

En fi, que va arribar l'hora de marxar...  després de dues horetes al castell, ja en vam tenir prou (i ens tancaven). Personalment em va agradar molt, i la visita va ser molt amena... descacant la terrasseta amb la torre al mig i la curiosa escala central. Les panoràmiques per fora, també eren molt maques...

S'acostava el final del dia, però encara ens quedava un petit esforç... l'allotjament el teniem situat a 1 hora de Chambord. Les hores de cotxe pesaven, però bueno, això ja estava plumat...  Com que sabia que la censura no ens deixaria veure 2 castells en un dia, vaig pensar que l'allotjament a 2km del Castell de Channonceau seria ideal per fer una "paradinha" i fer 4 fotos des del riu.

Vam aparcar el cotxe a la vora del riu, i un petit caminet portava a trobar-te el Castell de Channonceau de cara. Vaig anar-hi sol, ja que la resta estaven cansats. (ells s'ho van perdre!!!)

Després d'un breu passeig de 5 minuts, vaig trobar-me possiblement el castell més maco i fotogènic de la vall del Loira... el Castell-pont de Channonceau. 

Vora a les 20h. vam arribar (per fi) a l'allotjament, un petit apartament amb lo just i necessari. Ens mereixiem un bon descans, després d'aquella intensa, llarga i calurosa jornada... 

L'endemà tornavem a marxar...aquest cop cap a Futuroscope!!!