Bretanya i Mont Sant Michel: dia 7 (Fort La Latte i Saint Malo)

 Últim dia a la zona de "dalt" de la Bretanya.  La idea era anar a Sant Maló o Dinan... però vaig veure que els de derutaenfamilia havien anat al Fort La Latte, que estava relativament a prop de Sant Maló i em va semblar que seria una bona excursioneta per fer  al matí. O sigui que vam alimentar als cavalls i vam agafar el cotxe... 

En una horeta i mitja, ja hi erem...  vam aparcar i vam fer el caminet fins trobar la fortalesa La Latte (també coneguda com Chateau de la Roche Goyon). Hi havia rutes per anar caminant cap al Cap Frehel que no vam fer.

Es veu que el castell, del segle XIV, va ser una fortalesa que van construir per defensar-se dels anglesos... i es va guanyar la fama d'inexpugnable perquè no van aconseguir conquerir-la mai. 

Entre penya-segats, a 60 metres d'alçada i amb un pont llevadís, sembla que ho tenien complicat per conquerir-la. Naltros, pagant poc més de 6 euros, ho teniem més senzill.

Vam visitar el pati interior, els baluards i torres de guaita... el forn de pa, el pou... però la cirereta del pastís estava al mig. La gran torre principal.  Les vistes de la costa maragda i el cap Frehel eren espectaculars...

Des de dalt, es podia veure realment la magnitut del castell amb l'espectacular entorn. Costava una mica pujar, però valia la pena. De fet no recomanaven que pugessin les criatures...  Unes quantes fotos més... i cap a dinar!

 

Una creperia al costat del parking era el lloc ideal per recuperar forces. Sobretot amb els postres, vaig quedar tipo com un bocoi 😎

En acabar, vam fer cap a Saint Malo... a uns 45 kilòmetres. Passant per poblets, vam tenir ocasió de veure la diferència entre l'anada i la tornada...  A l'anada vam trobar barques varades en platges seques, com si estiguessin abandonades... i al tornar a passar-hi les barques suraven a l'aigua del mar, i la platja havia despaparegut... cosa de les marees...

A Saint Malo vam aparcar prop de l'entrada a la muralla, i el primer que va ser és anar a veure la zona del Castell de Sant Malo i el Fort nacional.

Un cop vam ser a llarga platja de la ciutat, tot i no portar banyador, no vam poder deixar d'anar a tocar l'aigua, buscar petxines, a passejar per la sorra...a fer fotos de les muralles i el Fort Nacional...  Tot un entramat de troncs separava la platja de la muralla, deixant entreveure com de fortes devien ser les onades quan pujava la marea i la mar estava picada...

La veritat és que estava calenteta, i donaven ganes de fotre-s'hi!!! l'airet era fresquet, això si!... però bueno, una estona de relax platger i vam anar a fer una volteta pel casc antic.

La catedral, romànica i gòtica,  ens va sorprendre gratament per lo inmensa que era per dins, i els vitralls... maca perquè si! ... Uns quants carrers més, plens de gent comprant jalar (gofres, galetes, gelats, creppes... )i vam tornar cap a buscar el cotxe... no sense abans escapar-me per pujar a la muralla a fer 4 fotos...

Després de molt rumiar-ho i com que era la última nit, i em vaig tornar a escapar. Aquest cop a l'hora de les bruixes. Volia veure el Mont Sant Michel de nit, i veure si estava il.luminat. La meva sorpresa va ser que per la nit només es veien les 4 llumetes de les cases del costat de l'abadia, però què hi farem.

Vaig intentar fer unes fotos amb la càmara réflex però sense trípode resultava complicat i he perdut bastanta pràctica. Amb el mòbil, vam fer el que vam poder... tira bones fotos de dia, fa certa màgia de nit... però no li demanis massa més a la distància.

En fi.... que això ja feia olor de final de viatge... quedava la baixada, però  el temps vola!

Au revoir! Mont Saint Michel!!!! 😉