Cròniques de l'apocalipsi (3x03): nova "normalitat"

 Doncs hem superat el Tsunami.

 Per segon any consecutiu, confinament escolar i positiu familiar-filial. Per sort només tenim 2 fills, cosa que ens fa pensar que això ja s'ha acabat. Després de testos i PCRs, ens hem salvat de la crema i hem sobreviscut al virus. No sé si serà per les vacunes o que sóc un Terminator ... 😎

A partir d'ara, sembla que ja fa baixada i que en menys d'un mes la situació serà mooooolt millor. Les escoles estaran inmunitzades, i la societat en general també... entre vacunes i virus, estarem tranquilets uns mesos... esperem que aquest estiu sigui normal.

Mira si veiem el final del túnel, que ja tenim 2 calçotades planificades en 2 setmanes i ja hem començat a parlar de les vacances d'estiu... 

En fi! que pel que sembla, la temporada 3 és la última i acaba bé 😉

Salut, peles i calçots!!!

(a la foto m'estic fotent la 4a dosi de vacuna...  aquesta directament mata el bitxo)

Cròniques de l'Apocalipsi (3x02): the devil inside

 En la temporada anterior, el Gener va ser mes de mambo i aquesta temporada sembla que segueix el patró...

Un cop confinada la classe de la Berta, la mosca ja se'ns va posar darrera la orella. Però bueno, fem un acte de fe i tirem milles! . Estem en Defcon 3. 😷

...però divendres pel matí, el Roc s'aixeca amb mal de cap. Defcon 2. Ja que tenim encara tests comprats durant les vacances alemanyes, n'hi faig un i bingo! Ratlleta tènue però ratlleta... que al cap d'uns minuts es va marcant...

Nit de febre, i a veure-les venir... però la sensació és que la mosca ha passat de darrera la orella a la punta del nas. I és la sensació de que "pillarem" o ja "hem pillat"...  tornem al dia de la marmota.

De moment, la Meri, la Berta i jo anem sortint negatius en els diversos tests que ens hem anat fent... però una tosseta sospitosa, ens fa pensar altres cosetes...

En fi, que de moment seguim vius i donant guerra. La setmana que ve, veurem si la PCR que ens faran ens diu si la tosseta era una altra cosa. Però això ja ho veurem...  len tot cas les vacunes hauran fet efecte... ja sigui per que no ens infectem, ens infectem sense enterar-nos, o ves a saber!! 😅

...   A aquest ritme cremarem la Playstation...

Salut i peles!!!!

Cròniques de l'Apocalipsi: temporada 3 (3x01)

 Bon dia! Avui és el dia de la marmota! 1 any després del fatídic confinament de la Berta, ens arriba l'avís : classe confinada. Mateix dia, mateixes sensacions... Les escoles són segures, blablabla...

Doncs tornem-hi. Aquest cop la tornada post-vacacional ha estat més heavy. La variant Omicron ho ha petat. Les bombes ens cauen per totes bandes i aquí estem... resistint a la trinxera.

Tot i les coincidències, aquest cop sembla diferent. Ens agafa entrenats i vacunats amb 3a dosi. I amb tests! Aquestes vacances d'estiu entre d'altres coses va servir per carregar de tests a 70 cèntims... 

L'any passat, encara sense vacunar, la resistència va ser numantina. Si la profecía del bucle temporal es compleix, divendres hauria de sortir algun positiu a casa. Només de pensar-ho ja m'agafa mal de cap!!! Si no es compleix i les vacunes haurien fet la seva feina...

En fi, que de moment a esperar. Resistir i esperar. I treballar!  I si van mal dades, tocarà comprar algun joc de la play per matar les hores... 😉

Que Déu ens agafi vacunats!!! 

Vacunant

Avui he anat a vacunar al Palau d'esports de Tarragona. A vacunar... No a vacunar-me. Això ja ho vaig fer al febrer...

Cada dia m'arribaven missatges de que faltaven infermeres i al final em vaig decidir. No ho faig per les peles... De fet no sé ni com ni quan cobraré ...ho faig per veure si entre tots acabem aquesta merda de pandemia. 

Avui tocava posar Moderna... I se n'hem fet un fart... No les he comptat però 60 o 70 han caigut. M'he quedat sense saliva i he passat calor, però ha valgut la pena. 

El repertori ha estat variat... El que va amb patxorra, la que ve cagada per les agulles, la que es fa el selfie, la que planta el mòbil i es fa un autovideo, la que li dius que li posaràs Moderna i diu que no la vol i fot el camp... el braç dur que doblega l'agulla, el tatuat que li té por a les agulles... Catalans, castellans, marroquins, indis, xineses, russos, italianes... En la varietat està el gust.

En fi, que espero que com a mínim haver posat el meu granet de sorra. No serà l'últim.

mans, mascareta i vacances?

 Aquest any, si que si! L'any passat ens vam quedar amb un pam de nas per culpa del coronavirus i vam haver de cancelar el viatge que teniem programat. Coses que passen quan ets previsor i et planifiques un viatge amb 4 mesos d'antelació... 

En fi, que com que teniem la feina mig feta de l'any passat ha estat bufar i fer ampolles. Potser massa fàcil. Ha sigut tenir lligats els dies de vacances i llençar-nos a la piscina, què collons! Ens anirem a fer una ruta per la Selva Negra a Alemanya  i Alsàcia a l'Agost. Cotxe, mascareta i manta.

Confiem que les vacunes i la calor facin la seva feina, si no ... no tocarà altra que cancelar un altre cop... ah! i esperem que la Merkel ens deixi passar!!! 😉

Seguirem informant ...

Cròniques de l'Apocalipsi (2x05) : Tal dia farà 1 any

 Ja fa uns dies que anem sentint això de "avui fa un any de..." el que sigui relacionat amb la pandèmia. Doncs  ara em toca a mi. Avui, just fa un any que vam començar el nostre particular confinament. Aquell dia que vam decidir que amb els nens no aguantariem tancats a casa 15 dies... aquell dia que vam fer les maletes i vam marxar de casa durant 3 mesos... que vam anar a viure a la parcel.la...

Lluny queden aquells dies estranys on no podies veure ni a ta mare... dies on anar a comprar semblava anar a caçar a la selva... dies on anar caminant pels carrers buits de Tarragona semblaven una pel.lícula post-apocalíptica... dies on netejaves la compra amb lleixiu...netejaves les soles de les sabates.... dies que passaves per la dutxa abans de tocar als teus...

D'aquells dies, recordo que anar a treballar era una peli de Hitchcock.  Un dia que se'm quedarà gravat al cervell va ser el que em va tocar anar a la UCI, i dialitzar un pacient amb Covid...  i recordo estar cagat d'entrar al box, i haver de quedar-me dins més de 2 hores amb por de respirar. I recordo veure com en les 6 hores que vaig estar-hi, morien 3 pacients... i les desfilades de families entrant i sortint per despedir-se et feien posar la pell de gallina....   per sort, quan tornava al nostre oasi, ens oblidavem de tot i ens dedicàvem a jugar, a plantar, a regar, a buscar papallones...  a RESPIRAR!!!

Un any després de tot, ja he rebut la 2a dosis de la vacuna, i la Meri la 1a.  L'efecte psicològic que té la vacuna és de tranquilitat. Laporta diria que estic Tritranquil. Vas pel món sense por... i ja només per això valdria la pena que tothom que tingui la opció se la posi....   

En fi... que tal dia farà 10 anys 😉

Cròniques de l'Apocalipsi (2x04). 1a dosi

Amb la pandèmia, els infermers i infermeres hem pujat en popularitat... Sempre uns pringats, treballant en hores gens agraïdes, "aguantant" a la gent malalta, amb un sou millorable per la responsabilitat que tenim ... vam tenir aplaudiments durant la 1a onada i una propineta. Però ara com a mínim ens vacunen dels primers. Ni que sigui perquè no volen que deixem de treballar... algo és algo. 

Si m'haguessin preguntat hagués canviat la meva dosis per que li posessin a ma mare , però això no funciona així...

I així,  va arribar-hi el dia de la punxada. S'ha de dir que em va fer mal el braç un dia, però res de l'altre món. Després d'haver vist els ullals del llop... el que faci falta. 

2 dies després, dissabte de carnaval vam fer una mini-calçotada  bombolla per agafar defenses, i sembla que em va anar bé...  Vaig recórrer a la força Jedi per coure bé els calçots...

D'aqui 3 setmanes tocarà la 2a....la "xunga" , segons diuen , la que et deixa KO... Qualsevol cosa per evitar caure malalt.  Hauré de muntar una altra calçotada per agafar més anticossos....el que està clar és que si no matem el virus a vacunes, el matarem a pets 😉 

Salut! Shiiiiu shiiiiiiiu!!!!!! ,👂🏻😎👂🏻

Cròniques de l'Apocalipsi 2x03. Nets

 Després de 2 setmanes de confinament domiciliari, podem dir que hem fet net. Les infectades, han passat la prova del temps i els síntomes, i es pot dir que ho han superat. Els "matxotes" de la casa, que amb test d'antígens vam donar negatiu, doncs també hem superat el "deadline".

Ara toca analitzar el que ha passat. Com ens hem pogut contagiar a casa? si tant a la feina com fora, prenem les mesures que toquen, ens reunim poc, sortim poc, portem bé la mascareta fora de casa... ? 

Vinga Sherlock! endavant!...

 Estirant del fil, cronològicament, podem veure la película sencera. 

Passat reis, tornem al cole. Al cole arriba algun contagiat la primera setmana. Aquest contagiat, li passa a la Berta que presenta 1 sol dia de febre i res mes. Amb el cavall de Troia dins de casa,  es contagia la Meri, i amb ella el Roc (hi posaria la mà al foc).  I jo?¿?   doncs jo diria que una serie d'aconteixements casuals han fet que, tot i llepar el virus de "resqui", no l'hagi agafat. 

M'atreviria a dir que els 2 dies que em vaig quedar jugant a la Play fins les tantes, va fer que estigués en contacte menys temps amb la Meri per la nit.  A partir del confinament de la classe de la Berta, vam anar per casa amb mascareta. I els homes de la casa, dormiem junts... però la meva paranoia va fer que dormís també amb mascareta quirúrgica.  Quan es van confirmar els casos, em vaig pillar una capsa de mascaretes FFP2. I em vaig salvar de la crema.

La conclusió és clara... mascareta, i mascareta ben posada.  Si teniu algun troià per casa, i aquest es posa amb febre... poseu-vos mascareta. I ventileu.  I si voleu assegurar el tir, compreu-vos una Playstation.... creieu-me! funciona millor que les vacunes 😉

Cròniques de l'Apocalipsi 2x03

 Ja fa 1 setmana d'aquell dijous merdós,  que ens va deixar amb la certificació que el Covid havia entrat a casa. Ja estem una mica fins les pilotes d'estar a casa, però ens trobem bé. Aguantarem el que faci falta... total ja portem 11 dies confinats i si tot va bé, el proper diumenge sortirem del cau...

Jo personalment vaig "tatxant" els dies com si d'una condemna es tractés... Cada dia que passa és una petita victòria.  Resistència pura i dura.

 I com a cirereta del pastís, diumenge havia de rebre la 1a dosi de la vacuna... (No, no sóc polític... Sóc infermer ,😉) però lamentablement hi ha hagut problemes d'stock i ens l'han cancelat. Tot arribarà.

  En fi, es tracta de resistir, no? ... Ommmmmmm

Cròniques de l'Apocalipsi . + .(2x02)

 Per on anàvem? Ah, si... Que les escoles són segures, i que s'havia de tornar a l'escola si o si després de Reis... Que no passava res...

Doncs ha passat. Confinament de la classe de la princeseta i a fer PCR. I mentrestant?  Doncs mentrestant  arriben els primers símptomes de la Meri.  Tos i mal de cap terrible. La paranoia ja era màxima.

Amb la mosca a l'orella, trucada al CAP i pertinent test d'antígens... Positiu. Booom!  La persona que potser millor fa les coses, va i li toca la grossa. Ni a la feina, ni al carrer... El nostre punt feble està clar quin és. Els nens.

Ara em tocava passar per "caixa" a mi i  em van fer també el test... Negatiu. I el petitó de la casa? Negatiu.  Només faltava la PCR del cole, per dir-nos el que ja ens oloràvem ... Nena positiva. 

Amb la nostra particular guerra de sexes, de moment en els nois guanyàvem la partida. Separació de béns, i a intentar que el bitxo no s'escampi... Fins que s'escampa. El nen amb febre i vòmits, tot indica que em quedo en minoria. A dormir al sofà...

A falta de confirmació...  Ara el confinat sóc jo. 

Si voleu que us digui la veritat, estic més tranquil que mai. Hauria pogut marxar a la parcel.la però per què? I si ja ho tinc i no ho sé? I si ja ho he passat sense símptomes? Per deixar el "marrón" a la Meri sola? Els estimo massa... Si el Titanic s'enfonsa, ens enfonsem tots (a més, tinc certa retirada al Di Caprio 😉)

Hi haurà temps per respondre preguntes i d'altres no les sabrem mai... Com ha passat? Com es que a mi no?(de moment)... tinc una flor al cul? O potser haver estat jugant fins les tantes a la Play m'ha servit de protecció? 

En fi! Que de moment estem tots "bé" ... Que no patiu per naltros! I que seguim donant guerra!

Ens veiem quan acabin les quarentenes 😉

Cròniques de l'Apocalipsi. Temporada 2 (2x01)

 En la temporada anterior, ens haviem quedat a l'estiu, amb restriccions i pors però fent una mica la nostra. Pantalla 1 superada.

Després de petites onades, sembla que ara ens ve el Tsunami, i el mambo. El final de desembre, ha estat bastant merdós. A la feina confinaments cada 2 x 3 de pacients, amb el que això implica... epis posats més de 5 hores seguides, sense sortir del quartet de les rates, sense esmorzar, sense pixar... Però ens en vam sortir... vam passar el Nadal d'una manera diferent, però amb els nostres.... i el tió i els Reis no van fallar.

I gener començava amb la mateixa pinta que va acabar 2020. I vam tornar al cole...  i amb el cole... el confinament de les classes. El que ve després, ho deixem per un altre dia... ;)

Covidanji

 Després d'uns mesets de confinament , vida post-apocalíptica i un estiu extrany (per dir-ho finet)... tornem a sentir els tam-tams de guerra... es van acostant, i es van sentint més fort. Sembla que el teuler de Jumanji ens estigui cridant i només ens queda obrir-lo i que surtin un altre cop els micos, tigres, abelles gegants i rinoceronts.

Si la primera temporada de Mandalorian va significar el confinament total domiciliari... d'aqui uns dies s'estrena la segona temporada i això fa més por que una pedregada. 

Esperem que estiguem equivocats.... però no vull tornar a sentir veins posant el puto resistiré al balcó. En fi... Salut i peles!

Cròniques de l'apocalipsi (XIII) : season finale

Tota sèrie té un final, i aquestes cròniques ja han arribat al seu. No sabem si hi haurà segona temporada, però de moment això ja esta finiquitat.

L'estat d'alarma s'acaba, les restriccions (més o menys) també s'acaben, les fases, la primavera...

I comença l'estiu, amb el caloret que se suposa que ha de matar el bitxo...

El balanç final d'aquests 3 mesos bons de confinament parcel.lero és positiu. Recordarem l'any del coronavirus com aquell any on vam posar el "mode rural ON",...

Recordarem que van fer de lampistes, de jardiners, de cuiners, de pagesos, de manetes, de manobres, de neteja-piscines, de perruquers, de mestres, d'astrònoms, de zoòlegs, de biòlegs, de paleontòlegs, d'infermers, de marit i muller... i de pares!!!... 😁

.... I per suposat hem fet el pallasso! 😉

Ara tocarà canviar el xip... Decidir si ens quedem o tornem a marxar a casa... Decidir si anem a Port Aventura o ens quedem a la piscina...  Triar si ens atrevim a sortir de vacances o seguim fent l'indio a la nostra "reserva"...

El que sembla clar... es que si hi ha rebrots, ens tanquen els coles, ens tornen a  confinar o van mal dades... probablement tornem al nostre particular paradís.

... I ja sabeu... Si aquest estiu no sabeu on anar...

a la parcel·la segurament ens podreu trobar...

Carpe diem!

Cròniques de l'apocalipsi (XII)

Fase 2. Brots verds.

La pandèmia va de baixada.
Un cop detectats  els casos positius de pugó19,  i aillades les plantes malaltes, el tractament de xoc s’ha hagut de fer sens falta.
I hem aconseguit aturar la pandèmia. Ni amb lleixiu, ni amb hidroxicloroquina… el que ens ha salvat la collita ha estat el sabó potàssic del Dr. Beltrán. Funciona!!!

La fase 2 s’ha iniciat amb els 2 primers carabassons collits. A la fase potser ja en tenim per fer un puré. 😏
Els tomàquets apunten maneres,  sembla que ens han donat una mica de cada, o sigui que en la varietat trobarem el gust. Els tomacons també apunten maneres. Els primers pèsols ja treuen el cap, flors a les bajoqueres i albergínies… pabroteres, alfàbregues, cebes… la cosa pinta bé.

...i per postres, hem tingut uns dies d'aubercocs. Aquest any com a premi per haver-nos confinat ens ha tocat ració extra.

La thermomix ja s'ha posat les piles i aviat muntarem una paradeta a la cuneta de la carretera per vendre la mermelada.
En fi, que la vida s'obre pas i poc a poc anem recuperant la confiança
Tornen els dinars en familia... tornen els sopars amb amics... Potser no anirem de vacances a l'estranger, però com a mínim ens fotrem les botes 😉

Si el lumbago m'ho permet.... ens veiem a la fase 3!!!!

Cròniques de l'apocalipsi (XI)

Diari de bord. Data estelar 21.05.20 DP (després de la pandèmia). Seguim confitats.
Encara en fase 1, tenim noves normes. Obligatòria mascareta fins i tot la Moreneta 😷... A veure que fa Santa Tecla...

Després de la visita de ma germana i companyia...  Vam obrir les portes de la residència Ewing a ma mare. Feia 2 mesos  que la pobre ha conviscut com una monja de clausura i ja li tocava poder tornar a veure els seus néts...

Ja que teníem cuinera amb experiència vam aprofitar x dinar com uns senyors...

Altres visites durant la setmana, ens han amenitzat les tardes. Sembla que anem perdent la por (que no el respecte) a trobar-nos de nou.

Si això segueix així, i la calor segueix apretant, haurem de netejar la piscina i cobrar entrada. Per si de cas, ja m'he demanat un termòmetre d'infrarojos x controlar els "turistes" 😁

En fi, que la vida continua, i aqui, entre bitxos, papallones, plantes i tomaqueres anem sumant dies tot esperant que arribi la nova normalitat...

... Una normalitat que no arribarà fins que no tornem a treballar (i tenir festa) junts, petitona 😘

Cròniques de l'Apocalipsi (X)

Hola, fidels lectors, com va la fase 1?...

A la parcel·la hem passat de fase 0, a fase 1. 

Els carabassons sembla que tenen ganes de sortir, les tomaqueres aguanten el tipus, els pèsols han fet una estiradeta, els enciams han augmentat de tamany i les bajoques resisteixen els atacs dels cargols i llimacs.  

El problema és que la distància de seguretat entre tomaqueres és més petita que en algunes terrasses dels bars de Tarragona. Esperem que no hi hagi un repunt de casos de pugó, si no, haurem de tornar a la fase 0 i "ensufatar". 

Aquesta setmana ha estat variada en el nostre parc infantil. Sembla mentida com amb unes simples pintures de cara poden donar tant de joc... 

Però el padrí de guàrdia (de la Berta) ens tenia una sorpresa preparada...  I uns repartidors, també de guàrdia, ens van portar uns estels per fer volar. Missió complicada entre arbres, cables de llum i obstacles, però encara ho hem fet prou bé...

Mira com estem, que des de dilluns al Camp de Tarragona estem en fase 1... Ens podriem moure més lliurement i anar als bars, i tal i qual... I veient el percal,  ni ganes!!!!  Zero. 

Ens conformem amb visites con la que hem tingut avui... 2 mesos després, ens hem vist amb cara i ulls 😊. Poc a poc. 

P. D.  Em pregunto on collons deu anar aquest avió que passa volant alt a les 2 de la nit i el que trigarem en agafar-ne un...  Vinga, bona nit!