Després de 2 setmanes de confinament domiciliari, podem dir que hem fet net. Les infectades, han passat la prova del temps i els síntomes, i es pot dir que ho han superat. Els "matxotes" de la casa, que amb test d'antígens vam donar negatiu, doncs també hem superat el "deadline".
Ara toca analitzar el que ha passat. Com ens hem pogut contagiar a casa? si tant a la feina com fora, prenem les mesures que toquen, ens reunim poc, sortim poc, portem bé la mascareta fora de casa... ?
Vinga Sherlock! endavant!...
Estirant del fil, cronològicament, podem veure la película sencera.
Passat reis, tornem al cole. Al cole arriba algun contagiat la primera setmana. Aquest contagiat, li passa a la Berta que presenta 1 sol dia de febre i res mes. Amb el cavall de Troia dins de casa, es contagia la Meri, i amb ella el Roc (hi posaria la mà al foc). I jo?¿? doncs jo diria que una serie d'aconteixements casuals han fet que, tot i llepar el virus de "resqui", no l'hagi agafat.
M'atreviria a dir que els 2 dies que em vaig quedar jugant a la Play fins les tantes, va fer que estigués en contacte menys temps amb la Meri per la nit. A partir del confinament de la classe de la Berta, vam anar per casa amb mascareta. I els homes de la casa, dormiem junts... però la meva paranoia va fer que dormís també amb mascareta quirúrgica. Quan es van confirmar els casos, em vaig pillar una capsa de mascaretes FFP2. I em vaig salvar de la crema.
La conclusió és clara... mascareta, i mascareta ben posada. Si teniu algun troià per casa, i aquest es posa amb febre... poseu-vos mascareta. I ventileu. I si voleu assegurar el tir, compreu-vos una Playstation.... creieu-me! funciona millor que les vacunes 😉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada