La Taula Plana

 

Ja fa gairebé 2 mesos vaig començar un nou projecte freak. Es tracta d'un canal de YOUTUBE LA TAULA PLANA .

Ja feia dies que em passava pel cap, però em vaig decidir. Ultimament no només mirava tant els canals de videojocs, i també em mirava canals sobre jocs de taula. I tots o practicament tots eren en castellà. La escassetat feia que si buscaves tutorials per ensenyar qualsevol joc de taula trobaves poca cosa en català. Això va fer de detonant, i em vaig animar a fer un canal de jocs de taula, EN CATALÀ.

Com a cirereta del pastís, vaig assebentar-me que  el Consorci per la Normalització Linguística del Català proposava un concurs (jocen10) per fer tutorials de jocs de taula en català. I tenia premi. Aquesta alineació estelar no es podia deixar passar, i em vaig llençar a la piscina.

Primer vam fer una introducció , després un video sobre els origens de la meva afició, amb especial dedicació per la meva estimada Fuga de Colditz... i després vam començar a fer tutorials pel concurs. Les limitacions tècniques i de guió intentaven ser suplides per imaginació i creativitat. 

Així, com aquell qui no vol la cosa, estava jo donant la xapa als coneguts per que li donéssin Like al video del Laberint Màgic, que va ser seleccionat.  I vaja si va funcionar... 186 likes em van donar una victòria ajustada que va suposar uns quants jocs de regal.

Ara, havent passat el concurs, mantenim el canal amb vida, intentant no decaure en la monotonia. Tutorials, partides, unboxings, rànkings i shorts...  a veure el que dura la broma, però de moment portem 26 videos penjats. La escassetat de material en català, en comparació a altres llengües, és un motiu més per no abandonar. Seguir creant contingut en català. Si no ho fem naltros, qui ens ho farà¿?

En fi, que si us interessa el tema del  jocs de taula, o els videojocs (encara no he tocat el tema), en català, teniu un canal gratuit a youtube, que aportarà amb tota modèstia el seu granet de sorra perquè els nostres fills puguin triar en quin idioma vulguin veure el contingut que sigui.

Si us voleu subscriure, em fareu un favor... i potser també als vostres fills...

I RECORDEU, QUE SI LA TERRA ÉS RODONA, LA TAULA... PLANA!!! 😉

Almanac gamer 2022: segon trimestre

 El segon trimestre, que encara no s'ha acabat, no és que hagi tingut menys vici que altres mesos... si no que menys jocs m'han ocupat més temps :D

Ratchet & Clank: rift apart (15 hores)

Se'm va posar a tiro per un mòdic preu de 20 euros, en versió digital per Ps5 i no vaig poder resistir-m'hi. Aquesta aventura espacial amb tocs de dibuix animat és molt molt recomanable. Confirmo les sensacions al mando, de que el joc se sent de nova generació... textures, moviment, canvis d'escenari, càrregues de pantalla ridículament curtes... un joc simpàtic, distret i molt divertit.  La seva dificultat és baixa, (vaig haver de jugar-lo al mode més dificil) i segurament amb 8 o 10 hores el tens fet... però me'l vaig pendre amb calma i el vaig intercalar amb altres... 

Resumint: un joc excel.lent, curt, facilet i divertit.

Dark Souls III  (75 hores)

Per fi em vaig decidir a fotre'm  amb un Souls.... els intents anteriors havien resultat fallits.  Dark Souls I em va desesperar per l'apartat tècnic i gràfic. El vaig deixar.   Bloodborne, el vaig començar però encara no hi havia trobat el punt i el vaig aparcar (tot al seu temps)...

...i va arribar Dark Souls III, un desafiament per "provar-me" com una pre-temporada per atacar en un futur l'Elden Ring.

Primer de tot, vaig aprendre a morir, a patir com un condenat i a repetir i repetir fins aconseguir trobar el truc per matar a infinitat d'enemics finals ...

Em va agradar, sobretot el diseny de nivells... els castells amb passadissos secrets, zones que comuniquen sense saber-ho,  masmorres, exploració a tope i la sensació de perill i d'estar en un autèntic tren de la bruixa on la missió del joc és putejar-te.i matar-te.

Tot i així, el joc tenia un defecte.... per mi la dificultat d'algun boss final, era extrema... i et pot acabar cansant la frustració i repetició estèril . Per sort, en el joc vaig descobrir que podia invocar "esperits" que et podien ajudar en algun que altre moment per vèncer al jefe.

Li poso un excel.lent, perquè si no és perfecte, ni molt menys tècnicament.... les localitzacions són espectaculars i el combat i varietat d'armes és una meravella.

75 hores vaig trigar en acabar-me'l. 

Elden Ring  (200 hores)

Més aviat del que em pensava... em van deixar l'Elden Ring, i s'havia de provar. la fantasia medieval per excel.lència.

Sens dubte el joc de l'any i ves a saber si de la dècada. Una conjunció de jugabilitat Dark Souls amb el món obert estil Breath of the wild.  El que sorprèn és la seva magnitut. Les terres intermitjes tenen més capes que una lassanya!

Encara no me l'he acabat... només el falta l'enemic final suprem,  que serà qüestió d'hores o de dies, ves a saber.

El joc et dona la llibertat d'afrontar com vulguis la teva missió... pots triar la teva manera de jugar i anar evolucionant cap on vulguis... atacar a distància amb màgies, atacar amb força amb espases... no hi ha una manera de jugar als souls... hi ha mil maneres de morir...i  cadascú ho afronta com vol o com pot.

I jo, que no sóc especialment destre amb els combats, faig el que puc... utilitzant tàctiques rateres si fa falta, tirant 200 fletxes a distància, amagant-me, és igual... la qüestió és avançar. I mola!.

El món és enorme, una sola zona del mapa, ja podria ser considerada com un joc en sí mateix... i després, dins de cada zona trobem castells, masmorres, coves, mines, ruines, presons, fortaleses, enemics itinerants...  El que més m'ha agradat és la sensació que tens d'estar dins d'un món hostil, on et volen putejar cada mig minut. Tot i ser món obert, conserva l'escència dels Dark Souls.

Té defectes, igual que els Dark Souls... baixades de frames, enemics repetits... però la sensació de continu descobriment és brutal, i només per això ja ha valgut la pena provar-lo. 

La pretemporada amb el Dark Souls 3 va servir per apendre els "tics" del  joc i poder intuir per on et poden venir les bofetades...

En fi, que tan bon punt com me'l peti, descansaré dels jocs llargs i oberts... 200 hores no són "moco de pavo".

GOTY 2022

Pixel 6 Deustche version

Previosly: Al Octubre de 2021 em vaig pillar un mòbil Pixel 6 en pre-venta a Alemanya perquè a Espanya no es venia. Me l'envien per missatgeria però el paquet es perd, apareix, desapareix entrant en un llimb... resultat: mòbil perdut, pasta perduda.

 Març 2022. Doncs després d'un gir inesperat... i després de que els de DHL Alemanya diguessin que el paquet estava destruït... es va fer el miracle. Al tercer dia va ressucitar Jesucrist... al cinquè mes, va ressucitar el "meu" mòbil. 

Suposo que les denuncies a atenció al consumidor van fer el seu efecte, i van fer aparèixer el paquet fantasma. El mòbil destruït resulta que no ho estava, i està en bones mans. Ara em toca anar a buscar-lo a Berlin... perquè està clar que jo no me'n refio de la missatgeria...

o sigui que el dia 10 de Maig... 

ROAD TO BERLIN! Visita flash, d'anar i tornar a la capital Alemanya.

 P.D. hi haurà post amb fotos des del mòbil nou!... seguim!!! ;)

Tumbler

Avui parlant amb la Meri, ha sortit el tema dels aniversaris i dels regals que "ens haviem" fet aquest any... i ha dit que aquest any, el meu regal era un trunyo. Doncs no podria estar més en desacord.

 Aquest any, el regal ha molat, i molt.  En menys d'una setmana, i agafant-ho amb calma hem muntat (la Berta i jo) el cotxe del Batman, el Tumbler de la peli "The Dark Knight". I ja siguit dit de pas...el cotxe de la millor peli de Batman que s'ha fet, entesos de papers?

Doncs bé, el que semblava una rèplica made in Xina de 4 xavos, s'ha convertit en tot carro de blindat.

Un com muntat, el cedeixo al Roc i la Berta ... a veure quan dura!!! 😅

No deixeu de jugar!!!

El Falcó Mil.lenari contraataca

Els reis aquest any ens havien portat el Falcó Mil.lenari d'STAR WART © i no hem desaprofitat l'ocasió per rejovenir uns anys i "jugar" a muntar Legos o algo semblant :D

Pintava a feina complicada però en poc temps hem agafat certa pràctica amb això de muntar. Com quan agafes mobles de l'Ikea i a força de pràctica comences a entendre les instruccions.

Està clar que amb la Berta hem format un gran equip, la força ens ha unit. Jo mirava les intruccions... ella buscava les peces, ella les ensamblava i jo les repassava. i així anant fent els 100 i pico passos 1351 peces.
No les vaig comptar, això si, me n'han sobrat unes quantes... suposo que tampoc miren massa prim!

 

Resumint,... que ara tenim un trasto nou a casa, que la Meri em vol fotre a la brossa perquè fa nosa. Haurem de buscar-li un lloc abans no sigui massa tard i el costat fosc de la casa destrueixi el que tant ens ha costat muntar :D
La lluita promet...

esperem QUE LA FORÇA ENS ACOMPANYI!!!

Xalant

Els reis aquest any m'han portat algo que no necessitava... algo que segurament no em farà servei. Això es diu caprici...(o capritxu en subdialecte tarragoní).

Anem a pams... ja fa algun temps que em rondaven pel cap anuncis de Legos, d'aquestos que surten als catàlegs de Nadal... prèviament inclús m'havia fet amb algun lego xinès del Batman, o algun altre superheroi per regalar al meu nebot.

Aquest any, amb la Berta amb 5 anys fets, havia arribat l'hora de provar de demanar-li per Reis uns Legos... Per fer l'stage de pretemporada, el tió li va cagar un parell de capsetes petites de Lego Friends, que sorprenentment van ser un èxit.

Lo dit, que els Reis aquest any han vingut carregats... a la Berta un castell de la Bella dorment, i un carruatge i casa de la ventafocs...   Estem "treballant" com guinos, colze a colze, i sembla que ens en sortim prou bé. La Berta busca les peces... mirem les instruccions... ella les posa i jo les repasso per que no quedin fluixes... som un gran equip.

I per mi?  doncs vet aqui el "capritxu". Un "autèntic" Falcó Mil.lenari d'Star Wart, amb les seves 1300 i pico peces. La cosa va per llarg, tot i que la Berta sembla que té més ganes que jo de muntar-lo. De moment ja ha volgut muntar els ninotets... la nau trigarà un pelet més ;)

En fi, que el menda, amb els 41 anys fets i refets, s'ha demanat uns Legos per Reis...

QUE LA FORÇA ENS ACOMPANYI!!!!

Equip de fuga

La prova d'Eurodisney va ser tot un èxit. Vam sobreviure al huracà Roc i la ciclogènesi explosiva Berta.  Ara toca preparar l'escapada estiuenca, tot un clàssic.

Tenim sort que ho podem fer, i que sempre ens les empesquem per intentar fer vacances al juliol. Si, ens agrada fer vacances al Juliol... a l'Agost hi ha massa gent, és més car, tampoc fa tant bon temps i tens la sensació de que l'estiu està a punt d'acabar... però el Juliol és diferent. L'estiu comença, queda un munt de festa per endavant i fa bo... potser ultimament massa calor i tot.

En fi, que aquest any ens hem decidit per anar a Suïssa en cotxe, ja veurem com ens va (ja podem preparar la cartera!!!) i descobrir els Alps amb els nens. Ves a saber si encara ens trobarem al Kilian Jornet fent la cabra per algun camí...

Amb els crios s'ha de preparar una mica més que quan anàvem sols... i això implica perdre més temps investigant i fent la prèvia, per no anar massa perdut. Segurament jo intentaré estirar una mica massa la corda, per mi no serà... 

 Com vaig dir un dia, jo sempre intento fer 5... La Meri només em deixa fer 2... i amb sort, acabem fent 3 (que ja és més de la meitat ) :D

Vinga! a planificar s'ha dit!

De pel.lícula (Part 1)

Rebuscant papers i carpetes velles... havent tornat de la calçotada "infermera"... he recuperat un document de èpoques passades.
Aquest document es va fer durant la carrera, l'any 1996-1999... i demostra lo interessants que eren moltes de les classes a les que assistiem.

Pel.lícules relacionades amb el món sanitari, el món friki, el món de la URV i d'altres paranoies. Potser més d'un títol dels trobats al document avui en dia serien censurats...ho sento, la vida és així :D


Pónmelo, chiquitins

Killer Nurses

L'altre dia vam fer una trobada d'ex-companys i companyes de carrera... i això ens porta inexorablement a mirar el calendari...  ja fa 20 anys que vam acabar!
La trobada va estar molt bé, llàstima que hi faltava gent... vam xerrar de les nostres coses, molts d'ells feia 20 anys que no ens veiem, i vam comprovar que no estem iguals...faltaria més.... estem millor! :D

No puc parlar de les promocions posteriors... només puc dir que la nostra, va ser collunuda, plena de bona gent i de bons professionals. Gairebé tothom treballa en "lo seu" i qui no, és perquè no ha volgut. Això és bo.

En fi... que el temps passa però la sensació de que no sembla que hagin passat 20 anys, ens fa sentir més joves. Fins la propera! killers!

Unboxing

Gairebé un mes després del Black Friday, i després de rastrejar tot els mòbils que m'interessaven...  per fi m'ha arribat l'hora de canviar el meu.
Seguint els meus paràmetres i preferències, volia un mòbil amb una càmara acceptablement bona i un haver de patir perque el mòbil no "tiri" o trigui 10 segons en respondre. Finalment el guanyador va ser el Pixel 2XL i se m'han anticipat els reis.

Per què el Pixel 2XL?   És un mòbil que ja té un any, i ha sortit el Pixel 3 a un mòdic preu de +-800 euros. Això em va fer descartar el 3 i anar a mirar el seu germanet. Oficialment els mòbils de Huawei (P20 pro i Mate 20 Pro) tenen millor càmara, amb 3 lents però el Pixel 2XL està a l'alçada i en molts casos per sobre. No té zoom òptic, però té millor foto nocturna. No té 3 lents, però té millor selfy. No té tanta varietat i control de càmara, però té millor mode "retrat". L'emmagatzematge gratuit de Google, ajudarà.


Resumint, que a partir d'ara a disparar fotos a gogó, que amb 2 desacatos de casa, és bastant difícil. Benvinguts a la era del "apunta i dispara"... Ale, a jugar!

Black Friday

Bueno, arribem a la setmana fatídica... la setmana on ens cobren els seguros del pis, cotxe, diversos extres i el BLACK FRIDAY!

Aquest any tinc el meu ull posat en un mòbil. El meu nexus 5x encara aguanta com pot... arriba miraculosament als quasi 3 anys però dóna símptemes d'esgotament. A més , les últimes vacances estiuenques van ser la prova d'estrés definitiva. La temperatura que agafava mentre buscava coses a google, navegava amb el maps i feia fotos a tot el que es bellugava... van fer que augmentés un grau la temperatura del planeta i gairebé provoca el naixement d'un pollet del meu ou dret :D

Per això, si (i només si) hi ha una bona oferta per un mòbil top , bo bonic i barat.... i que tingui bona càmara.
Jo tinc una rèflex normaleta i en ocasions la trec a passejar, però he de reconèixer que un mòbil és imprescindible amb els 2 críos i la falta de mans. Si vull bones fotos i vídeos en el moment menys esperat i espontani, és el que toca...tirar de mòbil.

Després de 1000 vídeos i comparatives, i havent sortit tots els mòbils d'aquest any, la cosa està entre el Google Pixel, el Huawei P20 pro, el Samsung Galaxy S9+ i algun que altre. No existeix el mòbil perfecte i el que no té un all té una ceba. En el meu cas, punt núm. 1: la càmara.

El problema d'aquests mòbils? el preu.  Descarto per principis ideològics i religiosos als Iphones...
El Pixel 3 acabat de sortir del forn, diuen que té la millor càmara però el seu preu em tira cap enrera. 750 euros per black friday...  per això el millor és descartar el 3 i anar a pel germà petit, el Pixel 2.

Doncs això, que tirarem la canya i ara falta que passi un bona oferta per pescar-la si es pot. I si no, sempre ens quedarà Baltasar ;)