Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (X): Besançon i final

Això ja s'acabava... abandonàvem la nostra última casa a Freiamt, també amb sol radiant...

Abans de marxar, vaig veure que la senyora que llogava la casa tenia un magatzem de cervesa... i li vaig preguntar si venía ampolles "sueltes". Em va deixar entrar dins al magatzem i jo anava triant i omplint els cartrons que em va donar.  

Ara sí, ben carregats... carretera i manta! haviem d'anar cap a Macon, uns 400km. La idea era parar a mig camí i visitar alguna cosa... dies abans, haviem decidit anar a un dino Zoo prop de Besançon però resulta que tancaven entre setmana. Vam buscar alternativa i al final vam decidir anar a Besançon igualment, que tenia un zoo en una ciutadella .

(imatge d'arxiu 👆)

Amb l'entrada, tenies accés a tot el recinte enmurallat i hi havia diversos espais aprofitant la infraestructura. Vam començar pels fòssils i animals dissecats...

...vam seguir amb la part d'aquari... on hi havia principalment peixos típics de riu a Europa... Els nens van xalar tocant les carpes... Fins i tot el Roc s'hi va atrevir... 

A continuació, insectes i granotes... una passada si no et fan grima aranyes, cucs, bitxos i paneroles 😀

Fins i tot hi havia una tele plena de grills que cantaven 

I per acabar el recorregut, hi havia els animals de zoo.. Com lèmurs, micos, cabres, Ibis, kangurs... Pel que es veu ja no tenien els lleons i animals grossos... Que seria bastant trist veure'ls allí tancats..

Els nostres desacatos amb 2 cabres i 4 bitxos ja tenen prou...

Anant fent el recorregut també es podia disfrutar de les espectaculars vistes de la ciutat des de la fortalesa...

Després de despedir-nos dels peixos, vam marxar cap a Macon però ja no vam tenir esma per visitar-la...  

L'endemà, a les 5 i mitja agafavem els bàrtuls i marxàvem cap a Tarragona! 

I fins aquí aquest viatge per França i Alemanya en època de COVID19.  Amb 3884 km a les esquenes podem dir que ens ho hem passat molt bé, i que ja teniem ganes de tornar a disfrutar de conèixer llocs nous viatjant!!!  Ens veiem!!! 😉

Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (IX): Cucuts

 Últim dia a la Selva negra abans d'iniciar la tornada cap a casa. Tocava anar cap a la zona de Triberg...  semblava que tindríem un bon dia...

Primera parada: Schonach. Allí apareixia al mapa el "el primer rellotge de cucut més gran del món". Parem i observem aquella caseta, convertida en rellotge de cucut gegant per un bon home fa 40 anys artesanalment. Per un mòdic preu de 2 euros t'ensenyaven el mecanisme interior. Per fora, a les mitjes i les hores en punt surt el cucut cantant les hores.

Amb 10 minuts en tenim suficient... i després d'unes columpiadetes prosseguim el nostre camí cap a Triberg, el poble del costat.

Un cop al poble, una espècie d'Andorra la Vella, on en comptes de formatges venen rellotges de cucut... i després de dinar, anem a visitar les cataractes de Triberg.

El camí, va pujant i anem trobant diversos salts d'aigua.  Segons diuen els prospectes, és el salt d'aigua més alt de la Selva Negra. No és que sigui una cataracta de 160 metres, sinó diversos salts, que acumulen un desnivell d'uns 160 metres. La veritat és que hi havia una bona pujada... 

L'entorn és maco i el temps acompanya (llàstima no haguéssim trobat un dia així de radiant al bosc de Bad Wildbad)... de totes maneres, no és que sigui tant espectacular com diuen alguns. Així i tot, aqui la gràcia era intentar trobar-nos esquirols durant el camí ascendent cap al bosc, i intentar donar-los algun dels cacauets que haviem comprat per un mòdic preu d'1 euro.

Cacauets en mà, la recerca dels esquirolen no es va fer esperar...  algun ocell també estava a la guait esperant que tiressim ranxo...  i algun que altra esquirol va aparèixer ràpidament. No sé si perquè anàven farts o perquè la gent els anava espantant, però va costar poder donar-los cacauets i que vinguéssin a la mà...

Després de l'excursió a la recerca dels esquirols, vam tirar cap avall a buscar el cotxe. I sortint del poble, vam aprofitar per fer una parada "japonesa" a Uhren-Park, al rellotge de cucut més gran del món!!  .... però no hi haviem anat? ... nooooo, aquell era el primer , i després van venir uns altres i en van fer un de més gran... en fi, que vaig parar a fer-li una foto i a esperar a que el "pajarracu" aquell cantés les 4 de la tarda. Vaig ser l'únic que va voler baixar del cotxe... 

 Cucuuuuuuut, Cucuuuuuut, Cucuuuuut, Cuuuuuucut!!!

Quan va acabar de cantar el pollastrot, vaig tornar cap al cotxe. No vaig entrar a la botiga, cosa que diuen és del tot recomanable per veure molts tipos de rellotges de cucut a preus desorbitats... 

Per acabar d'arrodonir el dia, volia passar a prop del poble de Gutach , per aturar-nos al Rodelbahn . Que què és aixo? doncs uns trineus /bobsleight que van per una pista baixant com un boig, i que agrada a petits i grans... ho vam provar a Suissa i ens va agradar molt, i ara, amb els nens una mica més grans, va fer que passéssim una molt bona estona. 

La pista, de 1150 metres de llarg, molava molt...  primer pujaves i després la gravetat feia la resta. Ens llençavem per la pista com kamikazes i els nens en volien més i més... corves, ponts, baixades de vertígen...  No volíen frenar!... I després tenen por de les muntanyes russes!!! si allò corria més que el tren de la mina!!!! 😀

Després del subidón, vam anar cap a retiro, que haviem de preparar maletes per l'endemà marxar. Els nens apuraven fins l'últim moment.  Un altre dia cansat però xulo per la col.lecció ...

P.D. queda pendent el pastís de la Selva Negra, que no el vam poder tastar. Un altre dia serà!😉

Cròniques d'Alsàcia i la Selva Negra (VIII) : Europa-park

 Va arribar el dia D, un dels motius d'aquest viatge. Si l'any passat, el plà era anar a la Selva Negra i visitar Europa-park amb l'excusa de que teniem entrada gratuita amb el passi de Port Aventura... aquest any el plà era treure'ns l'espineta. Això sí, pagant...

Havent reposat forces el dia abans, començàvem el dia a tope. I ens haviem proposat intentar pujar al màxim número d'atraccions. Ens vam fer una llista, i vam anar seguint el plà marcat. Es faria el que es podria...

Només entrar, a l'àrea d'Alemanya vam anar cap a l'atracció estrella del parc: Voletàrium.  És un "teatre volador"... una peli que et fa volar pels principals punts d'Europa...  la veritat és que estava molt aconseguit. L'ambientació del recorregut previ a començar era molt xulo.

 Un cop iniciada l'atracció la sensació de volar, va espantar al Roc i va flipar a la Berta... així i tot, vam aguantar com jabatos sense marejos. Era curiós sobrevolar sobre el castell de Neuschwanstein  quan feia 4 dies hi haviem anat... i veure altres llocs des de l'aire que ja haviem visitat com Islàndia, París, el Preikestolen de Noruega... 

Vam continuar amb els cotxes antics, on els més petits controlàven el volant...

...unes quantes atraccions pels més petits, com un trenet, les italianes "piccolo mondo" o el "volo da Vinci" o els dinosaures d'una atracció de nom impronunciable de la Madame Freudnosequè...

La cosa anava a bon ritme... poqueta gent i poquetes cues... pintava que ens podriem pujar on vulguéssim... Ens vam fotre en un cine on vam veure una minipeli estil pirates del Carib... i una altre en un cine amb cúpula de 360 graus... vam muntar-nos en una de l'Atlàntida "estil buzz light-year de Disneyland Paris",  i els cotxes de Silverstone... una espècie de cars de gasolina guiats per raíls... els nens xalàven...

Hora de dinar!  teniem marcat el restaurant Food Loop... el restaurant més curiós del parc... on demanaves el menjar en una pantalla, i t'anava arribant mitjançant unes cassoletes sobre raïls... a més, estava bastant bo :)

Després de dinar, vam prosseguir el nostre particular viacrucis... religiosament anavem passant per totes les "estacions" que ens haviem apuntat. No en perdonavem ni una... 

Piraten in Batavia (una espècie de pirates del Carib)... Fjord rafting... 

Fins i tot se'm va permetre abandonar el nucli familiar per muntar-me a la muntanya russa estrella del parc, la Blue Fire... una mescla de Furius Baco i Shambala, que em va molar molt... de 0 a 100 en 2'5 segons i uns quants loopings per marejar la perdiu ;)

Les atraccions d'aigua tipus Tutuki, els petits no hi van voler pujar... les veien massa fortes per ells...  o sigui que les vam feixar per una altra ocasió...

Després, més atraccions pels petits, que van acabar de cremar energíes a la zona de l'Arthur i els Minimois i la zona d'Irlanda on hi havia bastants tobogans...

Al final, per rematar-ho,  van repetir algunes que els havien agradat... com la de la senyora amb els dinosaures, o la de conduir el cotxe de curses pel circuit de Silverstone... mentre jo m'escapava per pujar a una muntanya Russa de Rússia, valgui la redundància...

En fi, que el dia va estar molt bé, molt cansats però molt satisfets... vam trobar que hi havia moltes més atraccions per la canalla que al Port Aventura... vam trobar que hi havia moltes  zones infantils, paradetes de menjar, de botigues, lavabos... de ben segur que hi tornarem algun dia!