My GOTY 2022

 Aquest any 2022 diria que ha sigut un dels més prolífics en jocs acabats i hores jugades. Sembla que com més vell, més hores de joc i menys sortides de parranda 😅

Els jocs acabats de l'any són:

1. Astro's playroom

2. A plague tale

3. Kena

4. Ratchet and Clank (2016)

5. Uncharted 4 (versió ps5)

6. Death Stranding

7. Dark Souls 3

8. Ratchet and Clank, rift apart

9. Elden Ring

10. Stray

11. Resident Evil Village

12. Cyberpunk 2077

Com que queda poquet, no m'acabaré el God of War Ragnarok aquest 2022. 

El meu podi és Elden Ring, Cyberpunk 2077 i Death Stranding (empatat amb Resident Evil Village).

Elden ring em va flipar pel seu diseny artístic, i la seu colosal món obert. La llibertat que et donava, el tamany dels "decorats", i els combats típics dels Souls, van fer que m'hi passés literalment més de 200 hores.  Segurament no hi haurà joc que ho superi, o sigui que aquest seria el meu GOTY.   

Amb els seus fallos, sempre queda la sensació que si políssin els típics errors marca de la casa, seria el joc perfecte.  

Cyberpunk 2077 va ser la sorpresa. Un joc defenestrat per la crítica quan va sortir, ple de bugs i la sensació que ens havien enganyat a tots.

 Després de veure els antològics tràilers me'l vaig agafar de sortida, però no el vaig tocar esperant que l'arreglessin.  I 2 anys després, estava arreglat. I he de dir que ha sigut la millor sorpresa de l'any. Un joc que m'ha flipat per la història i la construcció de la ciutat futurista.  I amb Keanu Reaves en plan rockstar.

Un món cyberpunk amb moltes capes. He de dir que és el joc que més m'ha divertit. Si Elden Ring va se el joc que més em va enganxar, aquest m'ha flipat i m'ho ha fet passar superbé.

El tercer lloc del podi, compartit amb 2 jocs un de llarg i un de curt (i un que no me surt, hey!) 

Death Stranding va suposar un viatge místic amb una història flipant, alhora que anada de la olla. Però els paisatges em van recordar aquell increíble viatge a Islàndia. 

Resident Evil Village, és l'altre membre del podi. D'entrada em va costar acostumar-me  un altre cop a un joc en primera persona, però reconec que està molt ben equilibrat... a estones acció, a estones tensió , a estones terror...  Sense arribar al nivell de la primera part de RE7, també em va encantar. 

En fi, que aquest és el meu humil any consoler. Jugo al que puc i a les hores que puc. I esperem que l'any vinent millori el present!

Almanac gamer 2022: 4rt trimestre

L'últim trimestre de l'any ha acabat a tope. Després de Resident Evil, vaig provar Returnal, i em va agradar molt. Tot i això, el vaig deixar a les 20 hores perquè no hi havia manera de passar de nivell... té la seva dificultat i jo sóc bastant patós. De ben segur que hi tornaré, perquè jugablement era increíble. Un shooter en 3a persona visualment espectacular.

CYBERPUNK 2077

Després de barrinar molt si aquest era el moment, em vaig decidir amb el CYBERPUNK 2077. 

Me'l vaig comprar d'oferta fa 2 anys, per un mòdic preu de 35 euros amb tota la il.lusió del món però les crítiques negatives i els videos dels bugs em van fer posar-lo en quarentena. 2 anys després, amb la versió de Ps5 recent sortida del forn, i alguna que altra actualització, el joc ja feia patxoca. I amb la sèrie de Netflix en boca de tots (Edgerunners), provar-lo era inevitable.

I així va ser, al principi em va costar una mica fer-me amb els controls, l'aspecte visual, les mecàniques, etc. , però poc a poc , vaig anar-hi entrant, amb una història futurista i absorvent per treure's el barret. El joc a 60 fps, és una delícia, però el seu punt fort és el que explica. Sabent tot el que va passar amb el joc quan va sortir, no me'n penedeixo d'haver-lo comprat. És més, treient l'Elden Ring de l'equació (són paraules majors), és el joc de 2022 que més m'ha agradat. 

Per la història, i pel treball que han fet amb ell arreglant tots els errors, li poso un Excel.lent.  

M'hi vaig passar 83 hores , per veure 3 finals alternatius. 

Després del Cyberpunk, sortia a la venta el God of War Ragnarok.  No tenia pensat comprar-me'l, perquè passo de pagar 80 euros de sortida en un joc. Però una oferta, me'l deixava a 59 euros el dia de sortida, o sigui que no ho vaig poder evitar. Ara hi estic jugant, i ja faré valoracions quan acabi. El punt fort també és la història, i no porto ni la meitat. O sigui que temps al temps.

(continuarà) 

Canvis

 No sé si serà alguna alineació estelar o casualitats de la vida, però ens trobem en una època de canvis.

Per començar canvis a la feina. Volen canviar el terra i les portes, i per això ens canvien el lloc de treball provisionalment. Toca canviar de ciutat i anar al Vendrell 15 dies.  Per adobar-ho, quan toqui tornar al nostre centre de treball, hi haurà canvis. Em canvio de torn i passaré de treballar al torn de dilluns, al torn de dimarts, amb el que això comporta. Serà un canvi de vida en tota regla, perquè després de 15 anys de treballar amb la Meri al mateix torn, ara el Sol i la Lluna se separen. Un canvi de vida!

El moble del lavabo, també ens l'acabem de canviar. Farts d'una trista pica, m'he posat l'uniforme de Benito & Cía. i em vaig atrevir a canviar-lo. Vaig comprar el moble i la pica, ens vam posar mans a l'obra. I de rebot, li he canviat la pica de l'altre lavabo aprofitant que la trèiem. Doble canvi!.

Com que sembla que el gas pujarà (encara més) aquest hivern, ja m'he preparat i m'he canviat la tarifa i la companyia. He optat per una tarifa TUR, després de sentir al programa del Clapés tot el tema.  Pinta que pagaré 3 cops menys pel mateix gas, o sigui que el canvi és positiu. 

Ja que m'hi vaig fotre, vaig estar mirant les factures de la llum, i vaig arribar a la conclusió que estava pagant un sobrepreu excessiu.  Això va fer que també em canviés la companyia de la llum. Ara pagaré menys i posaré les rentadores a l'hora que em roti!  Petit canvi.

Què! ja esta? noooo, home, noooo.  Vaig mirar la tarifa de l'internet i el mòbil, i la he ajustat més. M'he canviat de tarifa per una més barateta. Petit canvi.

Quan ja semblava que ja haviem acabat, la caldera de gas comença a perdre aigua. Tenia 19 anys tard o d'hora havia de petar. Reparar-la costava 350 euros, o sigui que sortia millor canviar-la. Canvi!

I  per rematar, vam fer uns petits canvis a casa , amb unes estanteries de l'Ikea que sempre van bé per fotre els jocs i les xorrades.

No sé si a valtros també us ha agafat amb una època de canvis, però ja veieu que jo aquest mes d'Octubre he estat distret!

Ah! i per postre, avui m'he canviat els calçotets ;)

Com deia el capità enciam... els petits canvis son.... PODEROSOS!

Almanac gamer 2022: Tercer trimestre

El tercer trimestre de l'any, ha estat el més fluix a nivell de jocs acabats. Diverses raons han fet que no tingués tant de temps per jugar. Les vacances per França, i l'estiu en general va fer que em desenganxés una mica de la "maquineta".

Un altre motiu que em va fer desenganxar va ser la ressaca d'Elden Ring.  El meu GOTY de l'any,  em va deixar tant exprimit mentalment que em va costar a tornar a trobar un moment i/o un joc per tornar-me a enganxar.

Aquí van els jocs acabats del trimestre:

MALENIA

Amb l'Elden Ring acabat i el meu cervell triturat, tenia 2 opcions:  deixar-ho estar, o intentar derrotar a la Malènia, un dels bosses més exigents i complicats de tot el joc. Com que anava sobrat de runes, vaig pujar tot el que vaig poder el nivell i gràcies a la Llàgrima mimètica i la katana "ríos de sangre" la vaig poder derrotar. Ja sé que no és un joc, però com que vaig invertir el meu temps, calia esmentar-ho.  I quin pes em vaig treure de sobre! amb la feina feta, vaig desinstalar el joc. Descansa en pau, cavaller errant.

STRAY

Amb tot això, va aparèixer STRAY, el joc del gat. Com que el regalaven amb el Psplus, teniem una oportunitat única per provar-lo. No és una obra mestra però si que era el joc que necessitava. Curt, sense massa pretensions, i sense que hagués de posar els 5 sentits ni 200 hores de la meva vida.

En un món post apocalíptic, un gat i un robot es van passejant amb l'excusa de trobar la sortida a aquell món tancat i controlat. Som la resistència robòtico-gatuna! 

Per això, evitant els atacs dels malvats Zurgs, una espècie de bitxos que em van recordar les rates de A plague tale, i resolent una sèrie de puzzles, intentarà tornar a la superficie. De passada, el joc ens convida a anar desentrallant la història i els records del coprotagonista i de com la humanitat se'n va anar a la merda. Com veieu, sense pretensions però més profund del que sembla!

No és una obra mestra, però venint d'un estudi independent i sense massa pressupost, sorprèn per la seva extraordinària ambientació postapocalíptica. A més, el control i moviments del gat, són molt bons.

Li posaré un notable. 

RESIDENT EVIL VILLAGE

Vaig comprar el joc d'oferta, per escassos 24 euros en versió PS5. Tocava triar nou joc de capçalera, i estava entre Guardians de la galàxia, Cyberpunk 2077 i Resident Evil village. El primer el vaig començar, i era resultón, però em va cansar. Massa lineal, i el vaig aparcar. I vaig instal.lar el Village.

Les comparacions amb el RE7 eren inevitables, de fet la història lliga amb aquest joc. El 7 em va encantar. I si en un començament em va costar una mica entrar-hi (l'inici a la vil.la, amb els licàntrops perseguint-me no em va agradar, i la càmara en 1a persona em marejava) poc a poc, vaig anar agafant-li el gustet.

És més variat que el 7. El castell de lady Dimitrescu, em va recordar l'escenari de la comisaria del Resident Evil 2, tot i que crec que aquella fase està una mica desaprofitada. Se'n podria treure més suc.

Per contra, les parts que més em van agradar, van ser les de terror psicològic, com la mansió Beneviento, o la fàbrica.  I com que en la varietat està el gust, trobo que les diverses parts, i els diversos bosses, juntes formen un gran conjunt. Es mereix un notable alt.

Segurament, el joc en tercera persona m'hagués molat més, però la inmersió de la primera persona també té coses bones. Ara que van presentar un nou DLC amb el joc en 3a persona no descarto rejugar-lo en un futur proper.

Escapada a Dinamarca: dia 5 (Lego House)

 Arribava l'últim dia de viatge. Amb l'avió per la tarda, vam planificar la visita a la Lego House pel matí. Estava a 5 minuts de l'aeroport, i ens ompliria el matí. Ideal.

Vam aparcar en un pàrking a propet i vam anar-hi. Teniem hora per entrar a les 10. Només arribar, vam anar cap a unes màquines on escanejant l'entrada, et sortia una pulsera. Aquesta pulsera serviria per entrar i sortir, i activar les càmares per fer fotos a l'interior.

A l'entrada hi havia una mega màquina que feia peces de Lego. Una escala ens portaria cap als pisos superiors. Al bell mig de l'escala, l'arbre de la creativitat. Amb 15 metres d'alçada és la construcció amb peces de Lego més gran. Era molt xulo, i sobre les branques hi havia diversos diorames.

Primer ens vam trobar la sala anomenada Masterpiece gallery, presidida per 3 dinosaures gegants, construits amb peces dels 3 tipus (Lego normal, Lego duplo i Lego technic). Molt xules.

Després de veure la galeria,  vam endinsar-nos a l'ou del rovell. Primer la zona vermella, Amb una cascada impressionant de peces i una sèrie de piscines de peces, et convidava a construïr el que et vingués de gust. Al principi, era una mica extrany, però la imaginació s'ha de practicar. Naltros estem acostumats a seguir les intruccions per muntar les figuretes, però aquí teniem llibertat per crear el que vulguéssim. Evidentment, a mi em van surtir uns xurros importants 😁

Regla número 1: fes el que vulguis . Regla número 2, el que construeixes a la Lego House es queda a la Lego House.

Tot seguit vam anar cap a la zona blava, un "banc de proves" per construïr vehícles i provar-los en unes rampes i comprovar quin era més ràpid. Ens hi vam estar una estona fent cotxes. No sé qui xalava més! si els nens o jo 😉

D'allí, cap a la zona verda.  Amb el Roc vam anar a una zona de robots que havien d'ajudar a recol.lectar mel a unes abelles. Es tractava de donar ordres al robot amb una pantalla, taladrar el terra, fer extracció d'aigua, plantar llavors i regar les flors. Algun robot d'aquells m'hagués anat bé per la parcel.la 

Unes taules grans, formaven una espècie de ciutat, i tu construies els teus edificis, torres o el que volguessis, i al col.locar-los a sobre, s'activava la vida i el moviment. Curiós.

Arribava l'hora de dinar, i com que ja estava informat de la experiència, vaig fer una reserva anticipada al restaurant que hi ha allà dins, el Mini Chef.

Allí, asseguts a la taula, ens van donar les instruccions i la carta. Per demanar el menjar, haviem de seleccionar les peces corresponents i muntar una figureta de 4 peces. Un tipus de peça corresponia a un plat diferent. Un cop muntada la nostra figureta, l'haviem d'escanejar en una màquina i així la nostra comanda s'enviaría a la cuina. 

Quan ens van avisar, vam anar cap a la zona d'entrega , on dos simpàtics robots ens feien entrega de les nostres safates amb forma de peça Lego. El dinar va ser tota una experiència, i la canalla va disfrutar.

Amb la panxa plena, vam prosseguir la visita de la zona verda. Primer veient uns diorames gegants, després creant una pel.lícula amb Stop Motion o creant personatges lliures amb les peces a granel que tenies a l'abast.

Per acabar, la zona groga de les emocions, on podies construir una figura que al escanejar-la, sortia a la pantalla a ballar. També un aquari/pantalla, on tu construïes el teu peix i llavors el veies dins la peixera. No sé com m'ho vaig fer, però tots els peixos que feia eren catalans 😏 

En una altra part feies floretes i plantes. 

El temps s'esgotava i haviem d'anar marxant cap a l'aeroport, o sigui que vam fer una ullada ràpida al museu, i vam recollir el nostre regalet. Un paquetet amb 6 peces i una forma "personalitzada" fetes per la màquina gegant de l'entrada.

L'avió va sortir puntual, i a les 5 de la tarda tornavem cap a casa. Havia sigut una experiència curta però molt intensa, i la estratègia va sortir perfecta.  Acabant el viatge amb el dia a Legoland i la Lego House, el regust que ens va deixar va ser extraordinari. Diria que aquest viatge de 4 dies m'havia fet rejovenir 4 anys com a mínim! 😀

Escapada a Dinamarca: dia 4 (Legoland)

 Per fi havia arribat el gran dia, el motiu real pel que haviem decidit fer aquest viatge: Legoland. Ens ho vam guardar pel final estratègicament perquè el viatge i els ànims acabessin ben amunt. No sé si encertadament, però sempre intento seguir la "llei" de: el millor, per postres. 

Vam aixecar-nos aviadet, ja que teniem una hora llarga fins arribar-hi, però entre pitos i flautes, vam arribar cap a les 10'30h. Pel que semblava, no hi havia massa gent al parking. Les escoles a Dinamarca ja havien començat, i això jugava al nostre favor.

Xino-xano ens vam situar. Aparentment sera un parc petit però el millor era anar escombrant el terreny,  intentar veure-ho tot i pujar al que poguéssim.

El que primer ens vam trobar va ser la zona de les maquetes. Tot un conjunt espectacular de construccions Lego emulant zones i ciutats del país. Trens que passaven, avions que es movien, vaixells, coets, molins, cotxes... una currada.

Vam saltar-nos la zona més infantil i vam anar cap a la zona d'Atlantis, un aquari tematitzat amb les figueretes de blocs. Per ser petit, estava xulo, amb diferents peixeres amb taurons, rajades i diversos peixos variats.

Després ens vam endinsar a la zona Ninjago. La atracció, amb ulleres 3d, era una espècie de Street Mission, però amb la temàtica dels Ninjas de Lego. Era xula però no vam entendre massa bé com disparar les estrelles ninja 😀

També vam provar la Lloyd's laser maze, on haviem de passar un passadís sense tocar les llums dels lasers, estil missió impossible. 

D'allí, vam anar al Far west, on vaig pujar amb la Berta a unes canoes. La Berta es va arrepentir, per sort va passar ràpid. Després de menjar uns Frankfurts en horari de dinar europeu, vam anar a la mansió del terror, on vam acabar pujant tots a una atracció qeu els va fer cagar de por (en especial al Roc).

Després va arribar la hora de les batalles pirates, a les barques "estil Angkor", disparant amb les pistoles d'aigua. Encara vam sortir prou secs...  i també vam anar tots junts a la versió Lego de Pirates del Carib.

Altres atraccions que vaig pujar sol va ser la muntanya russa del castell. Després, a la Zona de Lego the movie vam trobar l'atracció més xula , un simulador amb pantalla imax on tenies la sensació d'estar volant dins la peli de Lego. Es deia Emmet's Flying adventure.Ens va agradar tant que vam repetir. La cua sen's feia molt curta, perquè teniem peces de lego per anar fent les nostres creacions a la paret...

Estavem "on fire", i les escasses cues feien que anéssim empalment atraccions sense parar. Jo vaig pujar a una muntanya russa prou canyera, a la zona Antàrtica, mentre els nens i la Meri es distreien mirant els pingüins i muntant peces a qualsevol lloc habilitat.

Al Roc l'atracció que li va molar va ser la del temple egipci, on amb unes pistoles-llinterna havies de puntuar disparant a les llums de colors. Vam repetir varies vegades. També la de jungle racers, que és com la dels peixos del Port Aventura. La diferència és que aqui, al Roc el deixaven pujar, i la Berta podia pujar sola. Vam xalar. I per rematar-ho, vam fer una gimcana amb un camió de bombers apagant un foc. Som uns cracs 😂

Evidentment, vam acabar la visita al parc passant per la botiga. 

El dia havia sigut esgodador però haviem disfrutat com guinos. El parc d'atraccions de Billund ha entrat dins dels nostres preferits. Possiblement, al que més han xalat. Sentireu que és un parc per nens petits, que si la canalla és massa gran el trobarà fluix, però què collons! si jo tinc 44 tacos i m'ho vaig passar bomba 😉 

Legoland, Europa Park, Disneyland, Efteling, Playmobil Funpark, Futuroscope i Port Aventura...  visquin els parcs d'atraccions!!!