El tercer trimestre de l'any, ha estat el més fluix a nivell de jocs acabats. Diverses raons han fet que no tingués tant de temps per jugar. Les vacances per França, i l'estiu en general va fer que em desenganxés una mica de la "maquineta".
Un altre motiu que em va fer desenganxar va ser la ressaca d'Elden Ring. El meu GOTY de l'any, em va deixar tant exprimit mentalment que em va costar a tornar a trobar un moment i/o un joc per tornar-me a enganxar.
Aquí van els jocs acabats del trimestre:
MALENIA
Amb l'Elden Ring acabat i el meu cervell triturat, tenia 2 opcions: deixar-ho estar, o intentar derrotar a la Malènia, un dels bosses més exigents i complicats de tot el joc. Com que anava sobrat de runes, vaig pujar tot el que vaig poder el nivell i gràcies a la Llàgrima mimètica i la katana "ríos de sangre" la vaig poder derrotar. Ja sé que no és un joc, però com que vaig invertir el meu temps, calia esmentar-ho. I quin pes em vaig treure de sobre! amb la feina feta, vaig desinstalar el joc. Descansa en pau, cavaller errant.
STRAY
Amb tot això, va aparèixer STRAY, el joc del gat. Com que el regalaven amb el Psplus, teniem una oportunitat única per provar-lo. No és una obra mestra però si que era el joc que necessitava. Curt, sense massa pretensions, i sense que hagués de posar els 5 sentits ni 200 hores de la meva vida.
En un món post apocalíptic, un gat i un robot es van passejant amb l'excusa de trobar la sortida a aquell món tancat i controlat. Som la resistència robòtico-gatuna!
Per això, evitant els atacs dels malvats Zurgs, una espècie de bitxos que em van recordar les rates de A plague tale, i resolent una sèrie de puzzles, intentarà tornar a la superficie. De passada, el joc ens convida a anar desentrallant la història i els records del coprotagonista i de com la humanitat se'n va anar a la merda. Com veieu, sense pretensions però més profund del que sembla!
No és una obra mestra, però venint d'un estudi independent i sense massa pressupost, sorprèn per la seva extraordinària ambientació postapocalíptica. A més, el control i moviments del gat, són molt bons.
Li posaré un notable.
RESIDENT EVIL VILLAGE
Vaig comprar el joc d'oferta, per escassos 24 euros en versió PS5. Tocava triar nou joc de capçalera, i estava entre Guardians de la galàxia, Cyberpunk 2077 i Resident Evil village. El primer el vaig començar, i era resultón, però em va cansar. Massa lineal, i el vaig aparcar. I vaig instal.lar el Village.
Les comparacions amb el RE7 eren inevitables, de fet la història lliga amb aquest joc. El 7 em va encantar. I si en un començament em va costar una mica entrar-hi (l'inici a la vil.la, amb els licàntrops perseguint-me no em va agradar, i la càmara en 1a persona em marejava) poc a poc, vaig anar agafant-li el gustet.
És més variat que el 7. El castell de lady Dimitrescu, em va recordar l'escenari de la comisaria del Resident Evil 2, tot i que crec que aquella fase està una mica desaprofitada. Se'n podria treure més suc.
Per contra, les parts que més em van agradar, van ser les de terror psicològic, com la mansió Beneviento, o la fàbrica. I com que en la varietat està el gust, trobo que les diverses parts, i els diversos bosses, juntes formen un gran conjunt. Es mereix un notable alt.
Segurament, el joc en tercera persona m'hagués molat més, però la inmersió de la primera persona també té coses bones. Ara que van presentar un nou DLC amb el joc en 3a persona no descarto rejugar-lo en un futur proper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada