Bones festes

Bon Nadal i molt bones festes a tothom!  

Ja fa temps que el coronavirus ens ha canviat la vida, però seguim mantenint el nostre esperit positiu. Aquest any, com en els darrers anys, la canalla és el nostre motor i és la que ens arrossega a fer coses que teniem oblidades...  Tornem a sentir il.lusió.

Ens encanta veure aquell neguit per anar a buscar el tió i veure com es posen conents en trobar-lo... ens encanta veure com el cuiden i com es posen nerviosos abans de fer-lo cagar...  Ens encanta veure la nostra filla plorar d'alegria perquè el tió li ha cagat algo que, per ella, és el més bonic del món... Ens encanta veure com esperaran els Reis, i com se n'aniràn a dormir nerviosos pensant en que puguin entrar per la nit a casa a portar algun regal...

Viure els Nadals com un nen és el millor regal que podem desitjar... (I naltros per partida doble)... en fi...  lo dit... que bones festes a tothom, i sobretot, SALUT!!!

Covidanji

 Després d'uns mesets de confinament , vida post-apocalíptica i un estiu extrany (per dir-ho finet)... tornem a sentir els tam-tams de guerra... es van acostant, i es van sentint més fort. Sembla que el teuler de Jumanji ens estigui cridant i només ens queda obrir-lo i que surtin un altre cop els micos, tigres, abelles gegants i rinoceronts.

Si la primera temporada de Mandalorian va significar el confinament total domiciliari... d'aqui uns dies s'estrena la segona temporada i això fa més por que una pedregada. 

Esperem que estiguem equivocats.... però no vull tornar a sentir veins posant el puto resistiré al balcó. En fi... Salut i peles!

Tornant a jugar

Beneïda tornada al cole. 3 setmanes després d'haver començat les classes i hem recuperat una mica de temps per naltros...

Amb el confinament i desconfinament m'havia estat impossible jugar a la Play... Ja sigui per falta de tele... Ja sigui per falta de temps... Ja sigui per falta de ganes... O tot plegat.

Amb The Last of Us 2, he recuperat velles sensacions amb els videojocs... Una jugabilitat es-pec-ta-cu-lar i una història que t'atrapa (amb els seus defectes). Unes quantes hores de joc que valen or. Acció, sigil, ensurts i uns gràfics impressionants. Naughty Dog  100%.

Qui ens hauria dit que el millor joc que he jugat des de l'inici de la pandèmia  ha estat un videojoc sobre una pandèmia 😀

Resem per que no ens "tanquin" el cole i ens facin quedar-nos en quarentena...  En fi... coses meves... 😉

Via Verda

Amb l'estiu a punt d'acabar i calentant motors per l'inici de curs, vam anar un cap de setmana a Horta de Sant Joan. Una proposta que vam acceptar ràpid, possiblement perquè ja estavem fins les pilotes de no moure'ns dels mateixos llocs.

La nit, la vam passar  en una casa rural que era part del conjut renaixentista de la casa del Delme.  Una casa molt bonica en un entorn molt xulo. El casc antic d'Horta sorprèn, i per bé. La plaça, l'esglèsia, els carrers i porxos... 

Les vistes des del balcó a la posta de sol i la  nit estrellada, eren espectaculars...

Dissabte tocava estrenar-nos amb la via verda. Vam llogar les bicis a Montsport. Com que portavem lastres, vam agafar també un remolc per si el Dante es cansava i una cadireta per portar al Roc. Les nenes anirien amb les seves bicis, i que déu ens agafés confessats.

La primera idea era fer d'Horta fins a Benifallet... uns 28 km.  Com que no les tenim totes, ni pels críos ni pel gos... decidim parar a l'estació de Pinell de Brai. Uns 20 km , que ja ens semblàven més que suficients.

El camí per sort, és pràcticament tot de baixada o plà... amb lo que com a mínim no haurem de suar tant. Això si, la calor comença a apretar... per sort, trobem el primer túnel (i no serà l'últim)`

El que en principi semblava que ens faria por, al final li agafem el gustet. Túnels per tots els gustos, alguns de molt llargs i foscos. Sort que estàvem avisats i portem llinternes . Com a mínim, servirien per no matar-nos a les fosques...

A la hora acordada, a les 17h de la tarda, ens van venir a buscar a Pinell de Brai, uns més cansats que altres... però contents d'haver fet aquesta "bicicletada popular". Ens haviem ben guanyat una bona barbacoa 😎

L'endemà, vam anar a la recerca de "Lo Parot", l'olivera mil.lenària d'Horta. Una caminadeta (les bicis, que descansin) i el vam trobar. Costa imaginar que aquest arbre ja era dempeus en època de Carlemany, Jaume I, o de les tropes napoleòniques...

Per rematar-ho vam fer un volt pel museu de Picasso... amb gravats i reproduccions que va fer l'artista quan va viure a Horta... molt interessant.

I ja de camí cap a casa, vam parar un momentet per veure de més a prop les roques de Sant Benet, tota una imatge icònica dels Ports de Tortosa.

En fi... un cap de setmana per repetir 😉

Escapada a la Noguera (II)

L'endemà de la nit galàctica, teniem dia per la Noguera. Vam descartar el Congost del Mont Rebei perquè segur que hi trobariem gent i els nens són massa petits... I vam anar més a propet, al Congost de Mu.

De camí, unes bones vistes del pantà de Camarasa. Seguint la carretera, vam acostar-nos a la presa d'Alòs, on vam deixar el cotxe.

A partir d'allí, teniem uns 2 km de passeig tranquil  paral.lel al Segre fins arribar a la petita presa.

A partir d'allí comença la ruta del Congost de Mu fins Alòs de Balaguer. La previsió era fer un trosset, perquè després s'havia de tornar fins al cotxe.

Passarel·les de ferro ens fan agafar una mica de perspectiva i avancem fins al pont de fusta qye creua el Segre  per sobre.

En arribar el pont, vam girar cua pel mateix camí...  El congost haurà d'esperar un altre dia. De camí, vam anar fent gana tot passejant i jugant a fer d'escaladors...

Com que ja era hora de dinar... I feia mandra fer el dinar, vam trucar al primer restaurant que ens va semblar que estava bé i vam jalar...

Vam dinar a Can Quel, a Fontllonga... I la veritat, vam menjar com reis 😋

L'endemà, carretera i manta...  Ens despedim d'aquesta breu visita a la comarca de la Noguera

Fi? 😊