Santa Tecla

Els anys passen i Santa Tecla va creixent amb naltros. Segurament sempre ha sigut la mateixa , però naltros hem anat canviant. Qui sap!... De petits, a casa tampoc hi havia tanta falera pel seguici... Hi havia anys que no li feiem ni cas... a part d'anar a buscar els cromos i els pins per tot Tarragona. Anys més tard em tiraven més les amparitos nocturnes (que ample s'estava quan hi havia 4 gats...) , les orquestilles a la plaça de la Font, els concerts gratis de grups  com Los Planetas o els Pets, empalmades que significaven acabar veient pelis fins la matinada al camp de Mart, o acabar el correfoc demanant aigua pels balcons de la Rambla i tornar encostipat a casa...

Però tenim una edat i unes responsabilitats...  ara ens toca "xupar" tot el seguici amb la nena, intentant que no agafi un trauma amb els petardos i xalar d'una altra manera, veient-la badar amb la Mulassa, l'Àliga o la Cucafera. Potser li vaig inocular el virus quan dia sí dia també, saltàvem sense parar al damunt del llit a ritme de pasodoble...

Ara toca quedar-se sense tiquets pel cafè-copa-i-puro-per-un-duro i conformar-se amb una orxata tot  veient-la saltar i ballar...

Ara toca anar cap a casa aviat perquè hi ha cole, i veure (amb certa nostàlgia) la baixada de l'Àliga per la tele, recordant aquelles magnífiques farres, les discusions per si haviem de posar-nos aquí o allí, o la divertida nit abans de la nostra boda a ritme d'una Amparito Roca interminable.

Això sí, per poc que puguem,  no ens deixarem perdre clàssics de sempre com Dames i Vells, els Pilars caminant, o d'altres "nous" clàssics com fer un senyor bocata a can Boada.

En fi... Visca Santa Tecla, i visca Tarragona!!!

Amparitis aguda

S'acosta el  final de l'estiu,  les platges es buiden,  la calor sembla que no apreta tant...  I una cançoneta se't comença a posar al cap....
Un parell de notes i ja ets presa de la cançó....  Ta raaaa tara raaaa... De tant en tant el teu cervell canvia lleugerament l'estrofa...  I passes a un LOLOOOO LO LO LOLOOOO...
Aquest síndrome es coneix com l'efecte "amparito"  i els seus efectes duren uns quants dies,  agafant el pic màxim de febrada el dia 21 de setembre a la nit.  Si el vols evitar...  Només tens una solució: Marxa de Tarragona...  Si no,  simplement deixa't portar!
P. D.  Ta raaaa Ta rararaaaa tardara tardara tararaaaaaaaaa...

TECLA

Ja s'acaben les festes de Tarragona. Són les millors? no. Són les més "guais" ? no. Són les més grans? no. Però són les meves. Són les nostres. Un clàssic. S'acaba l'estiu i comença la fresca.

Sortir per la baixada de l'Àliga, barallar-se per veure on ens fotem, que si hi ha massa gent, que si aquí darrera hi ha la cervesa a 1 euro, que si la mamadeta és massa cara, que si avui em fotré un cafè, una copa i un puro (i tinc existències pels futurs 30 anys), que si espero que els Dames i Vells diguin "pel detràs", que si em fot pal pujar caminant i al final agafes el cotxe per acabar caminant el doble, que si avui toquen castells, que si els pilars... tradició, tradició i tradició.

Resumint, que és hora de fer maletes i anar una setmaneta a Nova York, i no hi ha massa ganes (de fer la maleta, clar). I qualsevol excusa és bona per posar 4 fotos Tarragona!!!

 

 

Tarraco experiences: BOADA

-Tenim festa... -quedem per esmorzar?... -si!... -un Boada? ...-fet! ...-a les 9? ... buf! que aviat! ...-10? -massa tard, no trobarem lloc! ... 9'30! ...-vinga doncs!

Així comença aquesta microhistòria d'un dimarts al matí qualsevol, un esmorzar qualsevol, entre amics, en un lloc no tant qualsevol. Parlar del Sr. Boada és parlar d'una eminència de Tarragona. És parlar del Ferràn Adrià mesclat amb Dalí, amb un toc de Jaume Creixell.
Diu la llegenda urbana tarragonina, que ell va inventar la truita de patates xips. A saber si és veritat...
















El bar no invita a entrar, segurament el que invita és a sortir. Oli, pols, copes rovellades, mugre,... i història, molta història. Retalls de diaris per tot arreu, alguna que altra fotografia de l'any de la pera, un autògraf del sr.Alcalde Ballesteros dient que és el millor bocata del món, noticies de combinats fets amb rentadores, cubates amb "hormigoneres", i més frikades. Ah, i una nota a la paret: SLOW FOOD. O sigui que paciència!.
Una llista ens invita a apuntar-nos el que volem. Llangonissa amb bolets, formatge i ceba... hamburgueses amb fesols, patates xips i tomaquet, ... hosti, què vull??!!! llangonissa.... no no, vinga va. sobrassada, ous i formatge, ja està bé.














Arriba el torn... després d'una bona dosi de paciència arriba el torn. Teniu gana, no?... gran?  -Sí, bastanta gana (total, posats a fer, si no dinem, no dinem! ).
Que beurem? el pobre home ja en té prou amb fer els bocates a la  planxa multiusos... i una senyora entra per la porta i ens ensenya el camí: arriba, es fà uns cafés, i se'ls emporta. Benvingut al Boada's World. L'Albert Ciclop pren la iniciativa, i es posa a la barra. Cola, cervesa... tria de la parada. La sensació és la de "como Pedro por su casa".

I ens fotem els nostres bocates, ben bé 2 pams, tot observant com el bar, es va omplint... "-Només em queden 4 barres, o sigui que quan acabi el pà, plego" diu el mestre. I dit i fet... una hora després, observem desde l'altre banda de carrer, com la porta es tanca...  Demà serà un altre dia!

P.D. El Miró de la paret, serà autèntic??? serà una pintura al oli... refregit? :D

Santa Tecla

Ja tornem a estar de festa. La millor festa major que hi ha al món. La festa de la plaça de la font, del cafè-copa-i-puro, de les mamadetes, de l'Amparito... La festa on el que fan és el de menys... el que compta és la companyia. L'altre dia em preguntaven en què consistia la baixada de l'àliga i la resposta... l'àliga i altres bèsties baixen desde la catedral a ritme d'Amparito Roca. I ja està? doncs sí, ja està!
NALTRUS som així :)

Taaaariiiii rarariiiii tarari taratí, tarariiiiiiii

Com cada any ja tenim aquí l'Amparito! i aquest any... com ja va sent habitual estava a reventar de gent. Les circunstàncies de la vida, sempre fan que arribem tard (eh, pesos?) amb lo que va ser impossible entrar al "circuit" de la 1a baixada de l'Àliga. Com a novetat d'aquest any (es nota que Ballesteros s'ha gastat els cuartos), les valles i els senyors del Prosegur no ens deixaven entrar. Però bueno, vam anar a la plaça del Rei, i llestos, a ballar l'Amparito!.

Llàstima que sigui tant seguit la nit de l'Àliga amb la vigilia de Santa Tecla, pq el cos ja no està per aquestos "trotes". Al menys ahir, no va ploure.

Vinga valents, som-hi: Taaaaaaaaaaaaariiii tarariiiiiiiiiiiii tarari tararí tararíiiiiiiiiiiiii!!! :D

P.D. L'any que ve... txelleta, no hi pots faltar ;)