Així comença aquesta microhistòria d'un dimarts al matí qualsevol, un esmorzar qualsevol, entre amics, en un lloc no tant qualsevol. Parlar del Sr. Boada és parlar d'una eminència de Tarragona. És parlar del Ferràn Adrià mesclat amb Dalí, amb un toc de Jaume Creixell.
Diu la llegenda urbana tarragonina, que ell va inventar la truita de patates xips. A saber si és veritat...
El bar no invita a entrar, segurament el que invita és a sortir. Oli, pols, copes rovellades, mugre,... i història, molta història. Retalls de diaris per tot arreu, alguna que altra fotografia de l'any de la pera, un autògraf del sr.Alcalde Ballesteros dient que és el millor bocata del món, noticies de combinats fets amb rentadores, cubates amb "hormigoneres", i més frikades. Ah, i una nota a la paret: SLOW FOOD. O sigui que paciència!.
Una llista ens invita a apuntar-nos el que volem. Llangonissa amb bolets, formatge i ceba... hamburgueses amb fesols, patates xips i tomaquet, ... hosti, què vull??!!! llangonissa.... no no, vinga va. sobrassada, ous i formatge, ja està bé.
Arriba el torn... després d'una bona dosi de paciència arriba el torn. Teniu gana, no?... gran? -Sí, bastanta gana (total, posats a fer, si no dinem, no dinem! ).
Que beurem? el pobre home ja en té prou amb fer els bocates a la planxa multiusos... i una senyora entra per la porta i ens ensenya el camí: arriba, es fà uns cafés, i se'ls emporta. Benvingut al Boada's World. L'Albert Ciclop pren la iniciativa, i es posa a la barra. Cola, cervesa... tria de la parada. La sensació és la de "como Pedro por su casa".
I ens fotem els nostres bocates, ben bé 2 pams, tot observant com el bar, es va omplint... "-Només em queden 4 barres, o sigui que quan acabi el pà, plego" diu el mestre. I dit i fet... una hora després, observem desde l'altre banda de carrer, com la porta es tanca... Demà serà un altre dia!
P.D. El Miró de la paret, serà autèntic??? serà una pintura al oli... refregit? :D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada