Ruta pels Alps: Àustria i Munic (II)

 El segon dia a Àustria tenia un nom: Vall de l'Stubai. Cap allí anàvem a visitar la vall, però indecisos de si anar o no a la glacera Stubai i pujar al conegut com a Top of Tyrol.

La previsió pel matí era bon temps, o sigui que al final ens vam decidir...

La vall era preciosa , sempre amb les muntantes glaçades al fons. I així vam arribar al final. Vam aparcar el cotxe a l'enorme explanada i vam treure les entrades. 32 €. per cap, anar i tornar... Per sort els nens no pagaven.

Tickets, i cap amunt!  Amb un telecabina vam pujar les 2 primeres estacions. 

Les vistes eren espatarrants. Tot i l'alçada el telecabina es veia molt segur. 

Després decla segona ascensió haviem de baixar per canviar a un altre telecabina que ens portaria a dalt de tot. 

Era una estació on hi havia cafeteria, restaurant i un mamut tobogan, tot amb unes bones vistes. 

Vam agafar el darrer telecabina, aquest cop més petitet, que ens va portar dalt, a l'anomenat Top of Tyrol, a 3210 metres. Aqui ja feia més fresqueta (uns 10 o 12 graus), tot i fer sol. A més es notava una mica la falta d'aire.

Vam veure que es podia baixar a una zona de neu i vam anar a tocar-la. Qui ho diria que estem a l'agost!

...i va arribar l'hora de baixar. Vam tornar la l'estació del mamut, i vam dinar allí mateix. Tanta foto ens havia fet venir gana 😄. Jo vaig provar el goulash que em va fer entrar en calor i estava prou bo...

Planxa plena i cap avall, que fa baixada!

Amb les espectaculars vistes que treien la respiració vam tornar a tocar de peus a terra. Quina sort que vam tenir amb el temps i quina sort que vam decidir fer l'excursió. Un TOP en tota regla. ES-PEC-TA-CU-LAR!

El dia no va acabar aqui, però ja continuarem en un altre moment 😉

Ruta pels Alps: Àustria i Munic (I)

El dia arrencava força aviat. A les 3:15 sonava el despertador. Marxàvem de Tarragona a les 4, per arribar a BCN a les 5. 2 hores més tard marxavem cap a Munic. De moment, tot sortia rodat.

Un cop a Munic, tocava agafar el cotxe de lloguer i tirar cap a Innsbruck. Entre pitos i flautes, vam parar a dinar de camí, a l'autopista. Era aviat, però amb les hores que portàvem en dansa, teniem gana.

Vam aprofitar per comprar la vinyeta d'Àustria. Uns 10 euros per 10 dies de passar x les autopistes /autovies.

A les 15h ja estàvem a Innsbruck , amb u((n sol de justícia i uns 34 graus, vam pensar que podriem pujar al funicular de Nordkette i arribar al Zoo alpí de la ciutat... Situat a 750m d'alçada.

Les estacions del funicular eren modernes obres de l'arquitecta iraniana Zaha Hadid. Tenien un aire a Star Trek...

Des de dalt de l'estació , vam tenir una bona panoràmica de la ciutat.

 

Després , vam anar al zoo alpí. Un petit zoo d'espècies autòctones , encaramat a la muntanya, cosa que el convertia en un autèntic trenca-cames.La seva estructura ens va recordar a MonNatura Pirineus. Cabres alpines, ants, voltors, lynx, óssos ... ( veient al pobre ós alli tancat ens va fer una mica de pena, tota l'estona donant voltes).

Gairebé eren les 18h i estavem destrossats. Però ja que estàvem a prop del centre vam fer un últim esforç. A 5 minuts de la parada del funicular teniem en rovell de l'ou d'Insbruck .

Vam fer una volta pel seu carrer principal, Maria Theresen Strasse, i vam poder contemplar l'edifici més famós de la ciutat, la "teulada d'or". Amb les energies sota mínims després d'un dia tant llarg i calurós vam arrivar a l'apartament , a Ellbögen , a uns 10 km d'Insbruck. 

El primer dia superat! Ens havíem guanyat un merescut descans. L'endemà ens esperava la Vall de l'Stubai...

La Taula Plana

 

Ja fa gairebé 2 mesos vaig començar un nou projecte freak. Es tracta d'un canal de YOUTUBE LA TAULA PLANA .

Ja feia dies que em passava pel cap, però em vaig decidir. Ultimament no només mirava tant els canals de videojocs, i també em mirava canals sobre jocs de taula. I tots o practicament tots eren en castellà. La escassetat feia que si buscaves tutorials per ensenyar qualsevol joc de taula trobaves poca cosa en català. Això va fer de detonant, i em vaig animar a fer un canal de jocs de taula, EN CATALÀ.

Com a cirereta del pastís, vaig assebentar-me que  el Consorci per la Normalització Linguística del Català proposava un concurs (jocen10) per fer tutorials de jocs de taula en català. I tenia premi. Aquesta alineació estelar no es podia deixar passar, i em vaig llençar a la piscina.

Primer vam fer una introducció , després un video sobre els origens de la meva afició, amb especial dedicació per la meva estimada Fuga de Colditz... i després vam començar a fer tutorials pel concurs. Les limitacions tècniques i de guió intentaven ser suplides per imaginació i creativitat. 

Així, com aquell qui no vol la cosa, estava jo donant la xapa als coneguts per que li donéssin Like al video del Laberint Màgic, que va ser seleccionat.  I vaja si va funcionar... 186 likes em van donar una victòria ajustada que va suposar uns quants jocs de regal.

Ara, havent passat el concurs, mantenim el canal amb vida, intentant no decaure en la monotonia. Tutorials, partides, unboxings, rànkings i shorts...  a veure el que dura la broma, però de moment portem 26 videos penjats. La escassetat de material en català, en comparació a altres llengües, és un motiu més per no abandonar. Seguir creant contingut en català. Si no ho fem naltros, qui ens ho farà¿?

En fi, que si us interessa el tema del  jocs de taula, o els videojocs (encara no he tocat el tema), en català, teniu un canal gratuit a youtube, que aportarà amb tota modèstia el seu granet de sorra perquè els nostres fills puguin triar en quin idioma vulguin veure el contingut que sigui.

Si us voleu subscriure, em fareu un favor... i potser també als vostres fills...

I RECORDEU, QUE SI LA TERRA ÉS RODONA, LA TAULA... PLANA!!! 😉

Escapada al Pirineu. Part 3

 Després d'Aigüestortes, i de fotre'ns un bon dinar a Espot, vam anar cap al Monnatura Pirineus, a les planes de Son.

Allí ens esperava una activitat guiada, on una noia ben eixerida ens va anar ensenyant els animals "salvatges" que tenen al centre. I que estan al centre per recuperar-los, o bé per evitar una mort segura, o bé per criar i posar en llibertat les críes.

Vam començar al tancat dels cabirols. Aquestos, porucs o mandrosos, no van venir a menjar. Vam prosseguir cap a veure la guineu.

El Christopher era una guineu que algú tenia a casa seva i la van recuperar. Evidentment no la podien deixar en llibertat perquè duraria 2 dies.

Mentre ens explicaven com és la seva espècie, li anava tirant menjar i nosaltres obsevavem de prop com endrapava. Evidentment no la vam tocar, però ja només de tenir-la tant a la vora, va ser una passada.

Vam prosseguir amb el gat salvatge, amb la fura... amb la fagina...

Després vam anar al tancat dels trencalossos.  I vam aprendre sobre el seu plomatge i les seves tècniques. La mida d'aquestos familiars dels voltors, era espectacular.

Una parella de ducs  (mussols) havia criat i no les vam poder veure perquè tenen intenció d'alliberar les cries quan sigui possible, i la idea era que tinguessin el mínim contacte amb humans.

Ja per acabar, vam anar a veure el Linx, que és un senyor gatot! sorprenentment gran i fort, més proper al lleó o guepard que al gat...

... i per fi els cabirols es van atrevir a sortir a menjar, i els vam poder observar en silenci i quiets per no espantar-los.  Era una parella.

Tot seguit, vam acabar la nostra visita a Monnatura. Va ser una experiència de 2 horetes que ens va agradar molt i ens va passar volant. 

Després d'un llarg dia, a Aigüestortes i a Monnatura, ens mereixiem un descans a l'apartament, on van caure unes quantes partidetes al Pelusas.... un gran dia 😉

Escapada al Pirineu. Part 2

 Ja instal.lats a Esterri d'Àneu, i amb la pluja el record de la pluja del dia anterior, ens vam decidir a anar al P.N. d'Aigüestortes. Això si, amb capes de roba per si de cas plovia i feia fred.

Vam agafar el 4x4, i vam pujar en un pim-pam.  Tocava passar el matí al parc natural però amenaçava pluja i la nostra forma física deixa bastant que desitjar, o sigui que vam agafar el caminet cap a la cascada Ratera amb la intenció d'arribar-hi i després ja veuriem...

El camí, a estones s'enfilava amunt deixant-nos clar que si volem anar a la muntanya, hem d'estar amb millor forma. Tot i així, vam aguantar bé el tipus fins la cascada, mitja horeta després.

El temps aguantava, però segons el savi criteri de la Meri, vam girar cua després de la cascada. Per la tarda teniem una cita a Monnatura i no voliem fallar. 

La tornada va ser més relaxada, amb els "Encantats" vigilant-nos durant tot el camí...

A la 1 ja érem al refugi, a punt per agafar els 4x4 de tornada a Espot.  Temps per fer el vermut i dinar, i per la tarda, cap a Monnatura Pirineus, a les planes de Son... 

(Continuarà)