dilluns, 26 d’abril del 2021

Retro-gaming. Els orígens (I)

 Ja que el tema virus cansa una mica... seguirem parlant de videojocs. El debat inútil de si els videojocs eren perjudicials per la salut i totes aquestes merdes m'ha fet reafirmar en la meva posició. Els videojocs amb mesura, són bons. O com a mínim no són dolents per sí sols...  Igual de dolent és fer 15 hores de running... tot està en la mesura. Tampoc he sortit tant malalment, no?😎


Ara parlaré dels meus inicis, de les meves batalletes... segurament sesgades i manipulades. És el que té haver nascut en un temps on la tecnologia ha nascut i crescut amb tu. Diga-li videojocs, diga-li internet, díga-li telèfons mòbils... tenim material vintage per escriure un llibre ...

Quin va ser el primer videojoc? La primera experiència amb un pseudo-videojoc seria la típica "màquineta" comprada a Andorra... la típica nau espacial disparant marcianets... cotxe que va esquivant obstacles...  esquerra/dreta i vinga a passar-hi hores per fer el record de punts.











A part de la maquineta... per casa rondava una consola de nom estrany que mon pare enxufava de tant en tant... algo rudimentari. Algo que ara fa riure però que a principis dels  '80 devia ser la bomba... 














Potser tenia 5 o 6 anys, i jugava a tenis, a futbol, a hockey... tot ultra-realista 😀 aquell joystick i aquells dos pals rebotant una "pilota" quadrada, va ser el primer contacte amb un videojoc enxufat a la tele. Viciant!

Uns anys després, cap allà al 1986, aprofitant les "peles" de la comunió, em va arribar el MEU  primer ordinador. Les 50.000 peles van servir a parts iguals per comprar una tele Elbe de 14 polzades i un ZX SPECTRUM+ de 48k de segona mà. Però això, mereix un capítol especial... me'n vaig a jugar 😉



dilluns, 12 d’abril del 2021

Almanac Gamer 2021 (part I)

 Com que ara els videojocs són ETA segons Espejo Público, seguirem amb el tema. Aqui un gamer català, que vindria a ser com Satan o Bin Laden! 

Ja tenim el primer quadrimestre gairebé al sac i aqui va el resum de jocs acabats, ara ja tots en PS5 (les notes les poso són totalment subjectives i el meu criteri no val un pet 😉) :

Days Gone (61h) . Havent aconseguit la PS5 i degut a la falta de jocs nous, ens estem dedicant a jugar a jocs de la ps4 "millorats". I vam començar amb aquest joc post-apocalíptic de Zombies. Podria semblar que és un altre Last of Us, però no. Crec que no li arriba a la sola, però tampoc ho pretèn.  El joc és de món obert, i et vas passejant amb la Harley pel territori infestat de zombies i d'humans dolentots. El joc en sí està prou bé, és bastant llarg i té moments de gran intensitat... com la entrada a túnels bloquejats per cotxes, o la possibilitat de trobar-te hordes de 50 o 100 zombies que corren com desesperats. Vindria a ser un 28 dies després + Sons of Anarchy.  Al final, com em passa amb els jocs de món obert, m'acaben cansant una mica i vaig de cara a barraca. I me'l vaig acabar, que ja és un mèrit del joc. Notable.








Last Guardian (17h) . El segon joc de l'any va ser aquesta fàbula d'un nen i una extranya mescla de gos gegant + Au rapaç. Em va costar una mica entrar-hi, perquè la informació que et va donant el joc és mínima. Has d'anar descobrint sobre la marxa què collons passa amb el gos, el món que t'envolta i escapar... de no se sap què ni perquè. Aquestos japonesos, de vegades fumen coses rares, però visualment, sobretot l'animal és molt xulo. Té bastants fallos de càmara i el Trico a vegades va a la seva puta bola. Però al final, ens vam fer amics i és la mascota que m'ha fet més cas en tota la meva vida 😀 Notable Alt.










Resident Evil 7 (18h)  Feia molt temps que no jugava a un Resident Evil.. Vaig tastar algun a la Ps2... crec que era el 4 o el 5.... però no me'ls havia acabat. El joc que si em vaig acabar, allà per l'any 98 +-  i que recordo amb carinyo és el Resident Evil 2 , en PC. Encara recordo el "sustillo" del passadís aquell que et sortia el bitxo per la finestra, o el vidre...  Al grà. Aquest Resident Evil m'ha encantat. El que comença sent com una peli de por... passa a ser una peli de psicòpates estil Texas Masacre... per acabar sent un Resident Evil amb monstres.  Més tensió que por, més terror psicològic i trencaclosques que acció desenfrenada. Durant algun dia vaig estar obrint les llums del passadís... tenia por que m'aparegués la senyora Margueritte... quin cague! Em va encantar, li poso  Excel.lent. 








Control (34h).  Història de ciència ficció que resulta bastant divertida, alhora que complicada. Argumentalment em sembla una fumada, però el fet de poder controlar i llençar objectes amb telequinèsi, levitar i altres poders, barrejat amb el "shooter" em mola molt. Té bastants defectes,  tot i jugar a la versió millorada de Ps5 patinava una mica la imatge. Del doblatge ja ni en parlo, de lo lamentable que era. Digne de peli espanyola, però de les dolentes. V.O. imprescindible. Li poso notable baix. 

Gràcies a aquest joc, vaig ser conscient de lo important dels 60 fps. Ni ray tracing ni hòsties, la millora més important dels jocs a la Ps5 és la fluidesa, i si ho proves... no vols canviar-ho.

 










Sackboy (75h) És el nostre videojoc del confinament. Degut a la merda de Covid vam haver d'estar confinats a casa 15 dies seguits, i amb 2 críos petits... ja us podeu imaginar. Vaig tirar de cartera, i em vaig comprar aquest joc en versió digital (entrega lliure de covid). I ens va salvar. El tute que li van fotre mons fills va ser antològic... a l'altura del tute que li van fer al Rayman Legends. Plataformes 3D molt divertit i visualment molt xulo. Aparentment infantil, la dificultat va en augment, i això va fer que quan es posava xunga la cosa, el Roc em passava el mando. Pels records que em queden del joc, li poso un Excel.lent. El dia menys pensat,  esborro el joc i començo de 0. Bona senyal.












Star Wars: Jedi Fallen Order (45h) . No tenia pensat comprar-me jocs durant un temps, però vaig veure aquest d'Star wars, per 20 euros al Carreflus, i vaig picar. Havia llegit que tenia actualització a Ps5 a 60fps i que no estava malament. Realment, una gran compra.  A estones plataformeig estil Uncharted, a estones exploració i a estones combat. Diuen que és un "Souls" facilet. Doncs jo no estic preparat encara pels Souls. Em va costar lo seu passar-me algun Boss... fins al punt d'haver de tragar-me l'orgull i baixar el nivell un punt. Res que no em deixi dormir. L'ús de l'espasa laser, els combats i la "força" són molt disfrutables. I a sobre, al final apareix el... piiiiiiiip... bueno, que m'ha agradat. Molt bones sensacions entrant en una fortalesa imperial... no és l'estrella de la mort... però estava guai. O conduint un tanc AT-AT... una passada. Li donc un Notable alt.










Inside. Videojoc indie de 3 o 4 horetes, que em vaig polir en una nit. Vaig començar per provar, i tot i que no explica res, visualment et va endinsant en una història distòpica de múltiples lectures. Un joc de plataforma horitzontal bàsicament de sigil i trencaclosques. però digne d'un llibre d'Stephen King. Curt i ras. Excel.lent.

 








Un gran quadrimestre... tot aprovat 😉


dijous, 1 d’abril del 2021

Almanac Gamer 2020

 L'any passat, va ser un any estrany, pels videojocs també. La pandèmia me'l va tallar pel mig... i si molta gent va poder aprofitar per jugar pels descosits, naltros vam "emigrar" a la parcel.la, i vaig estar uns mesos sense gairebé poder jugar-hi. Amb tot , aqui van els jocs de la PS4 que em vaig petar i els que tinc pendents... i ara m'ha vingut per apuntar-los tots 👽

Batman: Arkham Knight (pendent d'acabar- 18 hores jugades) . Una espineta clavada. La trilogia d'Arkham de ps3 em va molar molt, i aquest joc viu d'aquests altres... però reconec que se'm va fer una mica de bola, sobretot les parts amb el batmòvil -Tumblr, i això que mola molt... però bueno, no era el moment i un dia o altre me l'acabaré.


Marvel's Spider-man . (30 hores jugades)  Molt xulo. Agafa el millor del Batman d'Arkham, amb llum de dia i un mapa de Manhattan espectacular. Reconec que gran part del joc vaig anar fent "turisme" saltant amb la telaranya revisitant monuments i carrers de New York. 










Last of Us part II . (50 hores jugades). És un top 3. Tècnicament brutal, gràfics demencials per una Ps4, animacions facials,... i una història d'impacte. A estones t'ho fa passar malament. No arriba a superar la primera part, però és molt millor en moltes coses. Brutal.









Last of Us Remastered (75 hores jugades) . Després d'acabar-me la segona part, vaig tornar a provar la primera. Un joc rodó, brutal, és el meu TOP 1.  Me'l vaig comprar en ps3.... me'l vaig comprar per ps4 remasteritzat... probablement el joc que més cops he acabat. Sóc molt de Naughty Dog!. Espero que la futura sèrie estigui a l'alçada...








God of War. (41 hores).  Després d'haver jugat als God of War de ps2 i ps3... trobar-te amb aquest GRAN joc val molt la pena. Un canvi espectacular. A millor. És un top 10, si no el vaig jugar abans, va ser perquè em vaig esperar a poder tornar a jugar a casa amb la pantalla gran...  Segurament hi torni, per disfrutar les millores a la ps5, que són brutals.








Rayman Legends (PS4 +PS5) 100 hores. Està clar quin joc ho va petar entre els meus fills, no? la veritat és que jo m'hi vaig posar poc, deixava que avancessin ells i quan se'ls complicava, posava el meu granet d'arena, tot i que m'hi vaig quedar més d'una nit intentant passar-me alguna pantalla que se'ls atragantava.










Assassins Creed Odissey (18 hores) pendent d'acabar.  Vaig començar molt bé, vaig agafar-li gustet a les històries de l'antiga Grècia però va arribar a un punt, que em va cansar. Les missions se'm feien repetitives, i havia de fer més morralla per pujar de nivell, per poder passar-me més missions repetitives, i així en bucle. Total, que el vaig deixar. Això sí, no és mal joc! 

What remains of Edith Finch (2 h 29) Una raresa, més que un joc és una història, o una pel.lícula... així i tot, és una molt bona història que dura un suspir... 

I finalment, després d'intentar-ho diversos cops, l'F5 va funcionar i va arribar la Ps5, ja a finals d'any. Un altre dia, segueixo amb els jocs de 2021... 😉