Ja que el tema virus cansa una mica... seguirem parlant de videojocs. El debat inútil de si els videojocs eren perjudicials per la salut i totes aquestes merdes m'ha fet reafirmar en la meva posició. Els videojocs amb mesura, són bons. O com a mínim no són dolents per sí sols... Igual de dolent és fer 15 hores de running... tot està en la mesura. Tampoc he sortit tant malalment, no?😎
Ara parlaré dels meus inicis, de les meves batalletes... segurament sesgades i manipulades. És el que té haver nascut en un temps on la tecnologia ha nascut i crescut amb tu. Diga-li videojocs, diga-li internet, díga-li telèfons mòbils... tenim material vintage per escriure un llibre ...
Quin va ser el primer videojoc? La primera experiència amb un pseudo-videojoc seria la típica "màquineta" comprada a Andorra... la típica nau espacial disparant marcianets... cotxe que va esquivant obstacles... esquerra/dreta i vinga a passar-hi hores per fer el record de punts.
A part de la maquineta... per casa rondava una consola de nom estrany que mon pare enxufava de tant en tant... algo rudimentari. Algo que ara fa riure però que a principis dels '80 devia ser la bomba...
Potser tenia 5 o 6 anys, i jugava a tenis, a futbol, a hockey... tot ultra-realista 😀 aquell joystick i aquells dos pals rebotant una "pilota" quadrada, va ser el primer contacte amb un videojoc enxufat a la tele. Viciant!
Uns anys després, cap allà al 1986, aprofitant les "peles" de la comunió, em va arribar el MEU primer ordinador. Les 50.000 peles van servir a parts iguals per comprar una tele Elbe de 14 polzades i un ZX SPECTRUM+ de 48k de segona mà. Però això, mereix un capítol especial... me'n vaig a jugar 😉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada