Descans?

No sé que està passant... Però crec que vaig més cansat ara que ja hem arribat del viatge i fem "vida normal" que quan estàvem fent el rodamón. Segurament la culpa sigui la calor i aquests desacatus que ens exprimeixen...  Però sempre és millor estar en familia que treballant. Si d'alguna cosa ens ha servit aquest juliol ha estat desconnectar. El plaer de no saber quin dia de la setmana és no té preu.

Vinga! L'aventura continua!!

En fi, que anirem organitzant les fotos per fer àlbums... se'm gira feina...😀

Ruta per la Toscana #11: ultima estació, Carcassone

Tota història té un final... I així vam arribar a la última etapa, Carcassone. Després de dinar a mig camí, ens vam instal.lar en una caseta més xula de lo esperat. A peu de la Cité Medieval, no hi havia excuses per fer un últim esforç.

Un passeig amb trenet ens va donar una panoràmica pels voltants de les muralles i després  un passeig a peu va acabar de donar-li forma.

El castell, l'esglèsia, els carrerons empedrats... Un bon final d'etapa.

L'endemà, hem vingut cap a Tarragona. Com un coet, en menys de 4 hores ens hem plantat a casa. Només podem dir una cosa... tenim uns fills que no ens els mereixem. En general s'han portat superbé i han aguantat un tute que molts grans no aguantarien ni de conya. Hem visitat molts més llocs dels que pensava que podriem veure. I lo bé que ens ho hem passat!? Ara, toca descansar i acabar de disfrutar de les vacances.

P. D.  .. què, on podem anar? 😉

Ruta per la Toscana #10: Saint-Rémy-de-Provence

Diumenge  vam arribar a Sant-Remy de Provence. França. Un poble tranquil i coquetó que ens va servir per reposar forces.
Va ser el poble on va viure uns anys el pintor Van Gogh i on va pintar algunes de les seves obres més conegudes, com el nostre favorit, "la nit estrellada"

Fent temps fins que ens netegessin l'apartament  vam comprovar lo realment agradable que és passejar per aquest poble i el bon gust per decorar les botiguetes i carrerons... Això si que ho tenen els francesos.

La tranquilitat, això si, es va veure lleugerament pertorbada per la victòria de França del mundial de futbol, que va posar de potes enlaire el poble. Semblava la revolució francesa 😃. 

L'endemà, sorpresa...  La pluja ens ajudava a refrescar l'ambient. Ja venia de gust una baixadeta de les temperatures. Vam decidir posar rumb cap a l'abadia del Císter de Senánque.

Un petit complex religiós envoltat dels característics camps de flors de lavanda de la provença. Vam fer una visita curta per l'interior tot i que la gràcia era a fora del monastir.

Tot seguit vam anar cap al poble medieval de Gordes, un poblet penjat d'un turó que segons diuen és un dels pobles més bonics de la Provença. La veritat és que ens vam trobar un poble de postal que deixava impressionat.

Després de dinar vam tornar cap a Sant Remy passant per poblets pintorescos com Lacoste o Bonnieux.

Més pluja de camí per refrescar l' ambient i a rematar la tarda amb una sessió de fira i parcs per fer contents als nens.

Ruta per la Toscana #9: Lucca i Gènova

Iniciàvem el camí de retorn. Tocava acomiadar-nos de les terres toscanes que ens havien acompanyat una setmana  per acabar l'últim tram de vacances.

Tiràvem cap a la Provença  però fariem nit a Gènova per no fer tants quilòmetres

Havent descansat el dia anterior teniem les piles carregades (o això pensàvem). Parada tècnica a Lucca per dinar.

Vam donar un tomet, lo suficient per veure que era una ciutat molt agradable de passejar i maca, digna de fer escala. Li va jugar en contra que teniem poc temps, teniem gana i teniem calor. Una llàstima. 

Havent dinat, geladet i a prosseguir el viatge amb destinació Gènova. La idea era anar a un dels aquaris més grans d'Europa. Veure animals sempre ens agrada... I en especial, la Berta tenia moltes ganes d'anar-hi. Va ser dir-li que s'adormís al cotxe per estar descansada quan arribessim i ella sola es va "desconnectar"

Només entrar, el cansament va desaparèixer. Els nens van disfrutar la visita com a "guinus".

El Roc flipava amb els taurons i els dofins... aquella nit la Berta somniaria amb belugues, tortugues, pinguins i peixos pallassos.

Per acabar el dia vam arribar a l'Agriturismo de Gènova on ens vam trobar els porquets i les vaques que hi tenien. Si no era el lloc més luxós on hem dormit i la familia que la regentava tenia un aspecte de "matanza en Texas"... Al final no vam estar tant malament i vam sibreviure per poder explicar-ho 😉

Ruta per la toscana #8: Montepulciano i la Vall de l'Orcia

Avui tocava la traca final. La vall de l'Òrcia és la Toscana pura i dura. Valls infinites, muntanyes suaus, vinyes, fileres de xiprers assenyalant el camí cap a les masies.

Però primer vam parar a Montepulciano.un altre poble medieval que ens va sorprendre per la seva magnitut. Muralla, catedral, bodegues, carrers empedrats, i vistes impressionants de les valls.

Havent dinat allí mateix vam enfilar la carretera que passava per Pienza, San Quirico d'Orcia i Montalcino. Una meravella pels que agrada conduir sense pressa i pels qui agrada parar per les cunetes per disfrutar dels paisatges. Road trip. 

No vam entrar a Siena  tot i que no m'hagués importat. Però les hores al volant, la calor i els nens dormint invitaven a seguir fent camí cap a l'Agriturismo passant per carreteres  plenes de caps de girasols i més valls dignes d'un fons de pantalla de Windows.

En arribar, un merescut bany a la piscina per relaxar-nos i l'endemà a descansar. 

Ruta per la Toscana #7: Florència

Avui tornàvem a intentar agafar el tren a Florència... Aquest cop assumint que no hi aniriem a primera hora. Vam aparcar amb relativa facilitat i cap a la capital del Renaixement.

Era la nostra tercera vegada , i això implica que te la miris amb uns altres ulls. Però això no la desmereix ...és igual de maca que com la recordaves. Això si, el desespero i les ànsies per veure moltes coses ja no les teníem. Ni les ganes d'aguantar massa gent, masses cues o massa calor. 

La ruta que vam fer, va ser més un recordatori que un altra cosa. Santa Maria Novella,  plaça del Duomo, plaça de la Signoria, galeria dels Ufizzi, basílica de la Santa Croce, Ponte Vecchio i retorn a l'estació passant per la Plaça de a República.

La idea era no "matxacar" als nens amb museus...i més tenint en compte que TOT Florència és un gran museu a l'aire lliure. La Accademia, els Ufizzi o el Palau Pitti ja estaven vistos quan erem joves 😊. Ens podem donar per satisfets de poder entrar al Duomo i a la Santa Croce amb ells.

En fi... Que Florència és com una peli increíblement bona ...  Te la pots mirar 100 cops i la trobaràs sempre igual de bona. Ja no et sorprendrà com el primer cop que la vas veure, però sempre et fixaràs en coses que no havies vist abans. Ah, i si pots , millor mirar-la a la fresca...
Ciao, bella!