La Taula Plana

 

Ja fa gairebé 2 mesos vaig començar un nou projecte freak. Es tracta d'un canal de YOUTUBE LA TAULA PLANA .

Ja feia dies que em passava pel cap, però em vaig decidir. Ultimament no només mirava tant els canals de videojocs, i també em mirava canals sobre jocs de taula. I tots o practicament tots eren en castellà. La escassetat feia que si buscaves tutorials per ensenyar qualsevol joc de taula trobaves poca cosa en català. Això va fer de detonant, i em vaig animar a fer un canal de jocs de taula, EN CATALÀ.

Com a cirereta del pastís, vaig assebentar-me que  el Consorci per la Normalització Linguística del Català proposava un concurs (jocen10) per fer tutorials de jocs de taula en català. I tenia premi. Aquesta alineació estelar no es podia deixar passar, i em vaig llençar a la piscina.

Primer vam fer una introducció , després un video sobre els origens de la meva afició, amb especial dedicació per la meva estimada Fuga de Colditz... i després vam començar a fer tutorials pel concurs. Les limitacions tècniques i de guió intentaven ser suplides per imaginació i creativitat. 

Així, com aquell qui no vol la cosa, estava jo donant la xapa als coneguts per que li donéssin Like al video del Laberint Màgic, que va ser seleccionat.  I vaja si va funcionar... 186 likes em van donar una victòria ajustada que va suposar uns quants jocs de regal.

Ara, havent passat el concurs, mantenim el canal amb vida, intentant no decaure en la monotonia. Tutorials, partides, unboxings, rànkings i shorts...  a veure el que dura la broma, però de moment portem 26 videos penjats. La escassetat de material en català, en comparació a altres llengües, és un motiu més per no abandonar. Seguir creant contingut en català. Si no ho fem naltros, qui ens ho farà¿?

En fi, que si us interessa el tema del  jocs de taula, o els videojocs (encara no he tocat el tema), en català, teniu un canal gratuit a youtube, que aportarà amb tota modèstia el seu granet de sorra perquè els nostres fills puguin triar en quin idioma vulguin veure el contingut que sigui.

Si us voleu subscriure, em fareu un favor... i potser també als vostres fills...

I RECORDEU, QUE SI LA TERRA ÉS RODONA, LA TAULA... PLANA!!! 😉

Jocs de taula

 Els jocs de taula sempre han format part de la nostra infantesa. Qui no ha tingut un joc de taula?  Recordo haver jugat a jocs (meus o de ma germana) com els Juegos Reunidos, MAD, Monopoly, Loto d'animals, Dracula... però arriba un moment en que no se sap perquè, van deixar de formar part de les nostres vides.

Recordo, amb 10 o 12 anys, anar a jugar a casa dels veins a la parcel.la, a un joc que es deia La Fuga de Colditz. Aquest veí, més gran, feia de vigilant nazi d'una presó-castell de la 2a guerra mundial, i els altres jugadors haviem d'escapar de la presó. En aquells moments, em semblava una passada.

Temps després d'aquesta època, recordo intentar fabricar-me el joc jo mateix. Piratejar-lo, vamos. No per simple pirateria maliciosa, deu me'n guard, sino perquè era un joc descatalogat. Em vaig ver soldadets amb fusta, cartes amb els cartrons dels paquets de puros de mon pare, i fotocopia del taulell. Aquell joc piratejat no va sortir a la llum, i va caure en l'oblit.  

Un altre dels jocs d'aquella època juvenil van ser el Risk.  A part d'això, tots els caps de setmana feiem unes partides al TUTE amb baralla espanyola amb ma mare i mons tiets.

I va passar el temps, i ens vam oblidar de jugar. Altres motivacions.

Algun dia havia anat a jugar a rol (al dungeons & dragons)  a l'institut, i m'ho passava bé, però ja està.

Ja vivint en parella, a casa pròpia, et vas fent amb els típics jocs que t'aporten moments de joc en parella o amics. Eren jocs més del tipo Party.  Scatergories, Party, Cluedo... el Risk original...

Fins i tot els Reis em van portar LA FUGA DE COLDITZ reeditat per Devir després de molts anys d'estar descatalogat. El problema sempre era intentar trobar el moment, la finestra d'oportunitat per aconseguir fer una partideta amb  els amics. Fins i tot la amenaça de que s'havia de jugar sí o sí , mínim un cop l'any. 

Amb el rotllo de la pandèmia, després d'un altre temps on tampoc és que juguessim massa, li vam anar agafant el gustet. Obligant-nos a jugar amb la canalla per desenganxar-nos de màquinetes i pantalles, vam anar ampliant la nostra ludoteca particular.

I així hem arribat fins aqui, on les estanteries comencen a estar plenes de capses i capsetes... 

Fantasma Blitz, Dooble, Uno, Virus, Sushi Go... Codi secret, Carcassone...

A més, pel cumple, sembla ser que m'arribarà el meu primer joc de masmorres...  l'espero amb candeletes.

A vegades el problema és trobar el joc ideal per jugar amb la gent ideal. Això ja costa més. No a tothom li agraden els mateixos jocs que a tu, i no tothom viu amb tu 😏

Un dia d'aquestos faré un inventari rotllo "estanteria de l'Skrotmix" i un rànking dels que més m'agraden ;)