Escapada a la Garrotxa: dia 3

 Tercer dia per la Garrotxa, teniem diverses opcions... Però al final decidim anar a caminar una estoneta cap al volcà Santa Margarida.

Vam aparcar el cotxe i vam comprovar la ruta. Mitja horeta d'anar i una altre de tornar. Xupat.

Primeres rampes, i el senyor "Rayo Mcqueen" que agafa la directa.... ROC! baixa marxa!!! No cal córrer!!!... 1 minut després : papa, agafa'm que estic cansat!!!!

Després de fer cert treball psicòlogic, aconseguim convèncer  al Rayo per que continui pujant... Remuga, però almenys no l'he de carregar... 😉

El camí és molt xulo... Això si... És pujada!  Per uns instants em ve al cap la pujada al Cerro Chato de Costa Rica.  De camí ens trobem la casa taller d'un artista que treballa la fusta.

Després de pujar per la part de fora del volcà, toca baixar per la part interior fins arribar al que seria el cràter. La cirereta del pastís la trobem al mig....

Entre papallones i floretes, fem una volteta per "l'explanada" amb la petita capella romànica fent de pal de paller.  Una estoneta després, i comença a arribar la marabunta d'escolars d'un esplai. És hora de marxar 😃

Ens haviem guanyat un bon dinar al restaurant Can  Bastans, a peu de carretera. 

Per la tarda, amb les energies justes, la Berta volia anar a les coves que hi ha al costat de Castellfollit però ho canviem x anar a la Fageda amb carro de cavalls.  Meeeeeck! Cagada pastoret, dilluns no hi ha cavalls!  Bueno, fem un volteta per alli, seguint el camí de Joan Maragall... que sempre és agradable. 

Per compensar l'error de càlcul amb lo dels cavalls, vam anar a buscar els nostres amics del dia anterior...  Entre els cavalls i un geladet, la Berta es va quedar satisfeta 😉

7

Escapada a la Garrotxa: dia 2

 Diumenge era el dia que teniem reservat per visitar la cooperativa de La Fageda. Per arribar-hi has d'entrar a l'àrea protegida de la Fageda... Un camí màgic... 

A la zona de la Fageda ja hi haviem vingut però a la visita a la fàbrica de iogurts no. Vam començar per un tomet pels prats de les vaques, amb una breu explicació... 

Per seguir cap a la zona de granja, amb les vaquetes de p3, p4 i p5. Aquí, les podien tocar...

Tot seguit, vam anar cap a la zona de producció de llet i la part de la "fàbrica". Una horeta i mitja després de començar , sortiem amb una bosseta d'obsequi. En altres èpoques es jalava allí, però amb el Covid te l'emportaves.

Com que ja era quasi la 1, ens vam quedar a dinar a Can Xel... I tips com bocois, haviem d'anar a descansar. 

Per la tarda vam anar a donar una volteta per Castellfollit... Bàsicament carrer amunt fins l'església i el mirador, per baixar cap al pont de fusta, on tindríem les millors vistes del poble... 

De casualitat, ens vam trobar uns cavalls pasturant i evidentment, la Berta va viler anar a tocar-los... 

Ens hagués agradat anar a unes coves que hi havia a prop però se'ns havia fet tard i amb la pujadeta de tornada al poble ja en teniem prou... I vam tornar cap a l'apartament.

Escapada a la Garrotxa: dia 1

 Els Plana-Magriñà no som normals...  Aquest cap de setmana llarg voliem fer un parèntesi i desconnectar. Aquest any ens hem agafat les vacances estratègicament més tard, per donar temps a les vacunes... però se'ns fa llarg i necessitàvem canvi d'aires. 3 dies per la Garrotxa ens donaran airet.

El camí més curt entre 2 punts és la linea recta... Doncs com que no som massa normalets, ens vam desviar i vam anar prop de Castelló d'Empúries, al Butterfly Park. Li havia promès a la Berta... 

El carnet de Super3 no valia, o sigui que tocava rascar-se la butxaca. 10 € adults i 8 la canalla. 

Primeres impressions: aqui farà caloreta. El park és com un petit aviari, amb diferents zones delimitades per cortines i portes. Ens van donar un mapa, un paper amb els animals que podiem veure i uns gotets amb nèctar per donar a les aus. 

Aus tropicals de colorins, agapornis, lloros, papagais,... Gran varietat de coloraines, amb noms que no puc recordar.  La primera gran troballa estrella: els Tucans. Els nens comencen a flipar amb aquell bec tant estrany i llarg. I amb el gotet de nèctar en mà, tocava oferir els nostres serveis. Un cabronet vermell, a mi me'l va robar quan li oferia. 

Després vam passar cap a la zona de les papallones, que dóna nom al parc. La zona, no massa gran, però amb papallones a dojo anant per les floretes. Sorprenen unes papallobes enormes que quan volen ensenyen el seu color blau de les ales. A la Berta li hagués encantat tocar-les, però no es podia.  

El consol vindria un un altra zona, la de les tortugues gegants de terra i un altra amb una espècie de cabirols. El Roc, que amb els animals salvatges és un cagat, amb el que va xalar és amb les tortugues. 2 hores de visita, i ja marxavem. Als nens els havia agrafat, que era lo important. 

Després de dinar per allí, agafavem la directa cap a la Garrotxa. 1 horeta de cotxe, i ja erem al nostre següent destí: Lava Park, prop de la Fageda. Avui sembla que la cosa anava de "parks".  Per completar el dia, els nens muntarien en pony. Un tomet de mitja hora llarga va fer les delícies dels nostres petits cowboys. Al Roc li va tocar portar el "Xinxeta" i a la Berta el "Rosset". 

En acabar, ja aniriem cap a l'apartament que teniem llogat a Castellfollit de la Roca.  Fins i tot em va donar temps d'anar a comprar magdalenes a Cal Tuset per esmorzar l'endemà. En fi, dia intens, dia ben aprofitat 😉

Vacunant

Avui he anat a vacunar al Palau d'esports de Tarragona. A vacunar... No a vacunar-me. Això ja ho vaig fer al febrer...

Cada dia m'arribaven missatges de que faltaven infermeres i al final em vaig decidir. No ho faig per les peles... De fet no sé ni com ni quan cobraré ...ho faig per veure si entre tots acabem aquesta merda de pandemia. 

Avui tocava posar Moderna... I se n'hem fet un fart... No les he comptat però 60 o 70 han caigut. M'he quedat sense saliva i he passat calor, però ha valgut la pena. 

El repertori ha estat variat... El que va amb patxorra, la que ve cagada per les agulles, la que es fa el selfie, la que planta el mòbil i es fa un autovideo, la que li dius que li posaràs Moderna i diu que no la vol i fot el camp... el braç dur que doblega l'agulla, el tatuat que li té por a les agulles... Catalans, castellans, marroquins, indis, xineses, russos, italianes... En la varietat està el gust.

En fi, que espero que com a mínim haver posat el meu granet de sorra. No serà l'últim.