Tercer dia per la Garrotxa, teniem diverses opcions... Però al final decidim anar a caminar una estoneta cap al volcà Santa Margarida.
Vam aparcar el cotxe i vam comprovar la ruta. Mitja horeta d'anar i una altre de tornar. Xupat.
Primeres rampes, i el senyor "Rayo Mcqueen" que agafa la directa.... ROC! baixa marxa!!! No cal córrer!!!... 1 minut després : papa, agafa'm que estic cansat!!!!
Després de fer cert treball psicòlogic, aconseguim convèncer al Rayo per que continui pujant... Remuga, però almenys no l'he de carregar... 😉
El camí és molt xulo... Això si... És pujada! Per uns instants em ve al cap la pujada al Cerro Chato de Costa Rica. De camí ens trobem la casa taller d'un artista que treballa la fusta.
Després de pujar per la part de fora del volcà, toca baixar per la part interior fins arribar al que seria el cràter. La cirereta del pastís la trobem al mig....
Entre papallones i floretes, fem una volteta per "l'explanada" amb la petita capella romànica fent de pal de paller. Una estoneta després, i comença a arribar la marabunta d'escolars d'un esplai. És hora de marxar 😃
Ens haviem guanyat un bon dinar al restaurant Can Bastans, a peu de carretera.
Per la tarda, amb les energies justes, la Berta volia anar a les coves que hi ha al costat de Castellfollit però ho canviem x anar a la Fageda amb carro de cavalls. Meeeeeck! Cagada pastoret, dilluns no hi ha cavalls! Bueno, fem un volteta per alli, seguint el camí de Joan Maragall... que sempre és agradable.
Per compensar l'error de càlcul amb lo dels cavalls, vam anar a buscar els nostres amics del dia anterior... Entre els cavalls i un geladet, la Berta es va quedar satisfeta 😉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada