Qui ens anava a dir que en plena pandèmia ens n'aniriem a voltar per Dublin amb l'excusa d'un comiat de solter!!!
Doncs si, entre dubtes i temors, i havent-nos arreglat els dies, ens vam llençar a la piscina i vam agafar el vol a Dublin. Quedava el permís de les autoritats, (les dones, ja ens l'havien donat) i el 19 de juliol van canviar les normes i els vacunats, amb passaport covid, podrien anar pels "puestos" sense massa entrebancs.
Pel poc temps que hi vam ser, diria que ho vam exprimir bastant. Vam poder veure la ciutat per sobre... Catedral de Christchurch, Catedral de Sant Patrick, els ponts del riu Liffey, les artèries principals, el barri de Temple Bar, l'antiga fàbrica Guiness, el Trinity College amb la seva espectacular biblioteca...
Ens va donar temps de trobar el catxé més antic d'Europa, situat en un poblet de costa anomenat Bray a les afores de Dublin. Una excursió diferent...
Amb el tema Pubs... Ens hagués agradat tastar-los més, disfrutar-los d'una altra manera, Ja que les mesures de la pandèmia feien que... O estiguessin plens... O estiguessin buits. I clar, o bé estaven tancats i el sr. Google no se m'havia enterat o bé els horaris de tancament eren més aviat de lo "normal". Semblava que les nostres dones haguessin mogut fils per que anéssim a dormir aviat... (jo no ho descartaria) 😃
Tot i aquests inconvenients, vam xalar a la mostra manera, no tenim 18 anys, o sigui que una cervesa entre amics és la glòria... O sigui que Irlanda és un país gloriós... Esperem poder tornar-hi algun dia....
... Però de moment, i en pandèmia... PROVA SUPERADA!
P. D. Si un dia em foten fora de casa, truqueu a la Molly Malone, que potser us dirà on sóc 😉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada