dilluns, 13 de febrer del 2023

Jocs de taula

 Els jocs de taula sempre han format part de la nostra infantesa. Qui no ha tingut un joc de taula?  Recordo haver jugat a jocs (meus o de ma germana) com els Juegos Reunidos, MAD, Monopoly, Loto d'animals, Dracula... però arriba un moment en que no se sap perquè, van deixar de formar part de les nostres vides.

Recordo, amb 10 o 12 anys, anar a jugar a casa dels veins a la parcel.la, a un joc que es deia La Fuga de Colditz. Aquest veí, més gran, feia de vigilant nazi d'una presó-castell de la 2a guerra mundial, i els altres jugadors haviem d'escapar de la presó. En aquells moments, em semblava una passada.









Temps després d'aquesta època, recordo intentar fabricar-me el joc jo mateix. Piratejar-lo, vamos. No per simple pirateria maliciosa, deu me'n guard, sino perquè era un joc descatalogat. Em vaig ver soldadets amb fusta, cartes amb els cartrons dels paquets de puros de mon pare, i fotocopia del taulell. Aquell joc piratejat no va sortir a la llum, i va caure en l'oblit.  

Un altre dels jocs d'aquella època juvenil van ser el Risk.  A part d'això, tots els caps de setmana feiem unes partides al TUTE amb baralla espanyola amb ma mare i mons tiets.


I va passar el temps, i ens vam oblidar de jugar. Altres motivacions.

Algun dia havia anat a jugar a rol (al dungeons & dragons)  a l'institut, i m'ho passava bé, però ja està.


Ja vivint en parella, a casa pròpia, et vas fent amb els típics jocs que t'aporten moments de joc en parella o amics. Eren jocs més del tipo Party.  Scatergories, Party, Cluedo... el Risk original...












Fins i tot els Reis em van portar LA FUGA DE COLDITZ reeditat per Devir després de molts anys d'estar descatalogat. El problema sempre era intentar trobar el moment, la finestra d'oportunitat per aconseguir fer una partideta amb  els amics. Fins i tot la amenaça de que s'havia de jugar sí o sí , mínim un cop l'any. 












Amb el rotllo de la pandèmia, després d'un altre temps on tampoc és que juguessim massa, li vam anar agafant el gustet. Obligant-nos a jugar amb la canalla per desenganxar-nos de màquinetes i pantalles, vam anar ampliant la nostra ludoteca particular.

I així hem arribat fins aqui, on les estanteries comencen a estar plenes de capses i capsetes... 

Fantasma Blitz, Dooble, Uno, Virus, Sushi Go... Codi secret, Carcassone...

A més, pel cumple, sembla ser que m'arribarà el meu primer joc de masmorres...  l'espero amb candeletes.

A vegades el problema és trobar el joc ideal per jugar amb la gent ideal. Això ja costa més. No a tothom li agraden els mateixos jocs que a tu, i no tothom viu amb tu 😏

Un dia d'aquestos faré un inventari rotllo "estanteria de l'Skrotmix" i un rànking dels que més m'agraden ;)




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada