Avui ens haviem fet a la idea d'anar a Florencia. Vam anar aviadet cap a l'estació però el parking estava plè com un ou. I Com que si una cosa tenim és flexibilitat, vam tirar cap al poble que voliem veure que ens quedava més lluny: Volterra.
Uns quilòmetres abans d'arribar-hi vam trobar-nos de camí uns caps de 🌻 girasols. No ens va donar temps de parar, però quedava pendent per la tornada.
Volterra és un altre poble encantador. Passat etrusc, romà i medieval... Una petita joia molt més que un decorat de la peli del Crepúsculo. Com tots els que hem visitat... Palaus, places, catedral i plens de gelateries :)
Tot i que vam fer el "primo" amb el parking, queda bon record.
Després de Volterra tocava San Gimignano. La espineta que tenia clavada des de feia anys... Ep! Nota mental: parar al camp de girasols...
Dit i fet.
San Gimignano, el New York medieval, la Vilella Baixa del Priorat 🤣...
Medieval a tope, carrers enrajolats, places antigues com la de la cisterna i les característiques torres.
Volia pujar a la Torre Grossa per veure tot el poble des de dalt, i fent broma els vam dir a les nenes si volien pujar (total era gratis). No s'ho van pensar ni un segon. Com una "jabata" la Berta va voler pujar i baixar ella sola. Em trec el barret amb aquesta nena...
Com a premi, ens vam marcar un geladet en una de les gelateries que segons diuen tenen el millor gelat del món. En aquest cas, vam anar a la gelateria Dondoli.
P. D. Recordant amb la Berta la seva petita proesa, li vaig dir que s'havia guanyat un premi. Ella em va contestar que com a premi, volia tornar a veure els cèrvols. I al papa li va caure la baba ☺️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada