Últim dia a la Selva negra abans d'iniciar la tornada cap a casa. Tocava anar cap a la zona de Triberg... semblava que tindríem un bon dia...
Primera parada: Schonach. Allí apareixia al mapa el "el primer rellotge de cucut més gran del món". Parem i observem aquella caseta, convertida en rellotge de cucut gegant per un bon home fa 40 anys artesanalment. Per un mòdic preu de 2 euros t'ensenyaven el mecanisme interior. Per fora, a les mitjes i les hores en punt surt el cucut cantant les hores.
Amb 10 minuts en tenim suficient... i després d'unes columpiadetes prosseguim el nostre camí cap a Triberg, el poble del costat.
Un cop al poble, una espècie d'Andorra la Vella, on en comptes de formatges venen rellotges de cucut... i després de dinar, anem a visitar les cataractes de Triberg.
El camí, va pujant i anem trobant diversos salts d'aigua. Segons diuen els prospectes, és el salt d'aigua més alt de la Selva Negra. No és que sigui una cataracta de 160 metres, sinó diversos salts, que acumulen un desnivell d'uns 160 metres. La veritat és que hi havia una bona pujada...
L'entorn és maco i el temps acompanya (llàstima no haguéssim trobat un dia així de radiant al bosc de Bad Wildbad)... de totes maneres, no és que sigui tant espectacular com diuen alguns. Així i tot, aqui la gràcia era intentar trobar-nos esquirols durant el camí ascendent cap al bosc, i intentar donar-los algun dels cacauets que haviem comprat per un mòdic preu d'1 euro.
Cacauets en mà, la recerca dels esquirolen no es va fer esperar... algun ocell també estava a la guait esperant que tiressim ranxo... i algun que altra esquirol va aparèixer ràpidament. No sé si perquè anàven farts o perquè la gent els anava espantant, però va costar poder donar-los cacauets i que vinguéssin a la mà...
Després de l'excursió a la recerca dels esquirols, vam tirar cap avall a buscar el cotxe. I sortint del poble, vam aprofitar per fer una parada "japonesa" a Uhren-Park, al rellotge de cucut més gran del món!! .... però no hi haviem anat? ... nooooo, aquell era el primer , i després van venir uns altres i en van fer un de més gran... en fi, que vaig parar a fer-li una foto i a esperar a que el "pajarracu" aquell cantés les 4 de la tarda. Vaig ser l'únic que va voler baixar del cotxe...
Cucuuuuuuut, Cucuuuuuut, Cucuuuuut, Cuuuuuucut!!!
Quan va acabar de cantar el pollastrot, vaig tornar cap al cotxe. No vaig entrar a la botiga, cosa que diuen és del tot recomanable per veure molts tipos de rellotges de cucut a preus desorbitats...
Per acabar d'arrodonir el dia, volia passar a prop del poble de Gutach , per aturar-nos al Rodelbahn . Que què és aixo? doncs uns trineus /bobsleight que van per una pista baixant com un boig, i que agrada a petits i grans... ho vam provar a Suissa i ens va agradar molt, i ara, amb els nens una mica més grans, va fer que passéssim una molt bona estona.
La pista, de 1150 metres de llarg, molava molt... primer pujaves i després la gravetat feia la resta. Ens llençavem per la pista com kamikazes i els nens en volien més i més... corves, ponts, baixades de vertígen... No volíen frenar!... I després tenen por de les muntanyes russes!!! si allò corria més que el tren de la mina!!!! 😀
Després del subidón, vam anar cap a retiro, que haviem de preparar maletes per l'endemà marxar. Els nens apuraven fins l'últim moment. Un altre dia cansat però xulo per la col.lecció ...
P.D. queda pendent el pastís de la Selva Negra, que no el vam poder tastar. Un altre dia serà!😉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada