El segon trimestre, que encara no s'ha acabat, no és que hagi tingut menys vici que altres mesos... si no que menys jocs m'han ocupat més temps :D
Ratchet & Clank: rift apart (15 hores)
Se'm va posar a tiro per un mòdic preu de 20 euros, en versió digital per Ps5 i no vaig poder resistir-m'hi. Aquesta aventura espacial amb tocs de dibuix animat és molt molt recomanable. Confirmo les sensacions al mando, de que el joc se sent de nova generació... textures, moviment, canvis d'escenari, càrregues de pantalla ridículament curtes... un joc simpàtic, distret i molt divertit. La seva dificultat és baixa, (vaig haver de jugar-lo al mode més dificil) i segurament amb 8 o 10 hores el tens fet... però me'l vaig pendre amb calma i el vaig intercalar amb altres...
Resumint: un joc excel.lent, curt, facilet i divertit.
Dark Souls III (75 hores)
Per fi em vaig decidir a fotre'm amb un Souls.... els intents anteriors havien resultat fallits. Dark Souls I em va desesperar per l'apartat tècnic i gràfic. El vaig deixar. Bloodborne, el vaig començar però encara no hi havia trobat el punt i el vaig aparcar (tot al seu temps)...
...i va arribar Dark Souls III, un desafiament per "provar-me" com una pre-temporada per atacar en un futur l'Elden Ring.
Primer de tot, vaig aprendre a morir, a patir com un condenat i a repetir i repetir fins aconseguir trobar el truc per matar a infinitat d'enemics finals ...
Em va agradar, sobretot el diseny de nivells... els castells amb passadissos secrets, zones que comuniquen sense saber-ho, masmorres, exploració a tope i la sensació de perill i d'estar en un autèntic tren de la bruixa on la missió del joc és putejar-te.i matar-te.
Tot i així, el joc tenia un defecte.... per mi la dificultat d'algun boss final, era extrema... i et pot acabar cansant la frustració i repetició estèril . Per sort, en el joc vaig descobrir que podia invocar "esperits" que et podien ajudar en algun que altre moment per vèncer al jefe.
Li poso un excel.lent, perquè si no és perfecte, ni molt menys tècnicament.... les localitzacions són espectaculars i el combat i varietat d'armes és una meravella.
75 hores vaig trigar en acabar-me'l.
Elden Ring (200 hores)
Més aviat del que em pensava... em van deixar l'Elden Ring, i s'havia de provar. la fantasia medieval per excel.lència.
Sens dubte el joc de l'any i ves a saber si de la dècada. Una conjunció de jugabilitat Dark Souls amb el món obert estil Breath of the wild. El que sorprèn és la seva magnitut. Les terres intermitjes tenen més capes que una lassanya!
Encara no me l'he acabat... només el falta l'enemic final suprem, que serà qüestió d'hores o de dies, ves a saber.
El joc et dona la llibertat d'afrontar com vulguis la teva missió... pots triar la teva manera de jugar i anar evolucionant cap on vulguis... atacar a distància amb màgies, atacar amb força amb espases... no hi ha una manera de jugar als souls... hi ha mil maneres de morir...i cadascú ho afronta com vol o com pot.
I jo, que no sóc especialment destre amb els combats, faig el que puc... utilitzant tàctiques rateres si fa falta, tirant 200 fletxes a distància, amagant-me, és igual... la qüestió és avançar. I mola!.
El món és enorme, una sola zona del mapa, ja podria ser considerada com un joc en sí mateix... i després, dins de cada zona trobem castells, masmorres, coves, mines, ruines, presons, fortaleses, enemics itinerants... El que més m'ha agradat és la sensació que tens d'estar dins d'un món hostil, on et volen putejar cada mig minut. Tot i ser món obert, conserva l'escència dels Dark Souls.
Té defectes, igual que els Dark Souls... baixades de frames, enemics repetits... però la sensació de continu descobriment és brutal, i només per això ja ha valgut la pena provar-lo.
En fi, que tan bon punt com me'l peti, descansaré dels jocs llargs i oberts... 200 hores no són "moco de pavo".
GOTY 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada