Havia arribat el dia D, el dia que visitariem el Mont Sant Michel. Amb el planning tant ajustat, vaig agafar entrada anticipada per visitar l'Abadia, i així evitar cues i sorpreses. Era divendres, i pel que sembla ser, els francesos començaven les vacances aquells dies... o sigui que la idea era anar-hi aviat per no trobar la marabunta de gent.
Teniem l'allotjament a propet, però per anar-hi s'ha de deixar el cotxe al parking "oficial" si no vols ensurts. O sigui que vam aparcar a l'extens aparcament, que en temporada alta costava 15 euros i vam decidir que hi aniriem caminant. Primer, perquè eren uns 3 kilòmetres xino xano de caminet senzill (com anar al Far de Tarragona)... i segon perquè així disfrutariem de les vistes a la "roca".
El camí, realment és molt planer i senzill, apte per tothom... o sigui que donava per fer unes quantes fotografies. Mentrestant, la Berta i l'Abril buscaven caragolins i fonoll perquè mengessin...
Si, sempre és la mateixa foto, però bueno, aqui hem vingut a això!! no? 😀
I al final vam arribar-hi! hi havia marea baixa... fins al migdia no aniria pujant... però pel que es veu, no era dels dies que pujava més.
Vam travessar la porta de la muralla i el que ens vam trobar son uns carrerons medievals petits i ascendents... xino xano, vam anar agafant alçada... rampetes i escaletes....però sempre amb bones vistes... de l'Abadia a dalt... de la platja a sota...
Des de les zones de la muralla, es podia veure l'extens paisatge... extenses zones de sorra i aigua... que deixaven entreveure un paisatge encara més brutal amb la marea alta. I de llunt es veien formiguetes que caminaven per la sorra, excursionistes que passejaven pels fangars...
Curiós era també veure tot el camí que haviem fet a vista d'ocell... collons! si hem vingut d'allí al final!!!
Amb les entrades comprades, per un mòdic preu d'11 euros, tot va ser més ràpid... L'Abadia no és que sigui massa gran, de fet de seguida vam arribar a dalt de tot... una plaça amb vistes infinites, i l'esglèsia... però em va sorpendre la quantitat i varietat d'espais que vam veure... Claustre, capelles, zones i estancies on els monjos feien vida... Sales de biblioteca, menjadors... fins i tot una sala amb una enorme politja, que servia per pujar el material de de baix cap a l'abadia. Sense cap dubte, val la pena visitar-la si has arribat fins aqui dalt!!!
I jugant, jugant se'ns va fer l'hora de dinar. Com que anavem amb críos, i la densitat de la turistada anava augmentant, vam anar cap a fora de la muralla, on agafariem un autobus gratuït per tornar al parking. Hora d'alliberar als caragolins!!! que havien fet la visita completa sense pagar!!!
Si, ja ho sé... no vam veure la marea alta, i si no has vist la marea alta i la marea baixa al Mont Sant Michel, és com si no hi has estat... doncs què hi farem!!! un altre dia serà! 😉
Després de dinar, mitja jornada merescuda de descans... el tute que portavem de tots els dies era important. A més, vam aprofitar per fer rentadores...
Havent berenat (naltros i els cavalls), em vaig emportar a la Berta i el Roc al meu racó preferit, amb l'esperança de trobar-nos algun ramat de bens...
La tanca era oberta, i un pastor muntat en un quad les estava agrupant per fer-les marxar... haviem arribat just a temps!!!
Com bojos, la Berta i el Roc van córrer amb una missió clara... tocar els bens. La Berta ho va aconseguir... al Roc se li van escapar... (per sort el pastor no ens va fotre la bronca).
El ramat, poc a poc, va anar creuant la carretera, passant pel costat del nostre cotxe, i deixant el prat per nosaltres sols.
Ja que hi erem... vam anar a la zona de la "ziga-zaga" on vaig fer les fotografies de la posta de sol el vespre anterior... Mentre ells corrien i saltaven... jo m'entretenia fent fotos... no em cansava... i ells semblava que tampoc 😀
Per acabar, vam anar a veure uns altres bens que hi havia en un tancat a prop d'allí... però aquestos ja no s'acostaven prou. Només ens van dir que es trobaven molt BEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE 😂
....abans d'arribar a l'allotjament, vam fer una última parada per veure un antic molí de vent.
Aquella nit, vaig reservar-me i no vaig abandonar la familia... reservaria forces, que encara em quedava una última nit al Mont Sant Michel 😉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada