Seguint el camí ascendent en direcció al Mont Sant Michel, vam anar cap a Nantes, ciutat coneguda perquè l'Eric Castel va jugar contra el seu equip... 😏.
En concret, la parada que vam fer era per anar a "les Machines de l'Ile".. una espècie de galeria amb tot de bèsties mecàniques, que semblen sortides de la imaginació de Jules Verne...
Només entrar a l'espai... ,una espècie de nau on sembla ser que s'hi construïen vaixells, ens vam trobar que hi havia gent escoltant una explicació sobre un colibrí que movien amb uns comandaments ... curiós, si més no.
A la nostra bola, vam anar veient el que hi havia per allí... unes papallones mecàniques que es movien amb una bicicleta... plantes carnívores, un cuc gegant... un camaleó... llavors ens van dir que ens apartéssim, que venia una au Fènix.... i certament, pilotada per 4 persones, se'ns acostava movent les ales movent-se per uns raïls...
Semblava ser si t'agafaven de voluntari, podies controlar, o pilotar alguna d'aquelles bèsties estranyes. Vam veure la demostració que van fer movent una aranya gegant, ...una autèntica obra d'enginyeria... la sensació era d'ambient freak, o estar al laboratori de Toni Stark, però em molava...
En veure que buscaven voluntaris, la Berta i l'Abril van correr a primera fila per al següent giny les van triar per fer bellugar un robot d'òs peresós... girant la manivela, i apretant palanques... elles contentes, i el Roc enfadat perquè també volia portar algun robot... 😏
Alguna que altra demostració més, i vam sortir del magatzem del doctor robotnik per anar a veure la terrassa del taller on construeixen tots els trastos... i patapum, ens vam trobar de cara l'amic Elefant. Estava parat, però la seva mida impressionava... això en moviment deu ser apoteòsic, vam pensar...
Una repassadeta ràpida pel projecte d'arbre semi-artificial que estaven construint... i ja tocava dinar. Com que la cafeteria d'alli al costat estava plena, vam anar xino-xano cap al centre de Nantes (uns 20 minutets caminant) per anar a una creperia bretona que els amics de "derutaenfamilia" havien recomanat (Hep-Ken, molt a prop de la Catedral)...
Galettes i sidra bretona... una bona combinació, típica de la zona. I aquí el menda, que es pensava que allò que ens van portar era el got, i vaig xupar de la gerra per veure-me-la, ignorant el gotet de fang que hi havia al costat... sort que ja vaig passar la Covid fa poquet 😅
Una ullada a la Catedral i vam decidir tornar a la zona de les màquines... primer perquè hi teniem el cotxe, segon perquè el Roc estava encara amb l'espina de no haver "pujat" a cap màquina. O sigui que vam fer cap al Carroussel de les màquines.
Només arribar-hi, l'Elefant rondava per allí, caminant a pas de tortuga... el Roc es va cagar als calçotets en veure la bèstia gegant en moviment i la Berta va còrrer davant de l'elefant esperant que li tirés aigua amb la trompa...
A primera fila, l'Elefant les va ruixar amb la seva trompa.... amb el caloret, ja anava bé.
Tot seguit, cap al Carrussel del món marí... es tractava d'una estructura vintage de 3 pisos, plena de bèsties marines, on el pis de sota era el món subaquàtic, el del mig requeria de més alçada per pujar-hi (les bèsties eren més grosses), i el tercer pis, era la superficie. Vam fer una ullada minuciosa, perquè la canalla havia de triar on volien pujar... només tenien una bala, i s'havia de mirar bé. Al calamar!!!... no no, al cavallet de mar!!... no no, espera.... el peix llanterna!!!.... no no..... mmmmmmmmm nose, nose...
En aquesta vida s'ha de triar... i al final es van decidir i vam pujar els 3 junts a la serp marina gegant! la Berta movia el cos i el cap, el Roc li movia les orelles i llençava vapor per la boca.... i jo, li movia els tentacles de la barba... treball en equip!
Després del carroussel, el Roc ja s'havia tret l'espineta... i podiem prosseguir el nostre viatge. I la última parada del dia abans d'arribar al nostre allotjament, seria a Rochefort-en-terre.
Rochefort-en-terre és un petit poblet de la Bretanya, però segons deien era un dels més boniquets i el vaig marcar al mapa amb una X. Realment, el que vam veure ens va agradar molt... això sí... 2 carrers 😀
El poble és molt, molt petit, però turístic... cases de pedra i fusta, i flors per tot arreu... un plaer per passejar-hi pels carrererons i més amb un geladet ...
A les 7 de la tarda, ja no hi havia gairebé ningú, i això va fer que ens passegessim pel poblet sense agobiar-nos... Fer el turista sense turistes... Què més podem demanar?
Tot seguit, ja aniriem a pocs quilòmetres d'allí, a trobar-nos amb el senyor Philippe per que ens ensenyés la casa en la que passariem aquella nit...
continuarà!!! 😉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada