Ja sé que ocupa lloc, però mirar fotos en paper o en llibre de fotos no es pot comparar a la pantalla. A més, des que tenim canalla, els àlbums de fotos son el nous contes familiars... Els encanta mirar-se, revisitar llocs i reviure aventures i sentir-se protagonistes.
A més, jo que sóc de la generació de les fotos analògiques i els carrets... He viscut en primera persona la falta de fotos. Ser el segon fill en època analògica és el més semblant a la invisibilitat. Potser per això sóc una metralleta amb el mòbil... 😉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada