Després de la tempesta sempre arriba la calma. Avui ens haviem de pendre el dia relaxat per recuperar-nos del tute d'ahir. Ens hem llevat més tard i hem decidit (a instàncies de la Berta) que aniriem a la fàbrica de xocolata Maison Cailler... una de les més antigues de Suïssa.
De fet, fan xocolata des de 1819, però amb el crack del 29 van fusionar-se amb Nestlé per sobreviure.
La visita ha estat prou interessant, fent un repàs històric desde el cacau dels Azteques fins l'actualitat. Per rematar-ho, teniem bombons i xocolata per tastar... All you can eat!
Us enganyaria si no us digués que ens hem fotut com el quico. Orgàsmic. N'he comptat uns 30, però això és com els calçots... Vas fent i et descomptes 😋
Borratxos de cacau, ja no hem ni dinat i directament hem anat a fer baixar el sucre a l'apartament.
Abans però, hem saludat a unes quantes vaquetes pel camí...
Per la tarda, hem anat a Interlaken, on hem pujat amb un tren cremallera al Harder Kulm.
Això vindria a ser un mirador des d'on podiem contemplar la ciutat, amb el llac Brienz a l 'esquerra i el llac Thun a la dreta... I al mig, muntanyes mastodòntiques com el Jungfrau (llàstima de núvols)...
La plataforma feia respecte i amb el Roc com una moto, no les teníem totes... Si no, ens ho hauríem pres amb més calma, perquè les vistes (tot i el preu) s'ho mereixien...
Demà més 😉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada