dimarts, 5 de maig del 2020

Cròniques de l'Apocalipsi (IX)

Fi del periode 1. PIIIIIIP!  PIIIIIIIP!  PIIIIIIIIIIP!   que, se'n recordeu dels pips? si home, de la Cursa de Navette... vaia fill de puta, el senyor Navette :D








Seguim confinats, tot i que a la nostra manera. Seguim sense veure a la family com voldríem, seguim sense escoles... seguim tancats en la nostre petit reducte. Som el poblat Gal d'Astèrix i Obèlix.
 El futur és incert... fins que no hi hagi una vacuna res no tornarà a ser "normal". I ja fa dies, per no dir setmanes que una idea m'estava "ratant" el cap...  les vacances!













Tots els "inputs" feien pensar que anar de vacances aquest estiu seria complicat. Aquest any, la ruleta de la fortuna havia planificat un viatge a la Selva Negra d'Alemanya passant per Alsàcia (França). Tot reservat, ruta feta de fa mesos... esclata la crisis... és com una grip...  La cosa es posa xunga... Espanya tanca fronteres... La Merkel diu que no deixaran ni entrar ni sortir...  França allarga l'estat d'alarma fins al 24 de juliol... quasi que ho cancelem. Baixón. 
Encara ens quedaven 2 mesos fins al juliol, però havent superat la fase de negació, només queda acceptar-ho. Hi haurà temps. Soldat que fuig serveix per una altra batalla. Siguem positius... amb sort anirem a Port Aventura 😎










I parlant de fases... aquesta setmana tocava la fase on obrien les perruqueries. Aprofitant que teniem l'agenda disponible, vam demanar hora pel Roc. Els perruquers de guàrdia van fer la resta. A canvi d'un ou kinder, vam tenir-lo quietet una estona i encara ens va sortir prou bé. Si més no, baratet.













Astèrix i Obèlix també sortien del seu poblet de tant en tant.  Per sortir de la rutina, vam anar a fer una excursió al bosc. Sempre s'agraeix respirar aire pur i estirar les cames. Els nens van disfrutar de la sortida, que segur repetirem.  Potser d'aquest confinament en farem una pretemporada per quan es pugui sortir...










👆Si, aquell puntet vermell som naltros 😉













En fi, que vindran temps millors.  I com si d'una metàfora es tractés, la figuera que vam plantar fa més de 2 mesos (i que semblava més seca que un bacallà) ha brostat. O sigui que ja ho sabeu... no us desanimeu! no deixeu de regar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada