dimecres, 29 d’abril del 2020

Cròniques de l'Apocalipsi (VIII): La prova

mmmm 6 setmanes?  ho sento , he perdut la noció del temps. Per on em vaig quedar? 😷

A veure, la setmana passada va ser distreta. A la feina ens van fer la prova PCR. vol dir? que ens van fotre un bastonet pel nas furgant fins que et toquen el cervell, o almenys això semblava 😏
Tant reclamar tests, i quan ens el fan, diem que ja n'hem quedat tips amb 1. S'ha de dir que va ser un test cortesía de la nostra empresa. Tot i ser personal de risc, si ens haguéssim d'esperar a que ens ho féssin els de sanitat, ja estariem jubilats. Aquesta colla d'inútils em fa bullir la sang, o sigui que m'abstindré de fer comentaris perque fiscalía entraria d'ofici i em tancaria el blog.












Com veieu, vaig tancar l'ull per evitar que em sortíssin d'òrbita. Crec que el forat del nas se m'ha fet més gran
Resultat: negatiu. Que vol dir? que aquell dia estava net. Això no vol dir que l'endemà enganxés res 😵

La jornada prèvia de Sant Jordi, vaig fer una visita flash a casa de la meva estimada germaneta. Vam mantenir la distància reglamentària, no us espanteu. Només vaig fer entrega de 4 llimones i d'un regal pel Roger, que feia 11 anys.  Dit i fet. (A veure si ens podem trobar en millors condicions).









1, 2, 3.... coviiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiid 😁

I va arribar la diada de Sant Jordi. Vam gaudir d'un espectacular, vam passejar per la Rambla tot remenant llibres, vaig quedar com un senyor entregant les roses a les meves estimades petitones de la casa...   bueno, la veritat és que no... vaig treballar, tot estava tancat i barrat, i els llibres els guardarem per juliol. Això sí, roses en van tenir!



La resta de la setmana, en la linea habitual de les últimes... treient herba, jugant amb cargols, amb les bicis i els patins, regant plantes... vida de monastir de clausura.











I en arribar el cap de setmana, es va aixecar "la veda" dels nens petits... sortir al carrer naltros no vam sortir... veient el "percal" tampoc ens va fer falta.  Fora de la parcel.la, el xivarri em va fer mirar per sobre la valla: un grupet de 6 o 7 nens i nenes, sense mascaretes, juntets, asseguts a la vorera xerrant, amb bicis...  orgía vírica... ideal per treure les poques ganes de sortir amb els nens a l'exterior.
L'endemà, això si, vam anar a llençar la brossa amb els nens. Va ser un entrenament amb la mascareta per anar fent pràctiques de cara al que ens espera... la prova sembla que va sortir bé.













Sembla que aguanten millor amb la mascareta ells que molts adults... i si la cosa s'allarga i caiem malalts... encara tindrem qui ens cuidi!!! 😊  SALUT I PELES!!!!











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada