Què! se us està fent curt? doncs ho sento però a mi sí. No sé com m'ho faig però m'està passant volant... potser és una espècie de síndrome d'Estocolm. Dies de treure herba, d'arreglar el terreny, de fer exercici ens fan més amè el confinament. Tenim bons ajudants... ;)
Passada la Setmana Santa i la Mona, ens dirigim cap al Sant Jordi més estrany. Llibres no ho sé, però almenys de roses anem servits.
Aquesta setmana pluja, molta pluja! Si segueix plovent masses dies, en comptes de tomàquets i bajoques, haurem de plantar arròs , perquè això s'està començant a negar. Aquest matí ens hem hagut de currar un sistema de drenatge per evitar que no se'ns embassi tota l'aigua i ofegui les plantetes. Riu-te'n dels holandesos amb els polders!
Com a novetat laboral, aquesta setmana ens han entregat uns nous E.p.i.'s ... una màscara amb pantalla de protecció feta amb tecnologia 3D. Moltes gràcies per l'esforç a aquesta gent que ens les ha portat,... els perdonem que siguin de Reus. Ara ja semblem Mandalorians per no dir soldadors. Molt còmoda no és, i massa bé no s'hi veu,... i s'entelen els "vidres" amb la mascareta, però que hi farem, morirem entelats però protegits.
I no res! que ahir vaig anar a portar-li unes mascaretes a ma mare, i a constatar que es troba bé. Ja han passat 2 setmanes des de que no hi anava, per portar-li 4 coses. Aquell dia la vaig cagar. Li vaig fer un petó, jo que no sóc de fer-li petons... per sort, ja no m'he de sentir culpable per haver-ho fet.
Aquests dies que s'està parlant molt de que si els nens estan patint, que si necessiten sortir al carrer... doncs què voleu que us digui. Els nens estan amb naltros, juguen i es distreuen... i s'adapten. I no els falta res. En canvi els nostres grans, castigats a casa i sols.
Com trobem a faltar aquells dinars de cap de setmana en familia... Què voleu, fideuà o arròs? Qué faig, arròs de peix o de conill?
Vinga, va! que això ja s'acaba!!! Un petó a tots, i en especial a tu, mama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada