3 setmanes després de l'esclat, encara seguim dempeus i a tope.
Qui ens havia de dir que hauriem passat més de 3 setmanes exiliats a la parcel·la?
Tres setmanes que han donat per molt, ens hem especialitzat en hortofruticultura i jardineria, bricolatge, fotografia de bestioles, astronomia, cuina,... A banda d'infermeria, clar.
Començàvem amb problemes de fuites en un radiador de la calefacció... I ho vam solucionar ràpid. Però la cosa es complicava a mitja setmana. El WC embussat.
Pintava malament, ni salfumant, ni productes varis... Al final ens vam posar mans a la obra, i passant una mànega dura, fotent-li canya es va obrar el miracle! Un problema de merda menys! 😉
I mentrestant, la vida segueix, i la feina també. Sembla que hem metabolitzat els canvis, els augments de feina, els canvis en les rutines. Ens hem adaptat a la mascareta, a rentar-se les mans 1000 cops, a veure-hi amb unes ulleres entelades, a tenir contacte amb positius de Covid19...
Una d'aquestes tornades a casa des de la feina, va coincidir a les 20h, i tot passant pel mig de Tarragona la gent als balcons va començar a aplaudir. Vaig baixar les finestres, vaig apagar la radio... I vaig escoltar la gent. No anaven per mi, hi ha gent més putejada, però mira... em va fer gràcia i vaig tocar el clàxon. 😀
Com a homenatge, vam aconseguir calçots i en un diumenge de Sol radiant, ens vam fotre un homenatge!!!
Una abraçada a tots els que ho esteu passant malament! Ens en sortirem! 😉
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada